Mary Ponte era nomenada la setmana passada, en ple mes d’agost com a “delegada per a la Hispanitat i la Llibertat”, un càrrec que ningú sap exactament quines funcions tindrà -com a mínim pel nom és difícil de deduir- però que tindrà categoria d’assessora presidencial C1, amb la màxima retribució possible dins l’escala salarial de la Generalitat. Serà un sou -segons les taules que publica el mateix Govern de 4113,72 euros mensuals en 14 pagues. 57.592,08 euros l’any.
Segons el comunicat emès per Presidència, les seues funcions seran “actuar com a pont per a l’organització i execució de propostes de les diferents conselleries per a facilitar la participació de les persones procedents d’altres països aprofitant millor els recursos públics” i “serà el punt de trobada per a les persones procedents d’altres països i farà un treball transversal”. Siga el que siga que això signifique.
Altres analistes han apuntalat que darrere el nomenament hi hauria interessos purament electorals. Segons l’IVE, hi ha 22.685 veneçolans vivint al País Valencià -la nacionalitat de Ponte- als quals caldria sumar 39.657 colombians, 14.665 argentins i 14.665 equatorians, que sumats a la resta de països llatinoamericans fan un total de 131.299 persones procedents d’aquesta regió. Moltes d’elles amb nacionalitat espanyola i, per tant, dret a vot.
L’aliança amb Vox i el discurs antimigratori -amb la polèmica dels menors migrants com a símbol més mediàtic- estaria llastrant les opcions electorals del PP entre aquest nínxol, segons temen fonts pròximes a aquest partit, pel que han volgut “reforçar el flanc” de la comunitat llatinoamericana.
Feina de partit
En aquest sentit, el nomenament de Ponte té tot el sentit. Després de fer-se públic el nou càrrec, tots els mitjans van destacar la seua procedència de l’exili veneçolà i que va exercir com a “ambaixadora” del “govern paral·lel” de Juan Guaidó davant de la Unió Europea. Menys mencionat, però, va ser el fet que Ponte ja va treballar com a «secretaria de Nous Valencians» del Partit Popular valencià, nomenada pel mateix Carlos Mazón per la campanya electoral de maig del 2023 que va portar-lo a la presidència de la Generalitat.
Llavors, la tasca de Ponte seria més o menys la mateixa que ara: establir llaços amb les comunitats de migrants llatinoamericans per tal de captar-hi vot per al PP. La diferència és que si fins ara ho pagava el partit, ara ho pagarà el conjunt de la ciutadania.
Vint assessors en un any
Amb el nomenament de Ponte, Mazón, a més, incompleix una nova promesa electoral: la reducció de càrrecs de confiança i assessors. Si durant la campanya electoral, el compromís era reduir a la meitat els assessors del Botànic, o siga, de 116 a 58, aquesta xifra mai s’ha assolit. El límit real es va establir en 61, però després de la DANA, es va ampliar fins als 72. Amb tot, el ritme de nomenaments durant el darrer any no ha parat d’augmentar i encara que el gruix es localitzen a la conselleria de Reconstrucció de Gan Pàmpols, en realitat només la meitat tenen relació amb la barrancada. Ara, Ponte serà el càrrec de confiança que fa 73 al Consell del PP.
