L’alcaldessa de València, María José Catalá, ha suspès l’entrega dels premis de relats per la igualtat dedicats a Beatriu Civera i convocats per l’Ajuntament de València després de fer-se públic que una persona que va ser condemnada per maltractament n’havia estat finalista, decisió encertada que arriba tard.
Es tracta del diputat de Vox Carlos Flores Juberías, qui tot i arrossegar aquest historial es va presentar amb el seu partit com a candidat a presidir la Generalitat Valenciana i tot seguit va esdevenir diputat al Congrés. Catalá, preguntada per què li semblava que Flores es presentara a un concurs com aquest, ha considerat aquest gest com «una provocació innecessària». Però és molt més que això.
Ja fa temps que el PP pacta amb Vox a tot arreu excusant-se en el fet que el PSOE ha establert acords amb l’independentisme català, amb el basc o amb partits com Podem. I és hora de dir prou a aquesta trampa dialèctica adreçada a comparar presumptes extrems que són clarament incomparables.
Ni tan sols el PP es pot permetre, en l’any 2024, comptar amb un diputat o amb un candidat electoral amb un historial tan execrable com el de Carlos Flores Juberías. Vox, que viu de l’alarmisme, de la violència verbal i de la provocació, sí que aposta per perfils com el de Carlos Flores perquè és un partit que no creu en la convivència, en la llibertat ni en el més mínim respecte pels consensos més bàsics d’aquesta societat.
Catalá ha suspès l’entrega de premis i ha rebutjat que Carlos Flores s’hi haja presentat tenint en compte el seu currículum. Però resulta que Catalá governa l’Ajuntament de València amb un partit com Vox. Un partit que va celebrar cantant una cançó de Manolo Escobar el fet d’haver trencat la unanimitat consistorial al voltant del 8 de març. Que a través del seu portaveu, Juanma Badenas, també regidor d’Ocupació, va eliminar dels estatuts de la Fundació València Activa la persecució de la igualtat entre l’home i la dona. Que fa uns dies va exigir no reconèixer el 9 d’Octubre a la Coordinadora Feminista. Que va intentar impedir que la sindicalista Beatriu Cardona parlara al ple en nom de l’Assemblea Feminista. Per no parlar dels episodis racistes o per l’odi demostrat amb l’intent de retirada del nom de Guillem Agulló d’uns jardins a la ciutat.
Són moltes les provocacions que Vox genera a València i a tot arreu. I Catalá calla fins que un cas com aquest li esclata a les mans i es veu obligada a reaccionar. Però no sembla que ho faça per convicció, sinó per conveniència. Perquè si Catalá fora convençudament demòcrata faria temps que hauria trencat amb Vox i amb tot el que representa. Però no ho fa, i això situa gran part del PP i dels seus dirigents a prop, si no dins, del perillós espectre de la ultradreta. I el fet de no tindre una dreta civilitzada és una desgràcia per al país, tal com es comprova diàriament.
