El passat 5 d’abril, el president de Nuevas Generaciones de Vila-real (la Plana Baixa), César Durá, anunciava en un tuit que Marta Barrachina, alcaldessa de la Vall d’Alba (la Plana Alta) i candidata a presidir el PP a la demarcació de Castelló, havia aconseguit 1219 avals, més del 50% del cens. I hi afegia: «El canvi ja comença, torna el PP que il·lusionava tota una província».
Aquesta al·lusió al passat del missatge sembla contradir el lema de la campanya de Barrachina: «El futur de Castelló». Potser una bona part dels militants del PP de la demarcació enyoren, ni que siga de manera inconscient, l’etapa en què el seu partit va dominar totes les institucions i van implantar-hi la corrupció com a forma de govern. Aquella etapa en què Carlos Fabra feia i desfeia al seu gust i amb el beneplàcit de militants i simpatitzants. Aquells anys en què l’expresident de la Diputació de Castelló i llavors líder absolut del PP va dur a terme els quatre delictes contra Hisenda que el van portar a la presó i pels quals continua sent investigat, atès que presumptament va ocultar béns del seu patrimoni per dificultar l’execució de la sentència.
?1219 avales.
?Más del 50% del censo provincial.
El cambio ya empieza, vuelve el PP que ilusionaba a toda una provincia.
Por Castellón, por @popularescs. #AhoraMarta#ElFuturoDeCastellónpic.twitter.com/HcsHkGrh7j
— César Durá Edo (@cesardura20) April 5, 2021
Francisco Martínez, l’home de confiança de Fabra
No va ser lúnic alt càrrec del PP que va actuar així. L’exalcalde de la Vall d’Alba (la Plana Alta), exvicepresident de la Diputació i home de confiança de Fabra, Francisco Martínez, va ser condemnat el febrer del 2017 pel Tribunal Suprem a 8 mesos de presó, una multa de 12.600 euros i la inhabilitació per a l’exercici de la funció pública durant dos anys pel cas de les irregularitats en la tramitació de la depuradora de Borriol (la Plana Alta).
En aquella sentència, l’Audiència de Castelló de la Plana va acreditar que una de les finques on es projectava la depuradora de Borriol va ser adquirida per la seua filla i aportada a l’empresa Fanvaltur, de la qual era sòcia junt amb ell. El fiscal demanava per a Martínez 11 anys de presó, 21 d’inhabilitació i el pagament d’una multa de més d’un milió d’euros.
Poc després, el 14 de març del 2017, es va dictar una interlocutòria d’incoació de procediment abreujat, en la qual s’indicava que Martínez, la seua filla i l’empresari, Raúl Babiloni, que actuaven com a persones físiques en uns casos i en altres a través de diverses societats, van adquirir a baix cost determinades finques sobre les quals existien planificacions urbanístiques projectades per l’Ajuntament de Vall d’Alba per transmetre-les posteriorment per un alt preu o reservar-les amb aquesta finalitat a fi de lucrar-se.
El maig del 2017 el ministeri fiscal va presentar escrit d’acusació contra les anteriors persones físiques i jurídiques per presumptes delictes d’ús d’informació privilegiada, negociacions prohibides a funcionari, frau administratiu i blanqueig de capitals.
Malgrat que va ser recorregut en apel·lació i l’Audiència Provincial de Castelló el va revocar per «no contenir una exposició degudament precisada dels fets imputats amb possible rellevància penal», més endavant es va dictar una altra interlocutòria d’incoació de procediment abreujat que, recorreguda així mateix en apel·lació, va donar lloc a la resolució de la Secció Segona de l’Audiència Provincial que ha originat la causa oberta en l’actualitat.
A finals de febrer del 2021, el Jutjat d’Instrucció número 4 de Castelló de la Plana va acordar continuar el procediment de jurat contra Martínez, la seua filla, Babiloni i les mercantils Franvaltur SL, Gestintur SL i Prodever SL. pels presumptes delictes esmentats abans. El jutjat considera «lògic» suposar que Martínez, durant els 24 anys que va ser batlle de la Vall d’Alba, tenia coneixement de qualsevol projecte urbanístic que es duguera a terme al municipi, encara que no tinguera directament assignades les funcions relatives a l’activitat urbanística.
De fet, Martínez sempre ha argumentat en els recursos presentats que ell no va fer res il·legal, perquè «els qui aprovaven el projectes urbanístics eren els regidors del PP als quals havia delegat aquesta responsabilitat en la junta de govern». La trama va esquitxar així altres membres de la junta de govern de la Vall d’Alba entre el 2005 i el 2014, segons l’acusació popular representada pel PSPV.
Martínez justifica l’augment del seu patrimoni amb donacions i herències que el van fer propietari d’1.000.000 de metres quadrats de terres en els quals, poc després que passaren a les seues mans, es projectaven urbanitzacions, hotels i camps de golf.
Marta Barrachina, la successora de Martínez
A principis de març del 2015, la Diputació va apartar Martínez de la vicepresidència a causa d’aquestes sospites i ell va renunciar a presentar-se a la reelecció com a alcalde de la Vall d’Alba. Acabaven aquells anys en què els afiliats del PP local elegien Martínez per aclamació una vegada rere l’altra.
El 2012, la junta en què es va renovar la confiança en Martínez, que ja hi governava des de feia 23 anys amb majories més que absolutes, va comptar amb la presència de la llavors secretària de l’organització i consellera d’Infraestructures, Territori Medi Ambient, Isabel Bonig. En l’acte, Martínez va agrair públicament a Bonig l’aprovació del PAI del Mas de Lluna, amb 2.000 habitatges i camp de golf projectats en dos milions de metres quadrats, ja que havia estat possible «gràcies al suport i interés demostrat per la Conselleria de Medi Ambient sota la supervisió de la consellera».
Formava part del nou organigrama, com a vicesecretària, Marta Barrachina, regidora des del 2003, amb sou de l’Ajuntament per dedicació exclusiva, i aleshores tinent d’alcalde. En les següents eleccions, seria la cap de llista del PP.
Quan va assumir la responsabilitat, Barrachina va declarar: «El treball dut a terme per l’alcalde Francisco Martínez durant 24 anys ha estat magnífic, la transformació del poble ha estat espectacular. Precisament el fet d’haver treballat mà a mà amb Francisco Martínez m’ha permés aprendre com és la gestió del dia a dia i com cal treballar per aconseguir els reptes i projectes que la Vall d’Alba necessita. Passejar pels carrers del nostre poble és la principal prova que el treball dona els seus fruits».
Una candidata amb el suport de Fabra
Fins fa uns dies, Marta Barrachina pugnava per assolir la presidència del PP de la demarcació de Castelló en el congrés que se celebrarà el 8 de maig amb Carmina Ballester, alcaldessa d’Onda (la Plana Baixa), i Lluís Gandia, cap del partit a Vinaròs (el Maestrat). Tanmateix, els dos últims candidats han renunciat a presentar-s’hi. La direcció de Madrid volia un congrés sense primàries i ha aconseguit una llista única.
El passat 7 d’abril, María Pitarch publicava un article a El País en què explica com Carlos Fabra ha fet que el suport dels militants es decante cap a Barrachina mitjançant trucades telefòniques «a títol particular».
Algunes de les fonts consultades per Pitarch assenyalen que han notat en la trucada un «to hostil». Fins i tot una afiliada diu: «Ha tornat amb les típiques converses d’abans, demanant el vot per a la seua candidata apel·lant a favors que els va fer a aquestes persones en el passat i hi ha gent que se sent incòmoda».
Agermana’t
Cada dia estem més prop d’aconseguir l’objectiu de recuperar Diari La Veu. Amb una aportació de 150€ podràs obtindre una devolució de fins al 100% de l’import. Et necessitem ara. Informa’t ací
