-En primer lloc, està satisfet amb el resultat que han donat les mobilitzacions?
-Estem satisfets que el ciutadà agrari i ramader defense els seus interessos al carrer. Ara bé, també cal dir que, a vegades, en un context com el que tenim ara de tanta polarització, hi ha certs moviments que poden desvirtuar les reivindicacions agràries i ramaderes. I ho estem intentant evitar amb diàleg continu i amb la defensa dels nostres interessos a través d’una entitat que treballa els 365 dies de l’any amb aquest propòsit. La gent està farta, hi ha problemes per a mantindre les explotacions i gent que ho passa malament, i els hem de defensar.
-A què es refereix quan parla de «certs moviments»?
-Moviments que aprofiten la feblesa de les persones que estan travessant dificultats per a traure profit individual i fer campanya pròpia. Eixos moviments, com s’està veient de manera clara, tenen una sintonia molt clara amb l’extrema dreta. És gent que durant l’any no està enlloc, és invisible, però que quan hi ha conflicte en trau profit generant desestabilització a una protesta molt digna. La sort és que nosaltres tenim tota una estructura al darrere i propostes plantejades des de molt abans de les mobilitzacions. Aquesta gent, no.
-Aquests moviments donen solucions reals o senzillament canalitzen un malestar del qual se n’aprofiten?
-Ells volen fer la seua pròpia campanya aprofitant la situació dolenta que travessa la gent del camp.
-I per què, si és així, transcendeix que els agricultors connecten més amb aquests moviments que amb les organitzacions sindicals que tradicionalment han estat al costat del sector?
-Perquè són moviments que es presenten com a independents. No van amb la cara descoberta, sinó que es venen com a independents, però no en tenen res, d’això. Per aquesta raó són agents desestabilitzadors: els seus missatges no són clars. I si eixos missatges no són clars es fan difícils de gestionar, atempten contra discursos unitaris i contra propostes concretes que defensen els interessos del sector. Només cal llegir per damunt el manifest del 6-F: hi ha coses que no tenen res a veure amb el sector. Per tant, estan jugant una partida que no és digna de jugar, aprofiten el desconeixement de molta gent que, convençuda que amb ells estan defensant els seus interessos, realment el que fan és seguir-los el joc. Els qui fem seguiment continu del sector en tenim un coneixement molt més ampli, però altres professionals no el tenen, necessàriament. Ens molesta que s’aprofiten de la situació i que s’aprofiten de les necessitats de la gent. No podem permetre que la lluita agrària es desvirtue. No és just. Aquest sector és estimat per la societat.
-Quan vostès han fet propostes i han participat en mobilitzacions, han notat animadversió cap al sector arran de la irrupció d’aquests moviments aliens a les organitzacions sindicals?
-No. Vam estar al Port de Castelló en una mobilització molt potent i la gent ens va acompanyar amb total normalitat. Estem en la mateixa dinàmica de sempre. Però és cert que una organització agrària, encara que tinga una organització territorial sòlida com la nostra, encara que tinga propostes, discurs, treball i interlocució amb l’administració, no sempre té facilitats per a aconseguir el que vol. Quan una entitat, tot i treballar molt, té moltes propostes i no totes prosperen, és normal que, en un moment determinat, els qui diuen que «les organitzacions agràries no serveixen per a res» siguen escoltats i aplaudits. Les crítiques que ens solen fer és que som subvencionats per les administracions i que ens dediquem a fer cavalcades i poca cosa més. Ells només tenen la intenció de trencar la unió del sector i desvirtuar la nostra lluita, la protesta professional.
-Però no han notat molta animadversió cap a vostès dins del sector?
-No, no. Però ells volen desestabilitzar, destruir i dividir amb un discurs que, tot i ser banal, connecta amb molta gent que desconeix les necessitats del sector i que es veu convençuda amb arguments simples. Tot i així, no he notat una animadversió general, però sí que he notat els atacs de la gent que actua per a desacreditar les organitzacions agràries. Davant d’això, també cal respondre.
-Externament, el que ha transcendit d’aquestes mobilitzacions és un relat molt pròxim al de Vox: imposicions des d’Europa, la incapacitat d’assumir les mesures ecològiques… Això és positiu?
-La proposta de reducció del 50% de fitosanitaris l’estem treballant des de fa cinc anys amb la presentació de documents que expliquen que no és raonable que ens eliminen eines per a combatre plagues o malalties. No és raonable que el sector s’haja d’adaptar a un ritme tan alt, tal com estan imposant, en l’eliminació de productes que et faciliten el control d’una plaga. Els objectius de l’Agenda 2030 poden ser molt lloables, però són excessivament ambiciosos: no estan pensats per a la realitat productiva del camp o de la ramaderia, sinó que requereixen d’interlocució per part dels professionals agraris perquè els objectius es plantegen d’una forma més racional i equilibrada. Alhora, cal llançar també un missatge: qui diu que els Objectius de Desenvolupament Sostenible marcats per l’Agenda 2030 estan arruïnant el sector, què vol dir? Que els agricultors i els ramaders érem rics i feliços abans de l’Agenda 2030? Doncs no. Cal desmuntar eixe discurs. Abans dels ODS, totalment ambiciosos però desmarcats de la realitat productiva, els sectors de l’agricultura i la ramaderia ja patien per la cadena alimentària, per la descompensació entre els guanys dels productors i dels grans supermercats, etc. Això ja existia. No podem ser simplistes i dir que l’Agenda 2030 ens arruïna. Això és enganyar la gent. Per això cal qüestionar aquests grups. I cal anar a l’arrel del problema: si nosaltres tenim unes condicions sanitàries i ambientals a complir, no podem competir contra els productes que accedeixen al nostre mercat sense haver de complir aquestes condicions. Si nosaltres fem els nostres deures, per què es permet que els nostres competidors no els facen? Però és més fàcil dir que l’Agenda 2030 ens arruïna. És un missatge més nítid, és més fàcil que cale. És més fàcil fer cas d’un eslògan que d’un senyor pesat que necessita 10 minuts per a explicar com funcionen les coses.
-D’altra banda, fa la sensació que els propietaris de les grans empreses d’alimentació, els mateixos que es beneficien dels tractats internacionals que perjudiquen els agricultors autòctons incentivant l’entrada de productes estrangers que no han d’enfrontar-se a restriccions, han eixit indemnes d’aquestes protestes.
-Aquesta és altra de les coses que cal explicar. Europa, ara per ara, està més pels acords comercials que per unes polítiques agràries adreçades a garantir una agricultura local, competitiva, que no perda producció i que facilite una alimentació sostenible, segura i de proximitat en el marc europeu, més encara tenint en compte que nosaltres ens movem en un àmbit econòmic europeu. Però el que signen són tractats internacionals amb països tercers que no es doten d’ordenació, que no tenen estudis d’impacte sobre com poden afectar els acords… ¿Com promourem que vinguen productes de fora que es venen més barats si volem estimular el mercat intern i si damunt generen petjades de carboni i són productes produïts amb estàndards molt menys exigents? Si fórem deficitaris seria normal i importaríem, però no ho som. Fem les coses millor que ningú i regalem quotes de mercat als productes de fora que són més barats i tenen menys qualitat i menys controls. Clar, en aquest context apareixen veus que diuen que «no necessitem Europa: eixim-nos-en». Com no han de calar eixos discursos? Molta gent veu que Europa ens agredeix i no troben els avantatges de formar-ne part. Però no seria mai positiu que Europa es trencara, i quan estem anys constatant-ho a còpia de faena i d’esforç i de sobte arriba algú que, amb eslògans cridaners, s’emporta els aplaudiments, passa el que passa: que guanyen els discursos demagògics que no estan treballats ni tenen rigor ni propostes al darrere
-Com explicaria a un agricultor que formar part d’Europa és positiu per al sector? Com rebatria eixos arguments?
-Jo sempre explique el mateix: quan un matrimoni es trenca sempre hi ha una mica –o molt– d’enfrontament. Ho hem vist amb el Brexit. El Regne Unit se n’ha anat i hi ha un enfrontament. Si marxem d’Europa deixarem de ser preferencials en els mercats europeus. La nostra producció es ven, principalment, al mercat europeu, i ens interessa tindre una estructura europea potent que consumisca els nostres productes. Ens interessa que els països del nord s’adonen que els nostres productes han de ser preferencials. Si la visió que s’imposa és que cal consumir els productes més barats possibles, vinguen d’on vinguen, no anirem bé. Cal fer pedagogia en aquest sentit. I cal signar acords garantint els equilibris. No ens interessa eixir d’Europa ni podem caure en el discurs del proteccionisme. El comerç ha d’estar obert, però també regulat. Si no ho fem, només es beneficiaran els qui tenen capacitat de fer-ho, que són les grans empreses. Jo no puc comerciar amb fruita de Sud-àfrica, ni d’Egipte ni de Turquia ni del Marroc: no podem tindre plantacions allà. Per això, aquests tractats beneficien les grans empreses que els promouen i que els signen. Els acords que tenim ara perjudiquen el nostre model.
-De tota manera, creu que en aquestes mobilitzacions s’ha assenyalat suficientment els grans empresaris que promouen aquests acords que tant perjudiquen el sector?
-Possiblement, no. Aquest aspecte concret no està tant en el centre del discurs, com tampoc el fet que la Llei de la cadena alimentària no beneficia el menut productor, que percep molt poquet i n’hi ha un desequilibri clar. Tampoc se’n beneficia el consumidor, que paga preus molt elevats als grans supermercats en un context inflacionari com l’actual. Hi ha una gran diferència entre el que guanya el productor i el que guanyen els grans supermercats. Només cal comprovar els balanços. Hi ha una cadena agroalimentària que continua sense funcionar. Cal recordar que a través dels grans supermercats es venen el 60% o el 70% dels productes agroalimentaris, i això és fruit del model de vida que tenim: anem, correm i comprem sense mirar etiqueta. La vida convulsa que tenim ens impedeix mirar etiquetes, fer consum de proximitat, etc. Això ens afecta també a nosaltres. I això també ha quedat fora del focus.
-Per últim, hi ha gent que assenyala els governs autonòmics, d’altres que responsabilitzen els governs estatals, però el cert és que el principal responsable d’aquesta situació és Europa. En aquest context, se li pot passar comptes a una administració autonòmica o estatal?
-Nosaltres, com a organització, li passem comptes a tothom. Tenim propostes i arguments. Hem treballat i treballem a Brussel·les el tema de la reciprocitat, dels acords internacionals, de la condicionalitat ambiental i dels protocols d’importació, perquè no volem que ens entren plagues o malalties que no tenim. I després, més enllà d’aquestes qüestions, a nivell estatal molts culpen el Govern. Nosaltres insistim que no són bel·ligerants a l’hora de defensar el sector a Brussel·les, no veiem que pressionen Europa, que habiliten les ajudes suficients en situacions tan complicades com l’actual. I després, si vas a l’administració autonòmica, aquesta té competències en agricultura i no pot mirar cap a una altra banda en el moment actual, com sembla que vol fer. Nosaltres, en les ajudes per la crisi d’Ucraïna i per la sequera, vam demanar complementar-les amb fons propis de les comunitats, que no han posat ni un euro. Això s’ha de dir. També hem presentat quinze esmenes al Pressupost del 2024 per a incorporar 10 milions d’euros per a ajudes, temes de promoció i inversió directa per a sectors agraris. N’han aprovat una de quinze. Això és competència directa, i l’administració valenciana no ha satisfet les nostres demandes. Cada administració té una responsabilitat, i a cada una se li ha d’exigir el que li correspon. Ara, és cert que ells, els representants de l’administració, juguen molt bé en aquestes situacions i saben passar-li la responsabilitat a un altre, sobretot si és d’un altre partit. Però tots tenen responsabilitats.
