L’expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, ha detallat en una conversa amb el pòdcast Wall Street Wolverine les seues propostes en matèria d’habitatge, que inclouen la liberalització del sòl, la construcció massiva d’habitatge i un sistema de crèdits hipotecaris a llarg termini per facilitar l’accés dels joves a l’habitatge. És a dir, les mateixes mesures que van portar a la crisi del 2008, segons els experts.
Els experts
Els economistes Manuel Sanchis i Marco (Universitat de València) i Manuel Alcaraz (Universitat d’Alacant) coincideixen a situar la Llei del Sòl de 1998 com un dels eixos fonamentals que van alimentar la bombolla immobiliària. Mentre Sanchis analitza el fenomen des d’una perspectiva macroeconòmica —que ho descriu com un esclat basat en la flexibilització i especulació —, Alcaraz destaca l’impacte local i territorial de la construcció desregulada. Junts, aporten una visió compartida que la liberalització del sòl i la crisi del 2008 estan relacionades de forma directa i estreta.
Les receptes del PP
Camps va defensar que cal “liberalitzar el sòl, potenciar la construcció d’habitatge i fer possible que hi haja crèdits hipotecaris d’accés fàcil a molts anys de devolució per als joves”, i va posar l’accent en la necessitat d’una política coordinada des del govern espanyol. També va proposar establir un percentatge obligatori d’habitatge protegit en cada nova promoció, del tipus “20, 30 o 15%”.
L’exdirigent popular va criticar l’actual situació política en matèria d’habitatge, tot afirmant que “hi ha un relat absurd de l’esquerra” contra la construcció, que a parer seu ha conduït a un dèficit d’oferta. “Fa falta un govern d’Espanya que lidere la política d’habitatge com es va fer en l’època d’Aznar”, va afegir.
A més, Camps va identificar deu grans àrees urbanes —com Madrid, Barcelona, València, Sevilla, Bilbao, Alacant i Elx— on, segons ell, caldria actuar prioritàriament. “No és tan difícil: només cal anar-hi, veure com està el terreny, i adaptar els plans urbanístics per afavorir la construcció”, va afirmar.
Pel que fa a la mà d’obra, Camps va proposar formacions prèvies en els països d’origen per a les persones immigrants, especialment en oficis com la fusteria, la lampisteria o la construcció: “Que vinguen ja preparats a les zones on s’estan construint aquests habitatges.”
Camps també va defensar incentius fiscals tant per als promotors com per als compradors, amb exempcions en l’IRPF i tranquil·litat jurídica. “Si el mercat està incentivat fiscalment, tant per l’oferta com per la demanda, el preu de l’habitatge es pot estabilitzar per via de mercat, no per decret”, va afirmar.
Però, alhora, l’expresident de la Generalitat no va dir res del Pla estatal d’habitatge que està aprovat i que no aplica en l’autonomia el Partit Popular de Mazón, ni de la compra massiva d’estrangers d’habitatges al nostre territori sense hipoteca, ni sobre l’augment del preu del lloguer en zones tensionades. Tampoc no diu res, tot i que les competències estan transferides, de com han gestionat la política de vivenda autonomies del PP.
Madrid és una autonomia del PP en la qual els preus de l’habitatge han experimentat una pujada exponencial en els últims cinc anys, amb increments acumulats que se situen entre el 50 % i el 68 % i pujades anuals recents que superen el 24 %. En paral·lel, els lloguers han escalat entre un 23 % i un 28 %, segons Idealista i Fotocasa. Han col·locat Madrid al capdavant de l’encariment residencial a tot l’Estat.
L’entrevista també va servir perquè Camps manifestara la seua voluntat de tornar a la primera línia política i reiterara la necessitat que el PP aconseguisca la majoria absoluta en les pròximes eleccions estatals. Segons ell, només així es podrà revertir el que considera un “desastre” provocat pels governs de Pedro Sánchez.
