Un dels municipis valencians amb més agitació política durant l’últim any és el de Calp, a la Marina Alta. Tradicionalment governat pel PP, durant l’anterior legislatura es va produir una escissió arran de la decisió unilateral de Carlos Mazón de nomenar candidat a l’alcaldia un vell conegut de la política i, paradoxalment, vell conegut seu. Es tracta de César Sánchez, que ja va liderar l’Ajuntament d’aquesta localitat costanera entre 2011 i 2019 i qui va presidir la Diputació d’Alacant entre 2015 i 2019. Mazón, que va aprofitar la seua sintonia amb la direcció del PP exercida per Pablo Casado, va apartar Sánchez de la institució provincial, on aspirava a perpetuar-se, per a quedar-se al Congrés dels diputats figurant com a diputat ras.
Les velles enemistats entre Sánchez i Mazón es deuen a les famílies polítiques d’on sengles polítics procedeixen. L’un va arribar a ser un dels homes forts de Francisco Camps. L’altre és un fill adoptiu fidel al zaplanisme, sector que va acabar relegat pel citat expresident de la Generalitat. Però els interessos compartits van unir ambdós polítics en el moment en què el PP de Calp caminava temeràriament cap a l’escissió.
Domingo Sánchez, pròxim a César Sánchez, va explorar la creació d’un partit independent d’àmbit local arran del seu enfrontament amb Ana Sala, l’alcaldessa durant l’anterior legislatura amb el PP. I Mazón va considerar que nomenant César Sánchez com a candidat a l’alcaldia evitaria aquest desenllaç. Curiosament, qui va provocar l’escissió va ser l’alcaldessa, Ana Sala, que amb la designació unilateral de Mazón, feta pública a inicis d’aquest any –encara quedaven vora sis mesos per a les eleccions municipals– va protagonitzar una roda de premsa incendiària acusant la direcció del seu partit d’haver pres una decisió que mai no haurien pres si ella no fora una dona. Fins i tot va titllar la maniobra com a «cacicada», i va destituir regidors pròxims afins a aquell moviment.
Mazón no esperava aquell desenllaç, i el que no esperava ningú era que Ana Sala, amb el seu partit independent Som Calp, esdevinguera segona força el passat 28-M, situant-se a només 400 vots i dos regidors del partit més votat, el PP. I encara menys pronosticable era el pacte que conduiria Ana Sala a l’alcaldia, que ha comptat amb el suport del PSPV –tres regidors– i de Compromís, que en té dos.
Els implicats en aquest acord admeten que no era previsible, en tant que ni tan sols era previsible el bon resultat de Som Calp, segurament propiciat gràcies al bagatge que Ana Sala ha exercit com a alcaldessa a l’hora d’acaparar simpaties i suports. Curiosament, dos dels regidors del seu partit van accedir al càrrec prometent lleialtat al rei «per imperatiu legal», fórmula més habitual en els regidors de l’esquerra alternativa que no en els precedents del PP.
Des de l’esquerra admeten que la relació personal amb Ana Sala mai no ha sigut dolenta, tot i les discrepàncies a nivell polític. L’alcaldessa mateixa ha reconegut que abans se sentia més sotmesa a les directrius del seu antic partit que no ara, i la seua contenció durant l’anterior legislatura a l’hora de cedir a les pressions dels promotors urbanístics, amb aspiracions de construir centenars de xalets a l’últim pulmó verd de Calp, el Pla de Feliu, han aproximat els partits d’esquerres a Sala, amb qui esperen entendre’s durant la legislatura.
De moment, Compromís ha accedit a la tercera tinença d’alcaldia i a la regidoria de Contractació a través de Ximo Perles, que també serà el diputat valencianista que tindrà la Diputació d’Alacant, substituint Gerard Fullana, amb qui ha treballat com a assessor els últims anys. Perles també exercirà com a portaveu del govern local, i Mireia Ripoll, del seu mateix partit, entrarà en la regidoria de Turisme pròximament. Pel que fa als socialistes, ostentaran les regidories de Cultura i Seguretat Ciutadana, amb Guillermo Sendra; de Residents, Subvencions i Cementeri, a través de Marco Bittner; i de Benestar Social i Igualtat, a través d’Itziar Doval.
Caldrà veure com es desenvolupa aquest acord que l’alcalde frustrat, César Sánchez, no ha dubtat a criticar per la seua pluralitat.
