L’Informe del Comité Europeu de les Regions sobre l’estat de ciutats i regions a la Unió Europea revela que, amb dades de l’Agència Europea del Medi Ambient, es calcula que caldran 40.000 milions d’euros anuals per a adaptar-se a una temperatura mitjana d’1,5 °C superior als nivells del 1990.
Segons aquest estudi, fet públic en el transcurs de la inauguració de la Setmana de les Regions que ha arrancat aquest dilluns a Brussel·les, en el cas que aquest augment de temperatura mitjana siga de 2 °C, seran 120.000 milions els necessaris perquè Europa puga suportar-ho a tots els nivells; 200.000 milions en el cas que l’augment es dispare per damunt dels 3°C.
En matèria de crisi climàtica, especialment les regions del sud d’Europa i de la Mediterrània estan patint particularment les conseqüències. Segons el text, l’augment de les temperatures tindrà un impacte negatiu sobre el turisme.
Un 62% de les regions han pres mesures per a reduir el consum d’energia, i la taxa cau als territoris que planegen estratègies per a promoure la conservació de la naturalesa i l’ecologització de les ciutats –un 40%-. Però només un 37% treballen per a reduir residus i el seu impacte mediambiental.
La falta de mecanismes de finançament específics per a adaptar-se al canvi climàtic és una preocupació constatada pel 75% de les regions.
Sequera
El baròmetre també descriu la situació crítica de la península Ibèrica a causa del dèficit hídric. Així, recalca especialment com en algunes de les zones més afectades, «els embassaments d’aigua s’han assecat completament i els residents locals depenen exclusivament dels lliuraments de camions per a l’aigua potable».
En aquest punt i com a exemple extrem, assenyala que enguany el Govern de Catalunya ha anunciat un estat d’excepcionalitat a causa de la sequera actual en un total de 495 municipis, i que les lleis de sequera han reduït el consum d’aigua per a l’agricultura en un 40%.
En l’apartat de crisi energètica, el baròmetre del Comité de les Regions eleva com a exemple de bones pràctiques la despesa de 80 milions d’euros de fons NextGenerationEU destinats a ciutadans i empreses perquè puguen invertir en energies renovables.
Despoblament rural
En matèria de despoblació, calcula que el 2033 hi haurà fins a 30 milions de persones menys vivint en entorns rurals respecte al 1993. És ací on l’informe alerta que diverses comunitats autònomes corren el risc de caure en «un parany per al desenvolupament del talent».
