Diari La Veu del País Valencià
«Cal guanyar»: un manifest per als valencianistes que se senten orfes

«Cal Guanyar» ha aparegut de colp en els espais virtuals del valencianisme com una pedrada que remou les aigües sense saber qui l’ha llençada. Es tracta que es llegisca i s’esmene el contingut, però els promotors opten per l’anonimat per tal d’evitar «caure de nou en una batalla de retrets personals o greuges passats». Es tracta, doncs, d’anar al fons i obviar les formes.

I el fons quin és? El text és una dura crítica a la gestió del Botànic: «Des de diverses opinions, moltes persones i entitats des del País Valencià van avisar de la problemàtica que suposava per als governs d’esquerres no atendre amb valentia les necessitats de la immensa majoria del poble valencià», s’hi pot llegir.

El seu programa, ambiciós, passa primer per construir «una nova eina d’intervenció política, que estiga a l’altura de l’objectiu i dels millors valors del nostre poble», ja que consideren que «el valencianisme queda diluït en un grup polític de qui ningú dubta que votarà a favor de la investidura de Pedro Sánchez, sense agenda valenciana de pel mig».

Una agenda que ha de passar, en primer lloc per considerar «el País Valencià un subjecte polític» i resoldre «l’infrafinançament i espoli», sense els quals no es poden atendre les necessitats urgents d’una majoria social valenciana, «especialment en habitatge i canvi de model econòmic».

I ací està la crítica al Botànic, primer, i a l’entrada de Compromís a la plataforma Sumar, després. Sense una «agenda valenciana» que pose sobre la taula la qüestió de la sobirania i el finançament de forma ferma, no es tindran els recursos per millorar la vida de la gent a la qual se’ls demana que vote. «No assumir aquests reptes ens ha portat on estem ara: En les eleccions espanyoles l’esquerra i el valencianisme en conjunt han perdut més de 100.000 vots respecte a 2019. Aigualir el valencianisme ha demostrat que no suma (…) quasi 300.000 valencians i valencianes, el 28 de Maig varen sentir que no tenia cap sentir votar, si encara que estigueren els seus». I amb certa ironia remarquen que «Si bé s’ha aconseguit -de moment- barrar l’entrada de l’extrema dreta al govern espanyol, els valencians i les valencianes ja els tenim a casa nostra governant». Un peix, doncs, que es mossega la cua.

Per açò, els promotors del manifest demanen «un espai valencià de ruptura amb el règim del 78 i la seua deriva actual cap al feixisme» i fan «una crida, a tots aquells valencians i valencianes que compartisquen aquest esperit, a afegir-s’hi».

Per poder-lo llegir, comentar o criticar, el primer pas és calguanyar.org.

Comparteix

Icona de pantalla completa