Les veus de l’exlíder del PP valencià i exconsellera Isabel Bonig i l’expresident de la Generalitat Francisco Camps s’han alçat últimament per a criticar amb duresa l’actual direcció del president de la Generalitat, Carlos Mazón. Dos antics dirigents díscols la posició dels quals contrasta amb la defensa del cap del Consell més o menys enèrgica segons el moment que fan en públic els càrrecs de la formació.
Bonig ha trencat amb una contundència inesperada el silenci que mantenia des que el 2021 abandonara la presidència del partit a causa de les pressions rebudes per part de la direcció estatal del partit que havia decidit posar Mazón al capdavant. En un article publicat a El País, Bonig ha denunciat que l’etapa actual del PP és «molt pitjor que la de la corrupció». Una afirmació que ha sacsejat l’organització, especialment venint d’una dirigent que sempre ha estat fidel al partit.
«A mi em va tocar bregar amb els escàndols, però crec que això de Mazón és molt pitjor que allò perquè ací hi ha morts, la gent ha patit molt i està desenganyada, se sent abandonada i això és molt difícil de remuntar electoralment», ha subratllat.
Bonig també ha criticat l’acord de Mazón amb Vox per als pressupostos d’enguany. «Està totalment en mans de Vox», ha sentenciat. «Que amb tot el treball que cal fer, el més important siga saber la nacionalitat dels qui van participar en els saquejos em sembla infantil i pobre, i revela poca altura política i moral», ha remarcat. «Però a mitjà termini no veig que puga haver-hi un canvi perquè la pressió ha sigut enorme i no se n’ha anat, llevat que Feijóo diga fins ací hem arribat, com va passar amb Camps quan anava a seure al banc dels acusats», ha assenyalat.
Camps recupera protagonisme
I justament Francisco Camps intenta tornar a l’escena política i, amb aquesta intenció, ha protagonitzat alguns actes, com ara una trobada amb partidaris seus a Alacant, per a reivindicar la seua figura i l’obra dels seus governs, però també per a qüestionar l’actual direcció del PP valencià. Camps es presenta com a víctima d’una persecució judicial injusta i es mostra disposat a tornar al primer pla si el partit ho necessita.
A més, militants del PP valencià pròxims a l’expresident han llançat un manifest per a demanar la celebració d’un congrés del partit, «tal com marquen els estatuts», per al mes de juliol. El que pretenen és «reconstruir» i «reunificar» el PP valencià perquè la formació siga «la casa de tots».
Més enllà de la demanda de democràcia interna, aquest sector desplega també una proposta ideològica basada en els «millors moments» del PP, i diuen que el partit «forma part de la història fundacional de la Comunitat Valenciana i de la seua singular identitat».
Ajornament del congrés del PP valencià
Tanmateix, el líder estatal, Alberto Núñez Feijóo, aposta per ajornar el congrés del Partit Popular valencià que s’hauria de celebrar el juliol vinent, ja que, a parer seu, ara cal centrar-se en la reconstrucció després de la dana i no obrir el debat orgànic sobre la continuïtat de Carlos Mazón.
De fet, fonts de la cúpula del PP consideren que cal evitar en aquest moment obrir un debat orgànic intern dins de la formació, que només generaria soroll, i confirmen que no hi ha previsió de celebrar aquest conclave enguany. «Seria una frivolitat», diuen.
No obstant això, els plans de la direcció estatal del PP allunyen els canvis en el PP valencià, malgrat ser conscient que venen setmanes complicades per la instrucció judicial de la jutgessa de Catarroja (l’Horta Sud), que ha citat l’exconsellera de Justícia i Interior, Salomé Pradas, i l’exsecretari d’Emergències, Emilio Argüeso, a declarar com a investigats l’11 d’abril.
