El Tribunal Constitucional ha inadmés el recurs d’empara de l’Ajuntament de Benidorm (la Marina Baixa) amb què el consistori demanava frenar l’execució de la sentència que el condemna a pagar 283 milions d’euros més interessos a Murcia Puchades Expansión SL i Urban Villajoyosa 2000 SL. Les obligacions per part del consistori eren pels aprofitaments urbanístics de terrenys inclosos en el sector APR-7 del parc natural de Serra Gelada.
La decisió consta en una providència en què el tribunal conclou que en el recurs no s’hi aprecia l’“especial transcendència constitucional” que la llei exigeix per a admetre’l a tràmit. La inadmissió arriba després que l’administració local presentara l’empara el 31 de juliol amb la intenció de suspendre l’execució d’una resolució judicial que, segons la reclamació de les mercantils, havia de compensar-los pels drets urbanístics dels terrenys de la seua propietat dins de l’APR-7.
El consistori es manté “a l’espera de directrius dels serveis jurídics”, que aquest dimarts 13 de gener de 2026 han celebrat una reunió a les 09.30 hores amb tots els grups municipals per a estudiar els passos següents i com actuar davant d’un litigi que continua condicionant l’escenari financer de l’ajuntament, segons ha informat l’agència Europa Press.
L’alcalde, Toni Pérez, ja havia defensat la presentació del recurs d’empara com una manera de “continuar defensant l’interés general de tota la ciutadania”, atenent “els passos que en cada moment han anat marcant els tècnics municipals” i els professionals al servei del consistori. El cas té l’origen en el pronunciament del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ), que el 2024 va estimar el recurs de les mercantils i va fixar la condemna en aquests 283 milions d’euros més interessos.
La cronologia judicial inclou un primer pas clau: el Jutjat contenciós administratiu número 3 d’Alacant (l’Alacantí) va desestimar la reclamació de reconeixement de drets i compliment de conveni urbanístic, va quantificar la indemnització en 636.116,27 euros i, a més, va declarar nuls els convenis urbanístics signats els anys 2003, 2010 i 2013. Posteriorment, el TSJ va revocar aquell criteri i el consistori va intentar capgirar la situació amb un recurs de cassació davant del Tribunal Suprem, que també va ser desestimat.
En paral·lel, l’Ajuntament de Benidorm (la Marina Baixa) manté sobre la taula altres fronts relacionats amb el mateix àmbit. El dilluns 12 de gener de 2026 es va conéixer que els serveis jurídics municipals estudien un nou pronunciament del TSJ que estima un altre recurs de les dues mercantils i revoca una sentència d’un jutjat d’Alacant (l’Alacantí) favorable a les pretensions municipals. En aquest context, Toni Pérez ha remarcat que s’analitzen “l’abast i les possibles conseqüències” de la nova sentència per a decidir quins han de ser “els següents passos” amb l’objectiu de “defensar l’interés general i el dels veïns i veïnes de Benidorm”.
L’alcalde també havia assenyalat com a qüestions encara en joc la petició municipal de suspensió cautelar de l’execució d’una altra sentència vinculada al mateix assumpte, ara amb el recurs d’empara ja inadmet pel Tribunal Constitucional.
