Encara que semble mentida, la ciutat de Benicàssim (Plana Anta) serà un nou escenari per a la lluita que es viu al si del PSPV a Alacant. El congrés que servirà per a oficialitzar el nomenament de Diana Morant com a secretària general del partit serà un termòmetre per a mesurar la força de la direcció del partit a la ciutat, exercida a l’ombra per Ángel Franco; i el grup municipal socialista, liderat per l’exconsellera Ana Barceló.
El context
Ángel Franco, exsenador i exdiputat, controla l’agrupació local del partit des de fa vora trenta anys. Des d’aquell moment pràcticament tot ha eixit tal com ell volia a nivell intern: els càrrecs, els candidats i el disseny del partit s’ha fet a la seua mida, llevat d’excepcions puntuals en què els contrapesos s’han pogut imposar.
Un d’aquests contrapesos és Ana Barceló, exconsellera de Sanitat amb el Botànic i triada per Ximo Puig com a cap de llista a les últimes eleccions locals. Des d’aleshores, amb la victòria còmoda del PP –es va quedar a un regidor de la majoria absoluta–, Barceló és la portaveu socialista a l’Ajuntament i les relacions amb la direcció del partit a la ciutat, la més nombrosa de tot el País Valencià amb quasi mil militants, no ha sigut bona.
Barceló va arribar a Alacant de la mà de l’aleshores secretari general del PSPV i president de la Generalitat, Ximo Puig. La seua tria va sorprendre en tant que Barceló no és d’Alacant, sinó de Saix (Alt Vinalopó), poble del qual va ser alcaldessa. Puig va decidir intervindre en les eleccions municipals per a presentar batalla a l’esmentat Ángel Franco, qui si bé ha sigut capaç de mantindre el partit sota control aquestes dècades no ha sabut aconseguir èxits electorals. Des del 1995 el PSPV només ha ostentat l’alcaldia d’Alacant tres anys, entre 2015 i 2018, i les victòries del PP a la ciutat mai no han sigut inesperades.
Si el 2019, amb la tria de Francesc Sanguino com a alcaldable –qui dirigia el Teatre Principal– per part de Puig, Franco va aconseguir incorporar gent propera a la llista electoral, el 2023 el dirigent local no va poder incidir en la candidatura. La direcció del partit i el grup municipal esdevenien dues entitats totalment separades i enfrontades entre si.
Des del maig passat, en canvi, han passat moltes coses. Puig, principal paraigua de Barceló, abandona la secretaria general del PSPV després d’haver perdut les eleccions. Curiosament Puig es va aliar amb Franco per accedir a la secretaria general del PSPV el 2012 i en les primàries d’àmbit provincial Franco es va aliar amb el candidat pròxim a Puig a la demarcació d’Alacant, Toni Francès, alcalde d’Alcoi, que les va perdre per la mínima contra Alejandro Soler, qui aspirava a assolir la secretaria general del PSPV fins que la direcció estatal del PSOE va imposar Diana Morant i va evitar la celebració de primàries.
Després d’aquelles primàries provincials del febrer del 2022 i després de la derrota de l’esquerra al maig del 2023 a Les Corts i als principals ajuntaments, el cicle electoral imposat de juliol del 2023 va escenificar les distàncies entre Puig i Franco, quan aquest últim es va aliar amb Soler, qui va aconseguir que Pedro Sánchez desautoritzara l’encara secretari general del PSPV amb les llistes electorals de les demarcacions valencianes per a les eleccions al Congrés. Així, Franco figurava en la candidatura al Senat per Alacant, i Soler liderava la del Congrés per la mateixa demarcació. Les llistes es van fer a mida de Soler, qui sempre ha sigut el principal suport de Pedro Sánchez a Alacant, també quan l’ara president espanyol va quedar defenestrat pel partit.
L’actualitat
L’arribada de Diana Morant a la secretaria general del PSPV culminarà sense primàries prèvies. Això no vol dir que el procés estiga lliure de preses de posició internes per a mesurar la força de les agrupacions locals. En el cas de la d’Alacant, enfrontada com s’ha dit, Barceló ha mobilitzat les persones pròximes per a intentar representar la majoria dels 23 delegats que l’agrupació alacantina presentarà al Congrés de Benicàssim, que se celebrarà entre el 22 i el 24 de març.
Per a assolir la majoria d’aquests delegats Barceló compta amb els vots dels regidors i també de la vicesecretària general, Eva Montesinos, que va ser regidora de Turisme amb l’últim alcalde socialista de la ciutat, Gabriel Echávarri, i que l’hauria d’haver rellevat com a alcaldessa després de la dimissió del primer edil per una imputació de corrupció que va acabar en condemna. En canvi, la negativa a investir-la per part d’una regidora no adscrita, Nerea Belmonte, que havia sigut expulsada del grup de Guanyar –coalició que dominava Esquerra Unida–, va convertir el candidat del partit més votat a les eleccions del 2015 en alcalde per majoria simple. Aquest era Luis Barcala, que encara es manté al càrrec.
Des de l’agrupació local del partit estan convençuts que Barceló no arribarà a sumar més de la meitat dels delegats degut a la manca de control que té sobre la militància. Els dirigents del partit a nivell municipal aspiren, alhora, a posar a disposició de la nova secretària general, Diana Morant, una estructura orgànica amb la qual l’exalcaldessa de Gandia no compta, degut a la seua manca d’experiència –i per tant també de control– en els afers interns del partit.
El mateix Ángel Franco va apostar per no celebrar primàries i per erigir Morant com a candidata única, tal com també defensava Ximo Puig. Per part de Franco, aquesta era la millor aposta possible si el que volia era lligar el seu poder al de la nova dirigent del PSPV, que era la que tenia més possibilitats de ser escollida secretària general –sobretot perquè comptava amb el suport de Sánchez i de Puig. Alhora, els dirigents locals del partit van voler visibiltizar la distància que mantenen amb Barceló, apartant-la de la primera fila durant la primera visita que va fer Morant a Alacant des que es va acordar la seua candidatura única. A Barceló, en aquest sentit, li queda l’opció de mobilitzar els militants contraris al poder de Franco per a intentar donar la sorpresa en el Congrés de Benicàssim i presentar més delegats que l’altra part. En principi els números no donen, però l’animadversió cap a Franco al si del PSPV d’Alacant no és gens marginal.
