Teresa Belmonte hauria passat desapercebuda de la vida política si no fora per la seua inesperada intervenció d’ahir al Senat, quan va sumar a la llista de víctimes de la DANA les conselleres destituïdes Nuria Montes i Salomé Pradas, de les quals va valorar positivament la feina feta.
Aquesta irrupció pública de la senadora ha sorprès Bigastre, un petit poble del Baix Segura que no arriba als 8.000 habitants on Belmonte és alcaldessa des de l’any 2015. Els veïns consultats no se sorprenen per les seues paraules, ja que molts asseguren que els plens protagonitzats per l’alcaldessa es converteixen «en un mercat» per les seues pujades de to i contestacions autoritàries. No esperaven, per contra, que una de les seues intervencions ocupara les capçaleres dels telenotícies de tot l’Estat.
Belmonte va arribar a l’alcaldia del seu poble l’any 2015. La seua antecessora, Charo Bañuls, era del seu mateix partit i va renunciar a continuar en el càrrec perquè «l’herència socialista» li havia complicat la legislatura. Siga o no certa aquesta afirmació, el cert és que l’herència socialista ha facilitat al PP la continuïtat a la màxima institució municipal d’aquest poble meridional de l’interior. Qui en fora alcalde entre 1983 i 2008, José Joaquín Moya, ha acumulat 11 anys de condemna a presó per quedar-se amb diners procedents de la venda de sol municipal i per altres afers corruptes. Actualment Moya, que té més de setanta anys, resta empresonat i el seu partit s’ha vist castigat elecció rere elecció a Bigastre.
Una dinàmica, aquesta, que perjudica i molt als socialistes en pobles com els del Baix Segura, una comarca destacadament conservadora en què el vot a la persona i no tant al partit pot afavorir en determinades localitats les candidatures progressistes. L’exemple més emblemàtic en aquest sentit és el de José Vicente Fernández Costa, alcalde de Daia Vella amb Compromís, afavorit per un electorat que en les eleccions estatals vota massivament a la dreta.
«Respecte i por»
L’alcaldessa de Bigastre no només s’ha beneficiat electoralment de les corrupteles del seu predecessor. Alguns residents del poble asseguren que «la por» de diversos veïns li fa projectar un «respecte» que no es veu discutit a la localitat. «Tothom sap que portar-li la contrària comportarà represàlies, i això té conseqüències internes al partit i també a Bigastre, perquè els ajuts locals depenen d’ella en última instància».
Així s’expressa una veïna del poble, que assegura que les associacions que condicionen els ajuts socials del poble sovint transmeten temor pel seu caràcter i que no té dubtes a l’hora d’afirmar que Belmonte es perpetua en el poder a canvi de favors. Això mateix va denunciar el PSOE a la Fiscalia quan Belmonte va ser acusada de comprar vots per correu a canvi, precisament, d’ajudes. La denúncia es va anunciar al maig de l’any passat, en el context de les eleccions municipals –que van coincidir amb les valencianes–, quan el PP local era assenyalat per comprar vots per correu a través de pagaments i intimidacions als veïns.
La denúncia es fonamenta en el fet que entre les últimes eleccions municipals i les anteriors el nombre de vots per correu va passar de ser uns 30 a quasi 180. Els socialistes, a més, asseguraven haver vist freqüentar diversos càrrecs del PP l’única oficina de Correus que hi ha en aquesta localitat. Fins i tot van acusar una regidora del partit de traslladar importants quantitats de vots preparats. El PP es va imposar amb majoria absoluta en aquelles eleccions locals, amb un 58% dels vots, millorant el registre de quatre anys abans i quasi duplicant els vots de la segona força més votada, el PSOE.
Trajectòria política
La campanya electoral, denuncien alguns veïns implicats amb partits d’esquerres, va ser conduïda per Belmonte amb agressivitat. Quan va ser qüestionada per la possibilitat d’inaugurar el parc més central de Bigastre coincidint amb el període preelectoral –era un rumor que corria per la localitat–, la resposta de l’alcaldessa no va ser educada, asseguren els qui van presenciar aquell debat.
Les seues formes, en canvi, convencen molts veïns en un poble «polaritzat», que ha atret persones d’entre trenta i quaranta anys degut al preu barat de l’habitatge i que tenen un tarannà electoral diferent de la gent del poble de tota la vida, un punt més envellida, vinculada a la tradició rural del poble –on predomina el cultiu de taronges i de llimes– i a la religiositat. Un àmbit, aquest últim, que també és el de Belmonte, que assisteix a la missa dels diumenges sempre que es troba a Bigastre.
La seua presència al poble no és fixa des que és senadora. El salt el va fer a través de Les Corts, que la van enviar a la cambra alta amb l’exconseller Gerardo Camps, un dels qui havia sonat com a possible conseller després de la remodelació del Consell posterior a la DANA. Belmonte no havia sigut candidata a la cambra valenciana ni tampoc al Senat, però va coincidir amb l’actual president valencià, Carlos Mazón, com a diputada provincial en l’anterior legislatura, quan Mazón presidia la Diputació d’Alacant. En aquell moment Belmonte compatibilitzava el càrrec d’alcaldessa de Bigastre amb el de presidenta del Consorci de Residus Vega Baja Sostenible i amb el de responsable d’Hogar Provincial, Cooperació i Voluntariat a la institució provincial.
Al currículum polític de Belmonte, destacat pel que fa als càrrecs però discret pel que fa a la transcendència mediàtica fins la seua irrupció al Senat, cal sumar-li la seua etapa docent a la Universitat Miguel Hernández i al Col·legi d’Economistes d’Alacant, dues institucions clarament dominades pel PP. A les dades que figuren a la seua fitxa del Senat també s’afirma que ha treballat com a consultora i dirigint empreses privades entre 1995 i 2015, si bé no s’especifica en quines.
