Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa-te’n ací.
En plena etapa preelectoral, a poc més d’un any perquè se celebren eleccions municipals, a les Corts valencianes i també els comicis a l’àmbit estatal, els polítics que governen les principals institucions d’Alacant continuen reivindicant-se com l’alternativa al govern del Botànic. Així, si Carlos Mazón mira de marcar perfil propi des de la Diputació d’Alacant, amb la seua candidatura consolidada per presidir la Generalitat Valenciana amb el PP, Luis Barcala intenta fer el mateix des de l’alcaldia d’Alacant, la segona ciutat més poblada del País Valencià i la més gran en mans del PP.
Barcala, que governa la ciutat des del 2018 després del trencament del tripartit d’esquerres, ha presentat al Club de Trobades Manuel Broseta el seu «projecte de ciutat» amb un títol bastant clar: «Alacant: un model alternatiu al sud de la Comunitat». Ho feia davant una important representació de la societat civil valenciana amb una xerrada que pivotava sobre quatre eixos: la gestió econòmica i fiscal basada en la cancel·lació del deute i la rebaixa d’impostos; l’augment de les inversions per a la modernització i reforma integral dels barris; la reactivació dels grans contractes per als serveis públics de primera necessitat i l’impuls per un canvi estructural en el teixit productiu «per convertir Alacant en la capital mediterrània de la indústria tecnològica i la nova economia digital».
En primer lloc, l’alcalde ha defensat l’aprovació de la polèmica ordenança cívica, tal com ell mateix l’anomena. Es tracta d’una mesura que ha suscitat queixes en l’oposició, que s’hi refereixen amb el terme «ordenança de la vergonya», atés que ha estat pensada i aprovada sense consens amb entitats socials i amb la qual podran ser multades les persones sense sostre o prostituïdes amb el pretext d’«acabar amb les màfies». Aquesta mesura, aplaudida per Vox, va ser aprovada gràcies als vots de la ultradreta, que a canvi va permetre l’aprovació dels Pressupostos locals elaborats pels dos partits que governen l’Ajuntament, PP i Ciutadans.
Per a l’alcalde d’Alacant, aquesta ordenança serveix «perquè a Alacant impere el respecte de la convivència en els espais públics, per protegir els béns d’interés cultural i el patrimoni arquitectònic i per combatre les màfies de la prostitució i la indigència».
Pel que fa al futur, sense precisar massa, Barcala ha defensat la necessitat de desenvolupar la ciutat amb la redacció d’un nou Pla General que hauria de servir per a canalitzar el creixement demogràfic i l’expansió urbanística, a més d’ampliar i millorar els serveis públics de neteja, transports, parcs i jardins i tractament de residus i «modernitzar la gestió administrativa municipal». L’alcalde també s’ha referit a la generació d’ocupació i a la captació d’indústria tecnològica per a «complementar el teixit productiu tradicional de serveis», i ha esmentat la necessitat d’incrementar els recursos públics financers de l’Ajuntament, que té un pressupost que supera els 313 milions d’euros.
La primera mesura que va prendre l’alcalde quan va arribar a l’Ajuntament ara fa quatre anys va ser, segons deia a la conferència, una rebaixa d’un 5% en l’IBI que ha anat mantenint durant els anys següents, sumada a «altres bonificacions fiscals per a fomentar la implantació d’empreses i la creació d’empreses». Això ha fet, segons assegura, que Alacant ocupe, per tercer any consecutiu, el primer lloc de ciutats espanyoles «amb més llibertat econòmica», segons indica la Fundación para el Avance de la Libertad, un think tank vinculat al neoliberalisme. Curiosament, Barcala ha defensat el reconeixement d’aquesta fundació, que «premia la moderació fiscal, del deute o del pes dels funcionaris a l’administració», al mateix temps que assegurava que la despesa municipal del seu Ajuntament d’Alacant és de quasi 800 euros per veí, «la major en quasi una dècada». «De fet, als pressupostos per al 2022 les inversions creixen fins a un 114%».
Barcala també ha aprofitat el moment per defensar la construcció del Centre de Congressos al recinte del Port d’Alacant, signada fa uns dies amb la Diputació d’Alacant; per apostar per l’eliminació de trànsit al centre de la ciutat a favor dels vianants –una mesura aplicada a València els darrers anys que, justament, ha estat molt criticada pel PP–; i per l’ampliació i el desenvolupament de grans equipaments culturals com ara el MACA –Museu d’Art Contemporani d’Alacant–, Les Cigarreres o l’Espai Séneca. L’alcalde també s’ha referit als objectius sostenibles de la ciutat, concentrats sobretot en el projecte per acabar amb el llançament de deixalles hídriques al mar, en el pla de desenvolupament d’un «front litoral» de 21 quilòmetres, en l’augment de parcs urbans, de zones verdes i de zones amb arbres i en la posada en marxa de la Zona de Baixes Emissions, que ha rebut una subvenció de 15,6 milions dels fons europeus.
Pel que fa al canvi en el teixit productiu, Barcala defensa que el projecte «Alicante Futura» aplica incentius fiscals per a la implantació d’empreses tecnològiques i de la nova economia digital i que una partida pressupostària va adreçada a fer arribar la innovació als barris de la perifèria.
Tota una sèrie d’anuncis amb rerefons electoralista amb els quals l’alcalde reforça la línia de contrapés que exerceix el seu partit des d’Alacant per erigir-se com a alternativa al govern del Botànic. De fet, Barcala ha acusat la Generalitat d’exercir com a «intermediari financer» i de delegar competències que corresponen als ajuntaments, que segons l’alcalde d’Alacant «han d’afrontar, amb els seus propis recursos», situacions que no els pertoquen.
