L’alcalde d’Alacant, Luis Barcala (PP), ha formalitzat un decret per a incorporar una dotzena de nous alts càrrecs a l’Ajuntament i remodelar l’estructura municipal. La despesa total d’aquesta reformulació seria de vora 1,5 milions d’euros, i constaria de la incorporació d’un assessor jurídic, d’un comptable i d’un gestor econòmic, entre d’altres. Els arguments per a justificar aquest canvi, per a l’alcalde, es basen en la presumpta necessitat de «reflexionar el model de ciutat» o de dur a la pràctica les idees proposades per l’equip de govern.
Els directors generals cobrarien 75.000 euros anuals, una quantitat substancialment superior a la d’un regidor, i desenvoluparien la tasca d’un govern paral·lel, atès que s’encarregarien de tasques ja cobertes per les regidories actuals: medi ambient, ocupació, empresariat, cultura, esports o urbanisme, entre d’altres. Aquestes incorporacions són possibles en virtut del decret d’octubre de 2012 que va servir per a aprovar el reglament orgànic per a l’organització interna dels ajuntaments, tot i que fins ara no se n’ha fet ús.
Barcala argumenta que altres ciutats ja han fet aquest pas de reforçar el seu govern local i que Alacant en té la necessitat, en tant que va superar fa uns mesos Bilbao i es va situar com el desè terme municipal més poblat de l’Estat. Aquesta modificació, segons l’alcalde, permetria a la ciutat adaptar-se als «canvis socials» amb més eficàcia i «modernitzar les estructures organitzatives» del consistori, així com «professionalitzar» els treballadors.
La proposta va ser debatuda dimarts al ple i el PP. Tot i l’escepticisme inicial de Vox, el partit ultradretà finalment ha beneït la proposta. En un primer moment la portaveu ultradretana, Carmen Robledillo, deia que «esbrinarien la despesa» d’aquesta mesura i, «si aquesta es dispara», no l’aprovarien. A l’endemà la formació ultra, a través dels seus canals de comunicació, assegurava que després d’haver preguntat per la despesa, constataven que «l’impacte econòmic per a l’Ajuntament serà zero, perquè s’amortitzaran les places que estan anys sense convocar-se i l’equilibri pressupostari es mantindrà». Alhora, també diuen que «la idea no ens sembla dolenta perquè som l’única ciutat que no té aquesta figura directiva i hi ha ajuntaments molt més petits, com el de Guadalajara, que té 85.000 habitants i directors generals».
Aquesta aprovació de Vox és fonamental per als plans de Barcala, en tant que el PP té 14 regidors de 29 al consistori i necessita alguna altra formació per a aprovar mesures amb la majoria absoluta necessària. Els altres grups municipals han rebutjat la proposta.
Aquests nomenaments estan condicionats al fet que els càrrecs seleccionats siguen funcionaris de carrera de qualsevol administració, tot i que es permeten incorporacions de fura del sector públic si es compleixen alguns requisits. Alhora, els nous treballadors tindran un rang superior al dels funcionaris municipals, un sector disgustat amb l’alcaldia després que el màxim representant municipal no haja assistit a reunions convocades per a tractar demandes com la de la pujada salarial. No són poques, de fet, les vegades que el cos de funcionaris ha irromput al ple per a protestar contra la seua situació, i no es preveu que part del cos de treballadors públics del consistori experimente un ascens a través d’aquesta mesura. De fet, fonts d’aquest col·lectiu sospiten que bona part dels nous incorporats podrien procedir d’altres ciutats, atès que no han rebut cap trucada per a explicar en què consistirà la remodelació.
