L’expresident del Govern espanyol, José María Aznar, ha sostingut que una possible aprovació de l’amnistia als líders independentistes catalans «acaba amb el sistema constitucional». Al mateix temps, ha defensat que el Tribunal Constitucional «està per a garantir que la Constitució es respecta, però no pot dir que la Constitució diu el que no diu».
Així s’ha pronunciat aquest dimarts el també president de FAES durant la seua intervenció en el cicle de Conferències Circulars del Cambra Business Club, el fòrum de trobada empresarial impulsada per la Cambra de Comerç d’Alacant.
Aznar ha apuntat que l’Estat espanyol es troba en una «situació límit» perquè s’està discutint sobre «la concessió de l’amnistia i la possibilitat d’organitzar consultes per a l’autodeterminació en algunes comunitats per a estar en el Govern». Davant una possible amnistia als encausats independentistes catalans, ha advertit que la seua aprovació «acaba amb el sistema constitucional».
Després d’afirmar que l’amnistia «no té cabuda en la Constitució», l’ha definit com un «pagament del cap de Govern als separatistes catalans i antics terroristes del País Basc». «No només esborra pena, esborra el delicte i és com si no hi haguera hagut colp d’estat. En esborrar la pena i el delicte, legitima els que el van fer. Això acaba amb el sistema constitucional d’Espanya si és aprovat», ha insistit.
Dit això, l’expresident espanyol ha defensat que l’amnistia del 1976 era «fundacional de la democràcia», però ha afegit que «es va excloure de la Constitució, com els indults generals».
A més, quant al Tribunal Constitucional, ha ressaltat que «no està creat per a ser poder constituent ni legislatiu, està per a garantir que la Constitució es respecta, però no pot dir que la Constitució diu el que no diu».
Respecte al possible pacte d’investidura, Aznar diu que «el PSOE no és presoner de Bildu, d’ERC o de Puigdemont. El PSOE ha triat com a companys de viatge Bildu, ERC i Puigdemont. Aquest és el canvi essencial, que posa en qüestió l’estabilitat de la Constitució espanyola i posa en qüestió la convivència democràtica entre espanyols», ha asseverat.
Enfront d’això, ha demanat a la ciutadania que «no s’inhibisca» en aquesta situació, sinó que reflexionen sobre la situació. «Les crisis polítiques són les que pitjor es resolen. És més fàcil desfer que fer la transició, però quan es desfà a veure com s’ajunten les institucions trencades. Per això, no és moment d’inhibir-se, és moment de parlar», ha instat.
En la mateixa línia, encara que ha sostingut que l’Estat espanyol té aquest «problema polític existencial», ha remarcat que «no és un país socialment trencat» perquè la conflictivitat social és «escassa».
