Un total de 30 mitjans de comunicació, entre ells, La Veu del País Valencià, s’han acreditat per a cobrir informativament el judici que arrancarà aquest dimecres en la secció primera de l’Audiència Provincial de Castelló contra l’expresident de la Diputació i del PP castellonenc, Carlos Fabra, acusat dels delictes de tràfic d’influències, suborn i contra la Hisenda Pública, dins del conegut com a cas Naranjax.
Així ho contempla l’escrit d’acusació, fet públic hui per la Fiscalia de Castelló, en el qual a més se sol·licita per a Fabra una indemnització a Hisenda de 693.074 euros. El judici contra Carlos Fabra, la seua exesposa Amparo Fernández, Vicente Vilar i Monserrat Vives començarà el pròxim 2 d’octubre en la Secció Primera de l’Audiència Provincial de Castelló.
Per a l’exdona de Fabra, Amparo Fernández, Anticorrupció demana sis anys de presó per tres delictes contra la Hisenda Pública, una multa de 860.000 euros i una indemnització de 428.644 euros. Per a l’empresari que va denunciar Fabra, Vicente Vilar, que està a la presó després d’haver sigut condemnat en 2003 per una agressió sexual que va ser denunciada per la seua dona, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita una pena de presó de 4 anys i una multa de 600.000 euros per un delicte continuat de suborn.
Finalment, anticorrupció sol·licita 4 anys de presó i una multa de 600.000 euros per a l’exesposa de Vilar, Monserrat Vives, també per un delicte continuat de suborn.
En el relat dels fets, la Fiscalia Anticorrupció explica que en 1999, Vicente Vilar era administrador de l’empresa de fitosanitaris Naranjax i la seua aleshores esposa d’una altra empresa que treballava per a aquesta. Tots dos es van posar en contacte amb el llavors president de la Diputació, Carlos Fabra, perquè “valent-se d’aquest càrrec i dels contactes que tenia, mitjançara i tractara d’influir davant els ministeris d’Agricultura i de Sanitat per a agilitzar la tramitació i obtenció d’autoritzacions per a la fabricació i comercialització de productes fitosanitaris” elaborats per Naranjax.
Entre 1999 i 2002, Fabra va mantenir reunions amb el llavors ministre d’Agricultura, Jesús Posadas, el secretari d’Hisenda i diputat per Castelló, Juan Costa, el diputat Juan José Ortiz i el senador Miguel Vicente Prim, sempre segons el relat de la Fiscalia.
A l’octubre de 1999 va ser aprovada la llicència de producció i comercialització d’un dels principals fitosanitaris de les empreses de Vilar i Vives, i l’acusat Carlos Fabra “va requerir a l’acusat Vicente Vilar perquè li pagara la quantitat de vint-i-cinc milions de pessetes -150.000 euros- sent-li pagada aquesta quantitat”.
Després d’açò, Fabra va continuar la seua labor d’intermediació, segons l’escrit, davant autoritats “en favor, ja no solament de les empreses de Vives i Vilar, sinó també de la seua esposa”, per a agilitzar la consecució de llicències, per a la qual cosa va arribar a entrevistar-se amb la ministra de Sanitat i Consum, Celia Villalobos.
A l’abril de 2000, Fabra va constituir una societat, Carmacas, que va utilitzar per a “ocultar els pagaments” rebuts de Vilar. Entre 1999 i 2004, Fabra i la seua exesposa van realitzar una sèrie de moviments bancaris que no van ser declarats a la Hisenda Pública . Fabra va ocultar ingressos per 1,9 milions d’euros, dels quals va deixar d’ingressar a Hisenda 693.074 euros i Fernández 1,47 milions dels quals va deixar de pagar a les arques públiques 428.644 euros.
Segons l’escrit, el defraudat en 2004, tant per Fabra com per la seua exesposa, no va superar els 120.000 euros, per la qual cosa no és considerat delicte en el Codi Penal.
