La Conselleria d’Educació, que lidera José Antonio Rovira (PP), ha decidit retallar ara les classes que s’imparteixen a les Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i que perjudica algunes llengües de manera ben simptomàtica. L’èuscar, de fet, és possiblement la més perjudicada, però no l’única, ja que tot i argumentar que la retallada procedeix de la voluntat de buscar l’eficàcia de les EOI a l’hora d’atraure alumnes i de reajustar la despesa pública, Conselleria ha disminuït considerablement les classes d’espanyol per a estrangers, que es troben entre les més demandades.
Què pretén, la Conselleria d’Educació? Atesa l’aparent contradicció d’aquestes decisions –l’èuscar, evidentment, no és la llengua més sol·licitada, però les classes d’espanyol per a estrangers, sí–, tot apunta a un mateix objectiu per part de la Generalitat Valenciana: desfer-se dels professors interins –que tampoc no van ser estabilitzats amb el Botànic– per a evitar fer-los fixes i no incorporar més persones al funcionariat.
Tant és que l’ensenyament de llengües siga no només, per si mateix, una manera d’enriquir la societat i de dotar-la d’eines de coneixement que poden ser útils sovint a nivell laboral i sempre a nivell cultural, així com de de generar activitats alternatives entre la població jubilada –bona part dels estudiants de la llengua basca són persones grans que aprenen l’èuscar per gust.
La Generalitat, amb aquesta retallada, no busca només estalviar despesa pública, atès que la inversió que requereixen les EOI és ínfima dins del que necessita el conjunt de l’administració. La Generalitat, amb aquesta decisió, prescindeix del coneixement, una eina que no li és gens útil, tal com es demostra amb l’actitud del mateix conseller Rovira, que ha arribat a qüestionar la legitimitat de les institucions acadèmiques per a negar l’evidència científica que català i valencià són la mateixa llengua.
El coneixement tampoc no és útil per al vicepresident Vicente Barrera, qui es va vantar de llevar subvencions a les entitats que promouen el valencià dins de l’àmbit de la cultura –fins i tot institucions tan acreditades i prestigioses com algunes càtedres universitàries– per a donar-ne una part, això sí, a la Fundació Toro de Lidia, que per cert no té res a veure amb el País Valencià.
Al mateix temps, la retallada d’inversions en l’escola pública i el fet d’incentivar la concertada, tal com ha denunciat STEPV, evidencia precisament que allò que interessa al Consell no és estimular l’ensenyament o la cultura, sinó reduir aquests camps als seus cercles pròxims per dominar-los i fer que el pensament, l’aprenentatge i el simple gust pel coneixement siguen costums ben difícils d’adquirir.
Aquesta és la política del Consell, i la retallada a les EOI no s’escapa d’aquesta lògica, sinó que clarament en forma part.
