El director de l’Agència Valenciana Antifrau (AVAF), Joan Llinares, ha assegurat que aquest organisme té detectats en el que portem d’any 2022 fins a 5,6 milions d’euros en responsabilitats econòmiques no delictives –les que no es remeten al Ministeri fiscal– però que sí que evidencien un mal funcionament del conjunt de les administracions valencianes. Al 2021, la xifra calculada per Antifrau va ser de 23 milions.
Així ho ha indicat Llinares durant la seua intervenció a la Comissió d’Investigació sobre el Deute Públic al País Valencià, celebrada a les Corts, en la qual ha destacat que Antifrau és un instrument «necessari» i «inseparable» per al desenvolupament de les administracions públiques i la societat.
Llinares ha fet al·lusió a l’informe de la Sindicatura de Comptes, que apunta a l’infrafinançament del País Valencià, i ha destacat que no és necessari ser un «expert» per arribar a la conclusió que el sistema de finançament està «obsolet» des de «fa molts anys». Alhora, també ha subratllat que hui, el País Valencià continua transferint recursos a autonomies que estan millor, quan les variables han canviat. En aquesta línia, ha apostat per implantar més sistemes com els de la Unió Europea per a establir quina regió ha de ser aportadora neta i quina n’ha de ser receptora, fixant les quotes corresponents.
Llinares també s’ha preguntat si algú ha fet, des de les institucions de govern, una avaluació de grans projectes fallits i que generen noves despeses a cobrir amb deute, i ha assenyalat que sense bons controls el deute es dispara. «A més eficiència i millor control, menys deute públic», ha indicat com a «regla d’or».
El responsable de l’AVAF també considera que en casos de males pràctiques, com ara el de la multa de la Comissió Nacional del Mercat de Valors a les grans constructores per pactar preus, el fet que se sancione és «insuficient», i s’ha inclinat per altres mesures com ara les inhabilitacions, una opció que es podria estendre també a casos de subvencions o finançament.
En aquest punt, Llinares ha lamentat que l’AVAF no ha pogut encara aconseguir l’auditoria de l’Institut Valencià de Finances (IVF) sobre el deute públic generat pels avals fallits del mateix institut durant molts anys.
Llinares, igualment, ha destacat que a l’informe sobre la percepció de la corrupció, el País Valencià ha passat del lloc 14 al 2015 al sisè en aquest 2021, any en que aquest territori ha rebaixat en 770 milions el deute públic. «Continua sent insostenible. Alguna cosa millora, però és insuficient», ha dit.
«Acabar amb la corrupció o reduir-la no dic que acabaria amb el deute públic, que té capturat una bona part del pressupost de les administracions, però sí que disminuiria les necessitats d’endeutament i milloraria la capacitat financera i generaria confiança en la ciutadania», ha dit Llinares, tot i que ha insistit en la necessitat de resoldre el desequilibri entre els ingressos «per anar a fórmules que no cal inventar», com ara les que executa la UE.
«Aconseguit aquest equilibri, l’economia valenciana es beneficiarà en tots els àmbits», tant el conjunt de la societat i les administracions com les empreses i la ciutadania, «que és la que amb els seus impostos paga la situació de dèficit i deficiència en l’eficàcia de l’equilibri dels comptes públics», ha dit.
Llinares també ha assenyalat que no s’ha fet una avaluació dels projectes que podrien haver-se fet amb costos inferiors o no que s’haurien d’haver executat. «Antifrau no podria fer-ho en aquests moments, la Sindicatura de Comptes sí que ha parlat de xifres i diu que el 78% del deute es deu al desequilibri de l’infrafinançament de l’Estat», mentre que hi ha una xifra del 22% «que no està desglossada».
En aquest punt, ha fet al·lusió a un informe de la Universitat de València, del catedràtic Joan Romero, que reflectia una relació de projectes singulars i infraestructures fallides, que acaba quantificant 6.000 milions d’euros en inversions realitzades els últims 30 anys.
Llinares ha destacat que «el boom immobiliari va ser una fase en què es va disparar el deute públic», i que la Generalitat es va involucrar en operacions que haurien d’haver-se executat a través d’iniciatives privades, deia referint-se a la participació d’entitats com ara la CAM o Bancaixa. «Algú ha avaluat aquests fets? Ens hem quedat sense sistema financer valencià. Segur que s’estudiarà a les Facultats d’Economia com es va destruir el sistema financer de tota una comunitat», ha lamentat.
El responsable d’AVAF també ha enviat un missatge d’alerta sobre els Next Generation, i ha demanat que no es torne a «produir la sensació de bombolla i que pensem que els diners arriben regalats, perquè ens juguem la reputació davant Europa». De fet, Llinares ha apuntat que una part de la UE «no volia donar els diners per la càrrega reputacional que tenia Espanya i la desconfiança absoluta en els sistemes de control perquè l’execució funcione en els termes en els quals estan acostumats».
Per això, les solucions, segons Llinares, estan «disponibles»: millorar els sistemes de control que ja existeixen, el control de la legalitat o la fiscalització interna dins les administracions, així com seguir els criteris i les recomanacions de les entitats que tenen la funció del control de la legalitat i que durant molts anys «han estat ignorades». Alhora, Llinares també ha celebrat que «afortunadament», les respostes de moltes administracions «són positives» en aquest sentit. «Amb les mesures preventives assoliríem un nivell de detecció d’ineficiències, males pràctiques i corrupcions. El problema és que continuem pensant que el que no és delicte està ben fet, i hi ha una franja enorme entre les males pràctiques i la ineficiència i el malbaratament que cap fiscal no perseguirà», ha conclòs.
