L’Agència Valenciana Antifrau ha detectat que l’Ajuntament d’Albal, a l’Horta Sud, va cometre «irregularitats administratives greus» en la tramitació, finançament i signatura del conveni amb Adif –Administrador d’Infraestructures Ferroviàries, entitat que depén del Ministeri espanyol de Transports– per a la construcció i el finançament de la nova estació de Rodalies a la localitat, que actualment s’està executant.
Així consta en una resolució d’Antifrau amb data del 7 de juliol, publicada a finals d’aquest mes passat. L’informe posa fi a la investigació després de desestimar les al·legacions del consistori, presidit per l’alcalde Ramon Marí (PSPV), mentre que Adif no ha presentat cap escrit.
Els fets, dels quals Antifrau en va tindre coneixement quan va rebre un escrit, es remunten a finals de febrer del 2019, quan l’Ajuntament d’Albal va signar el conveni amb l’entitat pública comprometent-se a entregar els terrenys obtinguts per a l’estació, reintegrar l’import de les expropiacions que abonara Adif (771.033 euros), finançar el 43% de l’execució de les obres del projecte de construcció (2,55 milions d’euros sense IVA) i assumir el cost del manteniment i de la conservació.
En conjunt, el projecte va ser adjudicat a l’octubre del 2019 per 4,97 milions, dels quals el consistori havia d’assumir-ne 3,32 sense comptar llicències, impostos o manteniment de les instal·lacions. Per a aquesta despesa, l’Ajuntament d’Albal va confirmar, al març del 2021 a Antifrau, que no disposava de consignació pressupostària suficient.
Pel que fa als terrenys per a la nova estació, Antifrau conclou que 11 anys després del protocol de col·laboració per a aquest projecte, «es desconeix quin ha sigut l’instrument de gestió urbanística» que ha tramitat l’Ajuntament per a la incorporació al domini públic de les dades necessàries. D’aquesta manera, Antifrau va requerir l’informe dels tècnics municipals, però l’Ajuntament no l’ha aportat.
Un altre dels advertiments d’Antifrau és que no consten informes tècnics, jurídics o econòmics per part de l’Ajuntament que justifiquen els increments o les variacions introduïdes al conveni, així com el fet que la Intervenció municipal va confirmar no haver rebut prèviament l’expedient per a la seua fiscalització.
Segons la resolució, tampoc no es va acreditar l’informe que justificara les peticions de l’alcalde per a eliminar la referència al sòl urbanitzable no detallat i per a incloure una parcel·la en el projecte. Es va constatar una diferència de 116.790 euros entre el cost inicial de les expropiacions (654.243 euros) i el final (771.033) sense estar motivada aquesta diferència, conjuntament amb altres modificacions «substancials» sense estar basades en informes tècnics.
A més, la investigació conclou que el conveni amb Adif es va signar a finals de febrer del 2019, abans de finalitzar el període d’informació pública i quan l’Ajuntament tenia en vigor el pressupost prorrogat de l’exercici anterior. Aleshores tampoc no es comptava amb la signatura del secretari municipal, una omissió que es manté en la pròrroga posterior.
En termes polítics, Antifrau recull que l’expedient es va sotmetre a debat sense l’informe preceptiu de la Intervenció municipal, cosa de la qual va alertar un grup de l’oposició. «L’acord plenari incorre en un vici de nul·litat de ple dret: no pel fet de l’absència de fiscalització prèvia exigible, sinó per l’absència del crèdit suficient per a adquirir els compromisos de despesa», diuen.
Cinc mesos més tard de la signatura del conveni, el ple municipal va desestimar les al·legacions i el va aprovar definitivament amb el vot favorable de nou –huit d’ells del PSPV– dels 17 regidors sense cap informe de fiscalització. Posteriorment, al setembre del 2019, es van emetre les notificacions a les parts interessades «incorrent en terminis legals» per a fer-ho.
Un any més tard, l’alcalde va elevar al ple d’urgència un acord per a modificar i prorrogar el conveni redistribuint les anualitats, amb dues addicionals a les quatre previstes, cosa que es va aprovar quan «es desconeixien les raons que motivaven aquesta necessitat» i no es justificava amb cap informe. És un fet que el primer edil va argumentar emparant-se en la situació excepcional provocada per la pandèmia, però Antifrau assenyala que es va plantejar al maig del 2020 i que es va aprovar cinc mesos més tard.
A nivell econòmic, la resolució recull l’advertiment de la Intervenció municipal que l’Ajuntament havia de prendre mesures per a evitar el «risc» d’incompliment del límit de despesa contemplat al pressupost del 2020, així com que no es va remetre la modificació del conveni al Tribunal de Comptes.
En les seues al·legacions, el consistori va assegurar que no havia comés cap irregularitat, que les aportacions compromeses estaven «degudament consignades» i que els terrenys es van adquirir complint la legislació urbanística en base a l’interés públic, a més de defensar que el projecte es porta a terme «de forma compartida, evidentment eficient, sense duplicitats i a través de la cooperació».
En canvi, Antifrau respon que el consistori manca de competència per a finançar la construcció de l’estació i que podria exercir-la, en tot cas, delegant-la amb informació suficient, sempre que es garantisca la seua sostenibilitat financera i no hi haja duplicitat.
Antifrau també adverteix que l’Ajuntament està cofinançant les obres i reemborsant el cost de les expropiacions a un preu superior al que Adif abona a l’empresa i als propietaris dels terrenys, respectivament. «No s’arriba a comprendre la regulació introduïda», indica l’organisme públic.
Per tot això, Antifrau desestima les al·legacions de l’Ajuntament d’Albal i li recomana revisar d’ofici els acords del ple adoptats el 2019 i el 2020 i realitzar un estudi detallat dels costos reals assumits per Adif una vegada es liquide el conveni, a més de valorar la possible exigència de responsabilitats a les persones que van participar en la tramitació i en l’execució. Albal ara té un termini de tres mesos per a remetre la informació sol·licitada.
