Membres de l’Agència Valenciana Antifrau han declarat al judici del cas Erial i han argumentat les «irregularitats» que van detectar en la privatització de les ITV promoguda pel Consell quan estava presidit per Eduardo Zaplana, principal investigat en aquesta causa. Des d’Antifrau han dit que la rapidesa de l’aprovació va ser «inusual», com també ho era redacció dels plecs sense signatures o la desaparició de criteris econòmics objectius.
En aquests termes s’han expressat tres membres de l’Agència, en qualitat de perits proposats per Fiscalia, en el judici que se segueix contra l’expresident de la Generalitat, Eduardo Zaplana, del PP, i també contra l’expresident José Luis Olivas –successor de Zaplana– i altres tretze persones pel mateix cas. El frau es calcula en més de 20 milions d’euros.
Els perits han dividit la intervenció en l’anàlisi de la privatització de les ITV, d’una banda, i del pla eòlic, per l’altre. Pel que fa al primer, els funcionaris expliquen que la primera «irregularitat» detectada va ser l’absència de signatures als plecs de contractació, fet que «no és habitual». Davant d’això, el perit de Zaplana ha defensat que no hi ha cap norma que obligue a la presència d’una signatura.
D’altra banda, una altra «irregularitat» subratllada pels perits d’Antifrau és l’absència de criteri econòmic objectiu sobre la qual l’interventor que participava en l’expedient va fer una advertència, però va ser ignorat i cessat dos dies després que la Mesa de Contractació elevara la proposta definitiva al Consell.
En tercer lloc, els tècnics qüestionen el fet que s’obligara, a tots els licitadors, a abordar tots els lots oferts, un total de cinc, fet que atemptava contra el principi de lliure concurrència. «S’establia una fiança provisional per cada lot i es limitava, així, la participació d’empreses que no tenien suficient capacitat econòmica. A més, s’havia de pagar un cànon abans de formalitzar el contracte que suposava 1.045 milions de pessetes en un dels lots, per exemple. Això limitava la lliure competència i participació de pimes amb experiència en gestió de les ITV», explicaven.
I per altre costat, els perits d’Antifrau qüestionen que fora el secretari general de la Conselleria qui creara «unilateralment» una comissió d’estudi, i no la mateixa Mesa de Contractació.
Més sospites
Els perits també diuen que els va cridar l’atenció que es rellevara l’interventor del procediment dos dies abans de l’última Mesa de Contractació, en la qual s’elevava la proposta d’adjudicació a la Conselleria d’Economia, liderada en aquell moment pel també imputat José Luis Olivas. «Era un problema important perquè en dos dies era impossible que el nou interventor designat poguera compaginar el seu treball amb una Mesa de Contractació de tanta complexitat».
En un informe, els perits d’Antifrau van realitzar una simulació sobre si s’hauria escollit la mateixa empresa per a les ITV si s’hagueren tingut en compte criteris econòmics objectius i la resposta va ser negativa. L’adjudicatari hauria sigut distint, per la qual cosa «la part econòmica no va tindre cap efecte en el concurs».
Pel que fa al pla eòlic, Antifrau s’ha referit a un altre informe que elaboraren sobre aquest afer, i han posat de manifest que no es tractava d’un procediment de contractació pública, sinó d’un concurs de lliure concurrència. «Es van presentar sol·licitants, licitadors, i l’administració va fer una relació per a veure els projectes més idonis de cada zona». Els perits diuen que el principal problema que van observar tenia relació amb els criteris objectivament predeterminats. «Veiem que es parlava en tot moment que s’establirien criteris objectius predeterminats, i a mesura que analitzàvem els documents vèiem que no s’establien els criteris que no hi havia cap instrument que en regularara les condicions».
La sorpresa per als perits d’Antifrau, explicaven, és que «es va constituir la comissió d’avaluació del pla, que tampoc no fixava criteris, i va ser en una sessió posterior que es va incorporar un informe. Allò greu era que s’establien els criteris amb posterioritat a haver-se conegut el contingut dels diferents projectes i sol·licituds». Això, conclouen els pèrits, «era la porta oberta a la desviació de poder».
