-Fins a quin punt és interessant, en termes econòmics, l’ampliació dels aeroports d’Elx-Alacant i de València?
-Molts estan dient que aquestes ampliacions generaran un impacte econòmic fabulós, amb augment de llocs de treball, increment del PIB, etc. I crec que això és totalment fals. M’agradaria veure eixos informes, que tenen conclusions bastant discutibles.
-El plantejament, en el cas de l’informe de la Cambra de Comerç d’Alacant, és proporcionar una nova pista a l’aeroport d’Elx per a multiplicar l’arribada de viatgers, la gran majoria dels quals serien turistes.
-El benefici d’aquest plantejament no és gens clar. Si es comparen els aeroports de Manises o d’Alacant amb aeroports d’altres ciutats d’Europa amb característiques similars als nostres, ens adonem que no ens cal cap ampliació. És una mesura fictícia. La majoria de les aerolínies d’aviació estan rebent diners públics de manera bestial perquè els marges de benefici amb què treballen són molt ajustats. Si eixe finançament no el tingueren, i jo pense que no l’haurien de tindre perquè estem fomentant un model econòmic que no és sostenible, veuríem que no hi ha cap necessitat d’ampliar ni d’incorporar pistes als aeroports.
-Si això és així, per què aquests plantejaments compten amb l’aval dels governs?
-Per dues qüestions. En primer lloc, això suposa un gran pelotazo per al sector de la construcció. Això està molt vinculat amb la política: sabem que la major part dels casos de corrupció política estan vinculats amb empreses d’aquest sector. Es busca el mateix que en el cas de l’ampliació del Port de València: l’empresa constructora a qui encarreguen el projecte es beneficiarà enormement de la inversió pública que rebrà. I després, l’altra qüestió és que s’està apostant pel sector turístic. Els governs pensen que el sector turístic s’ha de potenciar perquè és la gallina dels ous d’or i té un percentatge important del PIB, però no s’està tenint en compte que ens estem carregant el medi ambient. I ací, al final, el que compta és quants turistes hi venen a l’any. És un plantejament basat en el creixement econòmic com una finalitat en si mateixa, quan el creixement econòmic no pot ser mai una finalitat, sinó un instrument. La finalitat ha de ser la qualitat de vida de les persones, i això és el que ha de plantejar un projecte com aquest. I en el tema de l’ampliació de l’aeroport hi ha moltes variables que indiquen que la qualitat de vida de les persones no millorarà, sinó tot el contrari.
-Quines variables?
-Per exemple, l’Ajuntament de Manises (Horta Sud) ha aprovat una resolució que demostra que l’ampliació generarà un perjudici enorme contra el municipi. Els aeroports actuen com a barreres físiques. Analitzant-ho en costos d’oportunitat, si tot eixe espai cedit als aeroports se cedira a polígons industrials o a fomentar activitats econòmiques dels municipis, es generarien molts llocs de treball, més empreses amb més disposició de recursos, especialment d’espai, per a poder desenvolupar les seues activitats econòmiques. Algú ha calculat el cost d’oportunitat que li suposa a un municipi tindre eixos macroaeroports? Ningú no s’ho pregunta. Alhora, hi haurà municipis afectats per aquestes ampliacions. S’han considerat les compensacions econòmiques que hauran de pagar als municipis? Els ingressos que diuen que aquestes ampliacions generaran seran totalment insuficients per cobrir totes les externalitats provocades per les ampliacions. Aquestes variables no es tenen en compte. No és només el que diuen els ecologistes, que assenyalen els perjudicis mediambientals que generaran aquestes ampliacions, i tenen tota la raó del món. Cal recordar que els avions són els mitjans de transport més contaminats del món, que hi haurà efectes sobre l’escalfament, contaminació de l’aire, pèrdua de flora i fauna… però també efectes socials per a la salut de les persones, com ara contaminació acústica i soroll. S’ha fet una declaració d’impacte ambiental sobre aquestes ampliacions que vaja unida a l’impacte econòmic dels estudis que s’estan publicant? Això també genera costos que caldria incorporar als ingressos econòmics. Sempre calculen els ingressos, però no els costos, i en aquest cas són molt elevats. Hem sigut capital verda aquest 2024, i això va totalment en contra. És una bogeria, perquè a més les ampliacions obligaran a augmentar carreteres i a multiplicar el trànsit de vehicles, i a més totes les persones que arriben als aeroports caldrà col·locar-les en algun lloc, i aleshores es multiplicaran els pisos turístics que tant estan tensionant les ciutats. En definitiva, és una bogeria. Els polítics només pensen en el curt termini, en beneficiar determinats empresaris i en obtindre alguna contrapartida, que segur que n’obtindran. El benestar i la salut de les persones sempre està en un segon pla.
-Hi ha un debat al voltant del model turístic que el discuteix, però l’ampliació dels aeroports reforçaria totalment aquest model. Aquest debat està quedant al marge de la política i dels mitjans predominants.
-El sector turístic implica salaris més baixos i més precarietat laboral. El mitjà de transport menys contaminant de tots és el tren, i què està passant al sistema ferroviari espanyol? S’han fet inversions brutals en AVEs que s’utilitzen molt poc i que no eren necessaris. I s’han fet a costa de no invertir en rodalia i en mitja distància, en altres trens que vertebren el territori i que són els menys contaminants i que, al seu torn, també beneficiarien els turistes. Però per què s’aposta més pels aeroports que pel sistema ferroviari? Ens ho hauríem de plantejar.
-Tant el PSOE com el PP defensen aquestes ampliacions i sembla, per tant, que no tenen marxa enrere.
-Desgraciadament, el PSOE en aquest tema defensa el mateix que el PP. És cert que Sumar i altres partits d’esquerres no estan a favor d’això, però el PSOE, desgraciadament, no ho veu igual, de la mateixa manera que no veien clara la taxa turística. Hi ha moltes mesures en què PP i PSOE coincideixen.
-Per últim, més enllà de les ampliacions dels aeroports, ara s’està parlant molt de l’OPA hostil del BBVA al Banc Sabadell. Pensa que si aquesta operació culminara seria beneficiosa per a la societat?
-En cap cas. Per a la societat no és beneficiosa ni l’OPA ni la proposta de fusió feta en primer terme. Qualsevol mesura adreçada a la concentració del sector bancari, un sector que ja de per si està massa concentrat, és una mesura negativa per a la societat. Té efectes negatius molt clars en els treballadors, ja que duplicitats d’oficina implica necessàriament acomiadaments i destrucció de llocs de treball. I d’altra banda, per al consumidor, com més concentrat estiga un sector hi haurà menys competència i menys opcions entre les quals triar. Anem cap a un sistema bancari en què dos o tres bancs dominaran el 80% o el 90% del sector i això mai no és bo per a la societat. Jo pensava que l’OPA hostil no arribaria, sobretot perquè no sembla que tinga possibilitats de tirar endavant. El PSOE, contràriament al que ha dit el PP, està en contra de l’OPA hostil, perquè no té cap sentit: parlem del segon banc més gran, el BBVA; i el quart, el Sabadell, que a més és molt més productiu i eficient que el BBVA i no li interessa aquesta solució. Crec que no té possibilitats d’èxit.