Els mercats de l’horta van ser una de les últimes mesures impulsades per l’alcalde Joan Ribó. Ja en període preelectoral van ser víctima de les estratègies de desgast habituals en moments com aquest. Associacions més o menys afins al PP i la premsa més conservadora van iniciar una furibunda campanya, acusant els mercats de l’horta de competència deslleial amb altres comerços i assegurant que hi havia una suposada oposició veïnal als mateixos. María José Catalá, encara candidata, va prometre tancar-los en cas que arribara al govern.
Ara, una volta guanyada les eleccions ha arribat l’hora de complir la promesa, però la nova alcaldessa s’ha trobat que la realitat no és tan senzilla i ha començat a matisar els primers anuncis de clausura immediata. En declaracions a Europa Press, Catalá ha reconegut que no té «cap inconvenient» a «reconsiderar» la decisió d’eliminar els mercats de l’horta. «No soc una persona sectària. A més, crec que l’atenció de proximitat de mercats és important», ha destacat.
Darrere aquesta rectificació hi hauria la comprovació que el tancament dels mercats no és tan senzill. Cal que s’aprove la suspensió dels permisos en la Junta de Govern, però abans es necessita un informe preceptiu del Consell de Comerç, que encara no està constituït ni té data per fer-ho. Per molta urgència que es done el nou consistori, la mesura no es podrà implementar abans de molts mesos, malgrat les notes de premsa que anunciaven el contrari. I així mateix ho reconeixia la mateixa regidora provisional de Comerç, Paula Llobet, qui assumia que la mesura «no serà immediata».
Però els passos administratius són només una xicoteta part del problema. I és que la realitat no ha acompanyat els titulars escandalosos d’abans de les eleccions i, exceptuant parcialment el cas de Pla del Remei, els mercats de l’horta han tingut una gran acollida. Les associacions veïnals dels barris de Benimaclet, Malilla i Castellar l’Oliveral, on s’han instal·lat, ja s’han mobilitzat en la seua defensa.
En un comunicat, l’Associació Veïnal de Benimaclet qualifica «d’error» l’anunci del tancament i han lamentat l’argument de la competència deslleial: «No ens consta cap queixa de fruiteries del barri per l’existència del mercat agrícola». En la mateixa línia, el veïnat de Castellar-l’Oliveral ha remarcat que el funcionament del mercat ha estat «plenament satisfactori» i que, a més «s’ha potenciat el consum de productes de kilòmetre zero». En aquests barris, la instal·lació d’un mercat era una reivindicació històrica i la inauguració dels mercats de l’horta al març va ser rebuda com una festa.
També la Unió de Consumidors ha demanat al PP que «escolte tots els sectors implicats abans de prendre cap decisió».
Supervivència de l’horta
Des de la Coordinadora Camperola del País Valencià (CCPV-COAG) defensen el dret dels xicotets llauradors a vendre directament els seus productes. «És un format molt interessant, ja que l’agricultor que té poca terra i una producció diversificada normalment té problemes per accedir als canals comercials, que exigeixen grans produccions. I una parada en un mercat municipal, que obri tots els dies, tampoc li soluciona res», expliquen des d’aquest sindicat agrícola.
Consideren que iniciatives d’aquest tipus són «vitals» per a la supervivència de l’horta i la viabilitat econòmica de moltes de les xicotetes explotacions que conformen aquest paisatge únic, tan lligat a la identitat valenciana.
Com la resta d’actors preguntats, els llauradors recorden que «per ara només tenim notes de premsa, cap document oficial, i per açò tenim esperances que s’ho repensen». Amb tot, recorden que l’ajuntament ha atorgat concessions a 15 anys i que ja han demanat als serveis jurídics del sindicat que estudien les implicacions d’un tancament.
Una altra entitat que s’ha mobilitzat en defensa dels mercats ha estat Per l’Horta, la històrica associació de defensa de l’espai agrari al voltant de València. Durant els darrers anys, Per l’Horta ha estat desenvolupant una intensa estratègia de viabilitzar econòmicament el treball dels llauradors de l’horta, establint aliances i impulsant campanyes com la de «Preus Justos», que reivindica una remuneració justa pels productes agraris i on s’emmarcarien els mercats de venda directa.
El suport dels venedors ambulants
L’últim sector que s’ha sumat a la defensa dels mercats de l’horta ha estat la dels venedors no sedentaris valencians. El president de la Federació Associacions Venda No Sedentària Comunitat Valenciana (FAVENS CV), Miguel Ángel Viñes, ha recordat que «la venda al carrer és el negoci més antic del món», a més d’un servei essencial «sobretot a llocs on no hi ha alternativa». Viñes ha rebutjat frontalment les acusacions de competència deslleial, ja que «nosaltres paguem els nostres impostos i els nostres autònoms». Per açò, FAVENS, no sols dona suport al manteniment dels mercats de l’horta, sinó que ha avançat que «quan ens puguem reunir amb el nou director general de comerç, li reclamarem que es puguen vendre aliments a tots els mercats no sedentaris dels municipis».
