Amparo Piquer és de les poques persones que pot dir que porta més de mitja vida militant en el valencianisme. Aquesta afirmació es justifica pel fet que va nàixer a Rafelbunyol el 1981 i es va afiliar a finals dels noranta a l’antic Bloc Nacionalista Valencià. Tot i que no recorda si ja havia complit la majoria d’edat, el cert és que la seua vida ha estat lligada estrictament a aquesta formació i a les que l’han succeït amb distintes denominacions.
Ahir dissabte el Consell Nacional de Més Compromís –nom actual de l’antic Bloc– va revalidar la decisió anunciada per l’Executiva a inicis de setmana de promoure-la com a nova secretària general del partit en substitució d’Àgueda Micó, que actualment és diputada al Congrés i portaveu adjunta del grup parlamentari liderat per Sumar. L’anunci de l’executiva, que es va manifestar amb unanimitat, no era inesperat, atès que tothom donava per fet que Piquer, anterior secretària d’organització de Més, ascendiria en el seu càrrec fins convertir-se en la referent orgànica del partit. Caldrà veure si Piquer és ratificada en el seu càrrec actual durant el Congrés que l’antic Bloc celebrarà a l’abril.
En cas que s’acabe presentant per a revalidar el seu càrrec, el dubte és si Piquer comptarà amb el suport unànime de l’oficialisme que el 2021 va fer pinya amb Micó o si, en canvi, algun membre destacat del partit amb aspiracions de prosperar podria bastir una candidatura pròpia. Es dona per fet que el sector crític, integrat pel corrent Bloc i País i per alguns altres militants coneguts al si del partit formarà, dissenyarà el seu propi equip per a mirar d’imposar-se en el futur Congrés.
De moment, fins que aquest esdeveniment no se celebre, Piquer serà la referent de Més en una de les etapes més delicades per al partit després de la derrota del 28-M, quan Compromís va ser apartat de la Generalitat i de moltes institucions municipals –sobretot de l’Ajuntament de València, on els huit anys anteriors n’havia ostentat l’alcaldia. En aquest context, Picó, que va implicar-se a nivell orgànic ja des del Bloc Jove, compta amb el suport de l’oficialisme després d’haver treballat durant més de set anys al costat d’Àgueda Micó, amb qui els consultats afirmen que formaven «un tàndem». «Han treballat molt engranades, Amparo té una capacitat de treball brutal i sempre ha mostrat una dedicació més que plena des de la discreció i sense afany de protagonisme».
Aquest atribut feia pensar a alguns dels consultats que Piquer accediria a la secretaria general del partit per una decisió transitòria, fet que va desmentir ahir, quan es va projectar com a candidata al Congrés de la pròxima primavera. «Fins ara és una persona que ha demostrat que li agrada fer equip i que si hi ha una necessitat es posa al davant», diu una altra veu, que destaca la seua «capacitat de negociació», especialment al si de la coalició Compromís, on els equilibris entre Més, Iniciativa i altres actors no acostumen a ser senzills. «La vida interna de Compromís és més agitada, i possiblement Amparo és qui més ha patit aquesta realitat».
Tot i aquesta rellevància interna al partit com a secretària d’organització, Piquer ha sigut discreta aquests anys a nivell mediàtic. Pocs mitjans s’han fet ressò del seu protagonisme, que tampoc no era molt visible a Rafelbunyol, on va ser regidora de l’oposició entre 2011 i 2019, primer davant un govern del PP i després davant un altre del PSPV. Més destacat ho va ser els últims mesos, quan va participar directament en les negociacions amb Sumar de cara al pacte electoral per al 23 de juliol, que finalment es va materialitzar, no sense crítiques internes.
De fet, algunes de les persones que discrepen amb l’oficialisme de l’antic Bloc asseguren que Piquer «no era ben bé una negociadora, sinó una simple emissària d’Àgueda Micó, de qui sempre ha estat a l’ombra». Aquesta «manca de perfil propi», segons indiquen alguns crítics, l’hauria convertit en una militant amb càrrec destacat però «amb perfil baix, i per a ser secretària general es necessita alguna cosa més». Tot i aquestes observacions, des del sector crític també coincideixen a dir que Piquer sí que ha destacat «per la seua empatia i amabilitat en el tracte», així com «per la seua amabilitat amb els col·lectius locals, que sempre han vist contestades les seues demandes».
Ara caldrà veure si, amb aquests punts de vista, Piquer pot mantindre el seu càrrec l’any que ve, després del Congrés que celebrarà el seu partit a l’abril.
