Aquest diumenge l’Obra Cultural Balear (OBC) i Joves de Mallorca per la Llengua van concentrar desenes de milers de persones a Palma contra les polítiques regressives en drets lingüístiques desenvolupades pel PP a les Illes Balears. En aquest territori governa el PP en solitari, tot i que la seua estabilitat parlamentària depèn del suport extern de Vox, i el resultat ve a ser més o menys el mateix que estem patint al País Valencià: les polítiques desenvolupades en matèria lingüística responen al fenomen de l’autoodi que tant afecta la dreta espanyola.
El PP, tal com acostuma a fer, pretén passar per damunt del consens estatutari que hi ha al voltant de la llengua i intenta arraconar-la tant com siga possible allà on encara és forta i allà on els governants la poden enfortir encara més o, per contra, la poden fer retrocedir: a les aules i a les institucions públiques. A les Illes Balears aquestes decisions han fet reaccionar el carrer, tal com ja va ocórrer durant l’anterior legislatura en què va governar el PP a través del president José Ramón Bauzá (2011-2015). En aquell moment, la defensa de la llengua va fer possible que als carrers es desenvolupara la manifestació més nombrosa de la història de les Illes Balears, amb més de 100.000 persones a Palma el 29 de setembre del 2013.
Aquella protesta social sense precedents va contribuir a l’extinció del mandat de Bauzá, derrotat el 2015 per l’esquerra i el sobiranisme, i va evidenciar que la defensa de la llengua és un factor que desperta, i molt, la mobilització a les Illes Balears. Ara, les polítiques presents de la presidenta Marga Prohens tindran un resultat similar, i el PP sap que l’eliminació de l’organigrama de la Direcció General de Política Lingüística, la voluntat que el català deixe de ser un requisit per accedir a treballar en la sanitat pública o la intenció de desenvolupar una llei educativa similar a la valenciana, emparant-se en una presumpta «llibertat educativa» que no serà tal, no eixirà gratis al govern balear.
Al País Valencià la situació és bastant similar, i fora bo no perdre de vista que en altres territoris hi ha mobilitzacions per plantar cara que compten amb precedents d’èxit. Aquesta lluita és de tot el domini lingüístic, no només d’una part. Recordem ací la declaració del I Congrés de Materials per a una visió sociolingüística de la societat valenciana celebrat a València el 17 d’octubre del 2017, en el qual es declarava que «volem col·lectivament construir una comunitat lingüística moderna, viable, ben equipada i en peu d’igualtat amb les altres comunitats lingüístiques europees –tot superant la degradada situació actual– i amb llibertats individuals, amb l’apropiació dels recursos científics, culturals, estratègics i tàctics pertinents». Aquesta unitat, aquesta acció en clau de comunitat lingüística europea existent en quatre estats, de fet, és la clau de la força. Per això els qui odien la llengua la temen tant i per això volen fer-la saltar pels aires.
