Miguel Millana va nàixer a Sòria l’any 1952, però es va traslladar a Alcoi als dos anys amb la família. Va ser allà on va aprendre valencià i va ser a València on, estudiant a la Universitat, es va anar polititzant fins a convertir-se en un dels referents del PSPV-PSOE. A Alacant encara continua ben actiu dins del partit. Durant l’última part de la legislatura municipal anterior va ser portaveu a l’Ajuntament, i també Diputat provincial. L’any 1983, quan es va aprovar la LUEV, Millana era conseller de Sanitat, Treball i Seguretat Social, càrrec que va mantindre durant dos anys.
-Vostè va entrar com a diputat a Les Corts durant la primera legislatura.
-I tot seguit vaig ser nomenat conseller de Treball, Sanitat i Seguretat Social, amb l’estatut vigent.
-En quin moment va entrar en política?
-A la Universitat de València. Vaig estar als comitès de curs mentre estudiava Econòmiques. Abans, a Alacant, vaig fer el curs preuniversitari.
-Quan va entrar al PSOE?
-El 1974 vaig entrar a les Joventuts Socialistes i en el 1975 al partit.
-I com va fer el salt a la política institucional?
-Quan vaig tornar de fer la mili em vaig trobar amb Josep-Lluís Albinyana al Palau de la Generalitat i em va dir: «Mira, Miquel, com estem!». Joan Lerma havia sigut company meu de curs a la facultat i un grup de persones vam entrar al PSOE el 1974. El 1979 Joan Lerma va ser elegit secretari general del PSPV-PSOE per uns pocs vots de diferència. Quan van vindre Felipe González i Alfonso Guerra a València ens vam reunir amb ells unes trenta o quaranta persones per a crear la Federació Socialista del País Valencià.
-Ara es compleixen 40 anys de la LUEV. Aquesta llei va suposar algun tipus de dilema per al PSPV-PSOE?
-No. Ciprià Ciscar era el conseller d’Educació i Cultura i la llei va comptar amb la unanimitat del nostre partit. Ciscar va ser fonamental en aquest sentit.
-Però a Alacant, aquest tema, generava alguna mena d’estranyesa o d’incomoditat?
-Cal pensar que a València el tema estava molt crispat per tot el blaverisme agressiu. Hi havia un secessionisme lingüístic promogut per aquest sector. Però això ací no va arribar. I des d’Alacant ho vam viure amb normalitat.
-Com valora, quaranta anys després, el recorregut d’aquesta llei?
-La llei proposava normalitzar l’ús del valencià amb una normativa homologada d’acord amb les Normes de Castelló i la seua introducció al si del sistema educatiu com un fet normal, i ho ha aconseguit. Jo soc bilingüe, tot i que analfabet a l’hora d’escriure en valencià. Vaig aprendre a llegir en valencià amb les cançons de Lluís Llach o de Joan Manuel Serrat. Ara, amb la LUEV, els joves han après valencià de manera culta. A Alcoi féiem molts castellanismes, i recorde que la implantació de la LUEV es va notar molt quan parlàvem amb gent jove, que ja parlaven amb una cultura i un coneixement notable del valencià.
-Com han viscut que Vox haja temptat el PP perquè Alacant isca de la considerada com a zona de predomini lingüístic valencià a còpia de trencar la LUEV?
-Jo vaig ser regidor durant l’anterior legislatura. Aquesta ha sigut una de les guerres de la ultradreta que l’alcalde Luis Barcala ha consentit. Vox és especialista en generar conflictes que desvien l’atenció dels assumptes principals, i el de la llengua n’és un.
-Creu que si el PP va demanar retirar aquella proposta a Vox va ser, precisament, per evitar tocar la LUEV?
-Sí, perquè és una llei de consens. El PP d’Alacant té Luis Barcala com a president, i ell fuig dels temes conflictius. Com que té el suport de l’extrema dreta en quasi tot, té cert marge per a les eixides de to, però a l’hora de la veritat les coses canvien. Llevat del tema educatiu amb el districte únic, que segurament l’imposaran, la resta crec que no té marxa enrere. Com a mínim tot el que afecta la LUEV.
-Per últim, pensa que una aprovació com la de la LUEV seria possible en el context actual?
-Crec que no. Aleshores teníem una majoria aclaparadora a Les Corts, amb 52 diputats de 89 per part del PSPV-PSOE. Al seu torn, podríem dir que en aquell moment la dreta era encara més de dretes, perquè hi havia Aliança Popular, però no tenien aquesta forma d’oposició que tenen ara: eren molt més respectuosos. Prova n’és que no es van oposar a l’aprovació de la LUEV.
