El conflicte entre la comunitat docent i els governs del PP al País Valencià és una constant al llarg de la història recent. Aquest dijous la Plataforma per l’Ensenyament Públic del País Valencià, integrada per desenes d’entitats, sindicats i plataformes docents i familiars, ha convocat una nova vaga contra l’anomenada llei de «llibertat educativa», contra el districte únic, contra les retallades i per les condicions laborals dels professionals del sector. El conseller del ram és José Antonio Rovira, del PP, i no és el primer que viu una situació d’aquestes característiques.
Un dels seus predecessors que menys va connectar amb la comunitat docent va ser Alejandro Font de Mora. El conseller d’Educació entre 2007 i 2011, metge de formació i recent inspirador de l’Acadèmia Valenciana del Tango, va ser amenaçat amb una vaga per la seua idea d’impartir als instituts valencians l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en anglès. Aquella matèria, ideada pel govern espanyol del socialista José Luis Rodríguez Zapatero, va generar un gran enrenou entre la dreta, que la va rebutjar visceralment adduint arguments religiosos. La manera d’obstaculitzar l’assignatura per part del Consell presidit per Francisco Camps va ser impartir-la en anglès en un moment en què l’ensenyament d’assignatures en aquest idioma no estava generalitzat. Finalment, el PP es va fer enrere i la vaga va ser desconvocada a finals del 2008.
Pocs mesos després, a l’abril del 2009, Font de Mora sí que va haver de fer front a una vaga convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic que va comptar amb el 70% de participació de la comunitat docent. A la manifestació de València s’hi van reunir vora 30.000 persones, segons els organitzadors. Els sindicats protestaven contra la privatització de l’ensenyament i per la defensa del sistema públic d’educació en un moment en que es multiplicaven els barracons.
L’última etapa del PP valencià
Al maig de 2013, ja amb Alberto Fabra com a president també es viuria una vaga, aquesta d’estudiants i contra el Govern Rajoy, que tenia com a ministre d’Educació el polèmic José Ignacio Wert, impulsor de les privatitzacions. La consellera valenciana del ram en aquell moment era l’actual alcaldessa de València, María José Catalá, qui va donar les gràcies als estudiants que no havien fet vaga. A l’octubre d’aquell any es va celebrar una nova vaga educativa contra la llei estatal promoguda per Wert, la Lomce, amb un nou gran seguiment al País Valencià, tal com també va ocórrer al març del 2014. Un mes abans, al febrer, Catalá també va patir una vaga d’estudiants, que també es van mobilitzar al setembre per les retallades en Educació, contra els barracons i contra la Lomce.
De fet, aquells mesos previs a l’arribada del Botànic van ser de mobilitzacions constants. Al setembre hi va haver protestes per l’avançament del cures escolar a inicis de setembre, quan les altes temperatures assetjaven el país, i també novament contra la Lomce que ja s’havia aplicat. Al febrer del 2015 els estudiants es van tornar a mobilitzar contra la reforma universitària d’àmbit estatal coneguda com el Pla Bolonya i en aquell moment la Conselleria d’Educació, encara liderada per Catalá, va determinar que els estudiants menors d’edat farien vaga dins l’institut i que havien de comunicar la decisió de no fer classe cinc dies abans de la vaga.
