Àlex Ruiz, tinent d’alcaldia de Bellreguard (Safor) amb Compromís, es va donar a conèixer ara fa tres anys i mig quan de manera sobtada va presentar una candidatura alternativa al congrés del Bloc Nacionalista Valencià, que va passar a denominar-se Més-Compromís. Ruiz va aconseguir quasi el 40% dels suports, però va perdre davant Àgueda Micó. A una setmana d’un nou congrés del partit, parlem amb ell sobre el nou escenari que s’aproxima.
-Actualment quina és la seua situació política personal?
-Soc primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Bellreguard i al desembre de l’any que ve en tornaré a ser alcalde. No tinc cap càrrec orgànic dins de Compromís.
-Fa tres anys i mig va presentar-se com a candidat per a liderar Més-Compromís. Ho va fer de manera sobtada, amb la candidatura Coratge. Què li va empentar a fer-ho?
-La deriva que estava prenent el partit i tot allò que sospitàvem que passaria i que finalment ha ocorregut: una deriva cap a l’esquerra espanyola i un aigualiment del nacionalisme valencià. En aquell moment no jo, sinó un grup de companyes i companys, no estàvem d’acord amb aquella deriva i vam decidir fer el pas.
-Eixa deriva s’ha intensificat, segons vostè, aquests anys.
-Evidentment. El full de ruta està ahí. Acabar dintre de la candidatura de Sumar ens confirma que les nostres sospites no anaven desencaminades.
-El cap de setmana que ve se celebrarà un nou congrés. La candidatura de Reviscola és la que més s’aproxima a allò que volia representar vostè al juny del 2021?
-Lògicament, dintre del que defensàvem des de Coratge, és la que més s’aproxima a la nostra posició en aquell moment.
-S’ha implicat en aquest congrés, ni que siga mínimament?
-No, absolutament en res.
-Li ho han demanat?
-Em van contactar des de la candidatura de Reviscola, però tot i agrair-los el gest he decidit no involucrar-me aquesta vegada.
-Per què?
-Perquè trobe molt difícil que el partit faça un gir que el situe de nou com a partit referent del nacionalisme valencià. Considere que hui per hui el nacionalisme valencià està orfe políticament. Crec que el moment era el del congrés passat, el del 2021, per o bé mantindre eixe nacionalisme polític valencià o bé fer el gir cap a l’esquerra espanyola. Majoritàriament, la gent va optar per aquest gir.
-Per què creu que és impossible tornar a la situació anterior?
-L’actual executiva i l’actual direcció del partit han actuat com una piconadora contra totes les veus que discrepaven d’aquest gir. Jo puc parlar per mi, i amb mi no s’ha posat en contacte absolutament ningú des del congrés del 2021. Se m’ha condemnat a l’ostracisme absolut. Ho puc dir així de clar. Considere que això és així perquè el partit no té cap intenció de ser la casa comuna del valencianisme. Les polítiques d’esquerres estan molt bé, me semblen magnífiques. Però crec que pel camí hem perdut la defensa del nacionalisme valencià. No dubtaré del valencianisme de cadascuna de les persones que conformen la direcció del partit, però una qüestió és com ens podem sentir cadascú de nosaltres i l’altra és el que està defensant el partit. Sense anar més lluny, no ens hem apartat mai del suport al PSOE espanyol, però en canvi amenacem amb retirar-lo si hi ha un finançament singular cap a Catalunya. Això fa uns anys haguera sigut impensable. No sols hi ha el nostre posicionament davant el procés i davant els presos polítics, sinó el fet que s’utilitze la nostra capacitat de decisió per anar en contra dels interessos de Catalunya.
-A què creu que es deu eixa deriva?
-A eixa intenció de mantindre’s dintre de l’esquerra espanyola. Evidentment, no entenc que pintem ahí.
-S’esperava l’anunci de la candidatura de David González, que ha dit que finalment no pactarà amb la d’Amparo Piquer?
-Crec que les candidatures d’Amparo Piquer i de David González responen al mateix target de militància, al mateix model de partit. Una candidatura aglutina les persones que es troben en l’executiva del partit i l’altra aquelles que, tot i estar en l’executiva del partit o en altres llocs destacats i d’influència, temien que la candidatura de Piquer no comptara amb ells. Aquestes persones van decidir agrupar-se en una candidatura, però Papi Robles ho va expressar molt bé: si mantenen el mateix full de ruta, no entén perquè hi ha tantes candidatures. No esperava l’anunci de González, però caldrà estar atents als propers dies per veure si és definitiu.
-Per últim, dona per fet que la candidatura d’Amparo Piquer serà la guanyadora?
-Considere que sí, perquè es continua sense voler garantir la democràcia universal a través del vot telemàtic. I no entenc perquè: si tan segurs estan que guanyaran, perquè continuem sense vot telemàtic per garantir la participació més elevada possible? D’altra banda, molta de la gent que ens va donar suport a la candidatura Coratge s’ha anat despenjant del partit o se n’ha anat donant de baixa. I a més, per a participar en aquest congrés els militants s’havien d’inscriure, no valia només amb ser militant. Aquesta és una manera de facilitar la perpetuació en el poder per part de qui el té.
-Vostè s’ha inscrit al congrés?
-Sí.
