Hi ha moments en política en què ja no valen les excuses, moments en què cal decidir de quin costat s’està. I el debat del Pressupost Municipal d’Alcoi ha sigut un clar exemple.
El govern local, amb el treball de Compromís, hem presentat un pressupost de 76,9 milions d’euros. Un pressupost clarament d’esquerres que reforça les polítiques socials, aposta pels serveis públics i treballa per un model de ciutat amb futur i oportunitats laborals. Un pressupost que és el més alt de la història, però que no és només una xifra rècord, és una proposta concreta per millorar la vida de les alcoianes i alcoians.
El vot contrari de PP i Vox, de la dreta i la ultradreta, no és sorprenent. Perquè, com dic, aquest pressupost és clarament progressista. I també ho demostren les xifres: 7,5 milions per a l’escut social, per protegir a qui més ho necessita; 3,5 milions per a habitatge i urbanisme, per fer front a la crisi de la vivenda; un augment del 19% per a les polítiques de foment del treball; un 17% més en comerç i pimes; o un 20% de creixement en cultura. No és només un pressupost, és una demostració de les nostres prioritats.
El que és sorprenent i decebedor és el rebuig de Guanyar. Perquè la realitat és molt clara: quan les forces d’esquerres no sumem, qui acaba guanyant és la dreta i l’extrema dreta. I no cal anar massa lluny per comprovar-ho. Només cal mirar a la Generalitat Valenciana, governada pel PP i Vox. Allí ja veiem com ataquen els drets de totes i tots, com privatitzen la sanitat, com retarden els pagaments de l’Andreu Sempere, redueixen la inversió als polígons industrials, retallen en la Mostra de Teatre i menyspreen la nostra llengua i la nostra cultura. I tot això mentre reparteixen els pisos públics pagats entre tots als seus càrrecs i amics. Eixe és el model de la dreta i no podem deixar que avancen.
Alcoi no pot permetre’s eixe camí, i per això pense que és un error el vot contrari al pressupost d’un partit que es reivindica d’esquerres. Perquè, a més, l’argument que s’ha donat no té a veure amb el pressupost ni amb les polítiques impulsades per Compromís al govern. Parlen de la Canal, un polígon que no té cap partida en aquest pressupost. Un polígon que, cada vegada més, es demostra que és un projecte inviable, com hem defensat sempre Compromís. I, malgrat això, s’utilitza com a argument per votar en contra.
Al final, el debat pressupostari ha quedat en un segon pla. L’oposició no ha volgut parlar de xifres, ni de prioritats ni de model de ciutat. I això, en política, mai és bo. Perquè mentre es bloquegen uns pressupostos que reforcen drets i serveis, qui realment ix perdent és la ciutadania. Qui es beneficia d’aquesta paràlisi són aquells que sempre han defensat el “com pitjor, millor”.
I, mentrestant, Alcoi perd una oportunitat.
Àlex Cerradelo és vicealcalde d’Alcoi (Compromís).
