Comencen els càlculs entre els candidats a rellevar Ximo Puig com a secretari general del PSPV. A l’espera que es tanquen les candidatures per a encapçalar el partit dels socialistes valencians, un capítol que resta a l’espera d’una poc probable aliança entre Alejandro Soler i Carlos Fernández Bielsa –secretaris provincials del partit a les demarcacions d’Alacant i de València, respectivament–, les conjectures sobre l’esdevenir del partit tenint en compte les fílies i les fòbies de la militància de base són inevitables.
En aquest sentit, Ángel Franco, dirigent a l’ombra del partit a la ciutat d’Alacant, podria tornar a ser decisiu. L’exsenador, amb una llarga trajectòria –l’any que ve complirà 80 anys–, va fer acte de presència a la Corunya aquest cap de setmana en la convenció del PSOE. La trobada va servir per a confirmar que el PSPV haurà de celebrar primàries després de constatar la manca d’acord per a pactar una candidatura unitària encapçalada per la ministra de Ciència, Diana Morant, també exalcaldessa de Gandia (Safor).
No és estrany que, davant el ventall de possibilitats obertes, el nom d’Ángel Franco prenga força com a possible protagonista decisiu. Dirigent a l’ombra del partit a Alacant des de finals dels huitanta, el seu paper en aquest temps ha consistit a controlar amb mà de ferro la militància local per a garantir-se un resultat favorable en les votacions internes del partit. Així ha ocorregut a nivell local, on els seus candidats han acostumat a imposar-se fins que la direcció valenciana del partit, exercida per Ximo Puig, va intervindre per a col·locar els seus afins a l’alcaldia els anys 2019 (Francesc Sanguino) i 2023 (Ana Barceló).
Més enllà d’Alacant, la força de Franco també és evident. Especialment al Baix Segura, però també en algunes comarques adjacents. Les aliances de Franco, en tot cas, no han sigut lineals. Prova és que Alejandro Soler, secretari provincial del partit, va guanyar les primàries a la demarcació enfrontant-se al candidat proposat per Ximo Puig, amb qui Franco es va aliar l’any 2012, quan l’aleshores futur president valencià va esdevenir secretari general del PSPV. Soler, escuder de Pedro Sánchez al sud valencià des del minut zero, va guanyar per la mínima les primàries provincials al ximista Toni Francés, alcalde d’Alcoi.
Actualment, per contra, la sintonia entre Soler i Franco es va reforçant sense descartar que el dirigent alacantí acabe donant suport a Diana Morant. Tot dependrà de les condicions plantejades per Ferraz i de les contraprestacions que li oferisquen al dirigent alacantí els qui són coneixedors que el seu suport els és vital per al futur del PSPV. De l’aliança amb Franco depenen la major part dels vots d’Alacant –ciutat i comarca–, del Baix Segura i d’una part important de les altres comarques meridionals.
Mantindre el control
La contrapartida principal a oferir a Franco és garantir la seua perpetuïtat en el control del partit a nivell local. Així va ocórrer a curt termini amb Ximo Puig, que va guanyar la secretaria general del PSPV al març del 2012 gràcies al seu suport. Mesos després la meitat dels regidors socialistes de l’Ajuntament d’Alacant, encapçalats per la portaveu Elena Martín, es van rebel·lar contra Franco i van demanar ajuda a Puig per a fer una intervenció amb la intenció de renovar la direcció de l’agrupació local. Puig no va fer cas d’aquesta petició i Martín va dimitir permetent la reestructuració del grup municipal anhelada per Franco.
Aquesta aliança, com totes les teixides per Franco, va tindre data de caducitat. Puig, que mai no ha tingut sintonia amb Pedro Sánchez, va veure rebutjada la seua proposta en les llistes socialistes de les demarcacions valencianes al Congrés espanyol per a les eleccions del 23 de juliol. La desautorització procedia de Ferraz i va ser instigada per Alejandro Soler, qui va incorporar Ángel Franco com a candidat al Senat, tot i que no va ser elegit.
Són dos exemples dels moviments de Franco i de les seues aliances, sempre discretes i sovint determinants en l’esdevenir del PSPV. Amb el congrés que culminarà al març amb una nova direcció el dirigent alacantí també està cridat a ser decisiu.
