Sumar mira de créixer i de consolidar-se com a projecte polític enmig d’un escenari incert i condicionat per moltíssimes variables. En aquest context, l’exemple d’Alacant resulta paradigmàtic a l’hora d’explicar les dificultats que té la plataforma de Yolanda Díaz per a adquirir un arrelament que sembla ben complicat més enllà dels focus mediàtics d’àmbit estatal, capaços de consolidar espais polítics i de destruir-los a la mateixa velocitat.
En primer lloc, el futur immediat de Sumar depèn exclusivament de la investidura de Pedro Sánchez. Unes noves eleccions retardarien la conformació de l’espai i fins i tot comprometria la seua existència a mitjà termini, en tant que una majoria absoluta de PP i Vox al conjunt de l’Estat obligaria l’esquerra alternativa a repensar-se per enèsima vegada.
En cas que la investidura de Pedro Sánchez es materialitze i que la legislatura tinga una durada acceptable, Sumar haurà d’afrontar la batalla més complicada i alhora menys visible dels espais polítics de nova creació: l’arrelament territorial. A nivell de País Valencià la situació no és gens senzilla. Sumar va bastir una aliança el passat 23 de juliol amb Compromís que des de l’espai valencianista es va projectar com una entesa puntual i necessària per a aturar l’extrema dreta.
Ocorre, en canvi, que al si de Compromís no tothom té clar que aquesta aliança haja de ser puntual. Després que aquest espai haja esdevingut el referent de l’esquerra alternativa al País Valencià –la coalició entre Podem i Esquerra Unida no va obtindre representació a Les Corts en les últimes eleccions–, al si del valencianisme hi ha persones que aposten per enfortir Compromís estrictament en clau valenciana, hi ha qui entén que l’entesa amb Sumar ha de ser estratègica per a no dividir el vot ni la força quotidiana de l’esquerra alternativa i hi ha qui, també, considera que Sumar ha de ser la força que aglutine les esquerres perifèriques de l’Estat espanyol que no s’identifiquen amb el PSOE ni amb les forces independentistes.
Íñigo Errejón ja va intentar convertir-se en el referent polític capaç de resoldre aquestes complicacions quan va mirar d’expandir Más Madrid cap al conjunt de l’Estat i es va aliar amb Compromís en les eleccions espanyoles del 10 de novembre del 2019, cedint-li clarament el protagonisme electoral davant l’evidència que la força mediàtica d’Errejón no era suficient per a conquerir un espai valencianista dividit, però consolidat. Finalment, Errejón es va haver de conformar amb la creació de l’Acord del Túria.
En l’àmbit local la situació no és més senzilla. A Alacant, el passat 23 de juliol, la llista de Sumar-Compromís va ser liderada per Txema Guijarro, exdiputat de Podem i persona de confiança de Yolanda Díaz. Nascut a Madrid i sense vincles amb Alacant, malgrat que ha sigut diputat per aquesta circumscripció des del 2016 –i encara ho continua sent, ara amb Sumar–, molts l’han situat com el responsable de construir Sumar a Alacant. Una tasca ben complicada si es té en compte que Guijarro està fent de secretari del grup parlamentari de Sumar, la qual cosa l’obliga a treballar des de Madrid.
La seua tria com a cap de llista va generar no poques tensions dins de l’espai que confluïa en la candidatura de Sumar al sud del País Valencià. Tant va ser així que militants d’Esquerra Unida, de Podem i de Compromís, a títol individual, van apostar decididament perquè Carlos Bernabé, regidor a Oriola, encapçalara la llista al Congrés per Alacant, cosa que finalment no va succeir. El criteri de Yolanda Díaz es va imposar.
A hores d’ara, i a l’espera que la investidura es resolga, la conformació de Sumar en Alacant no està sent gens senzilla. Vells roquers de l’esquerra local segueixen de prop la creació d’aquest espai per a integrar-s’hi, i els partits amb arrelament territorial, especialment Esquerra Unida i Compromís, es miren de reüll per garantir-se el control i la influència sobre aquesta plataforma, que té un futur ben incert.
D’una banda, des de Compromís tenen clar que la coalició valencianista ha de poder acollir a Alacant aquells que s’interessen per militar en la plataforma de Yolanda Díaz i continuar sent, d’aquesta manera, l’espai referencial de l’esquerra alternativa a la ciutat. Cal recordar, de fet, que el passat 28 de maig, per primera vegada en la història, els valencianistes van ser la força més votada a l’esquerra del PSOE, fet que els fa mirar cap al futur amb optimisme si aconsegueixen atraure els votants –a nivell electoral– i els militants –a nivell orgànic– que tenen Yolanda Díaz com a referent.
Però d’altra banda hi ha la certesa que Esquerra Unida jugarà, també, un paper important en aquest sentit. La formació, que connecta amb Yolanda Díaz a través de diversos fils conductors –tant històrics com actuals–, ha detectat certs comportaments en Sumar que no acaben de convèncer la militància, com ara la presa unilateral de decisions –la tria de Txema Guijarro com a cap de llista és l’exemple més clar en aquest sentit– o la pretesa dissolució de les sigles d’Esquerra Unida després d’una dècada a l’ombra de partits de nova creació –primer Podem i ara Sumar– que han crescut i sobreviscut electoralment, en bona part, gràcies al treball de la base tradicional d’Esquerra Unida.
Aquesta força militant d’Esquerra Unida, de fet, inquieta Compromís, en tant que al 2015 la candidatura local de Guanyar Alacant, que va obtindre sis regidors al caliu de l’efecte de Pablo Iglesias, va estar liderada i integrada fonamentalment per membres d’Esquerra Unida. Els valencianistes no entraven en aquella llista, atès que es van presentar pel seu compte a l’Ajuntament d’Alacant, on van aconseguir tres regidors –rècord històric– i van accedir així per primera vegada a la corporació al caliu, també, de l’efecte de Mónica Oltra.
Ara, en canvi, són dos grans actors, Compromís i Esquerra Unida –de Podem ja ningú no espera res– els interpel·lats per a integrar-se dins de Sumar o per a integrar Sumar dins d’ells. L’equació no és senzilla de resoldre i promet episodis de tensió. Si és que la investidura de Pedro Sánchez es materialitza i Sumar pot aspirar a esdevenir un espai atractiu a nivell local. Sense la continuïtat del govern de coalició actual a l’Estat espanyol, la incertesa de l’esquerra alternativa espanyola serà encara més gran.
