El 14 d’abril de 1931, hui mateix fa 93 anys, es va proclamar la II República espanyola. Alacant també es va sumar a les proclamacions que van fer diverses ciutats a través dels seus ajuntaments, que van canviar la bandera espanyola monàrquica per la tricolor. Dos dies abans, el 12 d’abril, s’havien celebrat eleccions municipals amb un resultat favorable a les candidatures republicanes, sobretot a les grans ciutats. Aquell va ser el detonant del canvi i Alacant, que va ser fidel a la República fins a l’últim dia –va ser l’última capital de demarcació a ser conquerida per les tropes franquistes el 30 de març del 1939, dos dies abans que Franco donara la guerra per acabada–, no en va ser una excepció.
Segons deixa escrit l’historiador de la Universitat d’Alacant Mariano García Andreu al seu llibre Alicante en las elecciones republicanes (1931-1936), els republicans van obtindre el 81% dels vots el 12 d’abril a la ciutat d’Alacant, acumulant més del 90% als districtes de l’Eixample i de l’Extraradi. Els monàrquics, amb un 18,09% dels vots, van arribar a sumar-ne el 35,45% al districte Centre. Durant el règim anterior de la Restauració, prèviament a l’època de la dictadura de Miguel Primo de Rivera, els republicans també van aconseguir bons resultats a la ciutat d’Alacant, malgrat que aquells comicis estaven condicionats per les trampes que garantien la perpetuïtat del règim.
La candidatura antimonàrquica que es va imposar el 12 d’abril estava dominada pel Partit Republicà Radical Socialista, la formació de Llorenç Carbonell, qui seria l’alcalde republicà d’Alacant durant tot el període democràtic llevat del moment en què el Partit Radical d’Alejandro Lerroux i la formació extremista CEDA van intervindre els ajuntaments per a substituir els governants triats democràticament arran de la revolució d’octubre de 1934, amb especial transcendència a Astúries i també a Catalunya.
Carbonell, que es va presentar pel districte Oest, havia exercit professionalment com a comerciant del sector de les arts gràfiques i ja havia sigut regidor dècades abans. El 1931, quan va ser proclamat alcalde, tenia ja 48 anys. Entre els partits republicans que també sumaven a la causa republicana hi havia la Dreta Liberal Republicana –liderat pel president Niceto Alcalá Zamora–, el Partit Republicà Federal, Acció Republicana –que havia sigut impulsat pel president Manuel Azaña–, el Partit Republicà Radical –fundat per l’esmentat Lerroux– i el PSOE, a més del partit de Carbonell.
Altres protagonistes
Abans que Carbonell fora nomenat alcalde hi va haver altres protagonistes en la proclamació republicana a l’Ajuntament d’Alacant. Segons la premsa de l’època, les persones que lideraven el grup que va pujar a la balconada consistorial davant el clamor popular eren Josep Guardiola Ortiz i Pasqual Ors Pérez. El primer va arribar a ser degà de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia d’Alacant i va ser un gran estudiós de la cuina alacantina. Recentment, de fet, la Universitat d’Alacant ha recopilat els seus escrits dedicats a aquest àmbit. Ortiz no va poder fer la guerra, que li va agafar amb edat avançada, però va ser represaliat durant el franquisme. Pel que fa a Pasqual Ors Pérez, aquest polític integrat en el partit de Carbonell va morir estant a la presó el 1942 després d’haver sigut detingut per haver exercit la maçoneria i per ser titllat com un «marxista perillosíssim».
Segons el portal historiogràfic Alicantepedia, conduït per l’historiador i periodista David Rubio, la proclamació es va començar a gestar cap a les 15 hores després que «milers de persones es congregaren davant la seu del Cercle Republicà, ubicada al carrer de Sant Ferran», des d’on van marxar fins a l’actual plaça de l’Ajuntament, en aquell moment dedicada a Alfons XII. «Cap a les 16.30 diversos polítics republicans van accedir a l’edifici consistorial, es van abocar a la balconada i van retirar la bandera monàrquica per a penjar la tricolor. Els congregats a la plaça van aplaudir amb gran entusiasme».
Durant aquella jornada del 14 d’abril, a la nit, la banda municipal va oferir un concert a l’Explanada, on una de les cançons més interpretades va ser l’himne de «La Marsellesa». També es va simular un soterrament de la monarquia amb «milers de persones» marxant darrere de la banda de música. D’altra banda, qui seria governador civil d’Alacant i també de Barcelona i diputat al Congrés després d’haver exercit com a periodista, Carlos Esplá, es va reunir amb el general governador en nom dels republicans per a sol·licitar la llibertat dels presos d’Asp (Vinalopó Mitjà), encarcerats per haver protagonitzat una vaga al desembre de l’any anterior en suport a la sublevació republicana de Jaca (Osca). És el que explicava el diari El Luchador, el més influent a Alacant del sector republicà, que també relatava que la festa es va allargar fins ben entrada la matinada i que a l’endemà els obrers no havien sigut cridats a treballar.
