La vicepresidenta i portaveu del Consell, Aitana Mas, ha conclòs la seua última roda de premsa després del Ple de l’executiu destacant que ha intentat «fugir del soroll» que es genera en el debat públic i que «hiperexcita» la societat i ha subratllat que, tant ella com la seua predecessora, Mónica Oltra; han intentat «donar dignitat i institucionalitat» a aquest càrrec.
La vicepresidenta ha remarcat que tant Oltra com ella han intentat fer «un exercici constant de transparència i proximitat» i que han buscat «evitar que nasqueren conflictes propis d’aquesta comunicació que es feia cada divendres».
Així, ha ressaltat que ha volgut donar «imatge d’unitat» i ha subratllat que aquest va ser un dels reptes que va assumir quan va accedir al càrrec el mes de juliol passat, malgrat les «dificultats» del moment -després de la dimissió de Mónica Oltra arran de la seua imputació en el cas del suposat encobriment dels abusos del seu exmarit a una menor tutelada-.
Per això, Mas ha dit que ha provat de fer «discurs educat i assossegat» en «contraposició al que pot ser la política hui dia» en una legislatura que «no ha sigut normal per a ningú, ni per als valencians ni per al Consell» a causa de la pandèmia, la guerra i la inflació. «No ha sigut fàcil estar al peu del canó», ha indicat, però ha considerat que el Botànic «ha estat a l’altura».
També ha defensat que el Botànic ha intentat «posar ordre, llum i taquígrafs» després d’assumir fa huit anys la Generalitat en una «situació molt complicada» i ha assenyalat que han «treballat intensament» per a revertir-la.
Queden «molts reptes»
La vicepresidenta ha assenyalat que queden «molts reptes», i que el primer és el finançament autonòmic. «No tindre tensions de tresoreria seria desitjable no sols per al Botànic, sinó per a qualsevol govern que entre», per la qual cosa ha mostrat el seu desig que aquesta siga una de les «primeres qüestions» que resolga el nou govern espanyol, siga com siga.
Així mateix, ha reclamat les transferències de 2.700 milions d’euros que el govern espanyol ha «deixat de pagar» en dependència i els 800 dels desplaçats sanitaris que «no ens han pagat en aquests anys». Igualment, ha apuntat que ha quedat en el tinter continuar ampliant el parc públic d’habitatge, la xarxa pública de residències per a majors, encara que ha passat de la «privatització a la concertació» i igualment, la reversió al sistema públic dels hospitals de Dénia, Manises i Elx-Vinalopó.
