La vicepresidenta valenciana i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Aitana Mas, i el conseller català de Drets Socials, Carmes Campuzano, han criticat aquest dijous «l’infrafinançament crònic» de l’Estat en matèria de dependència que, segons diuen, impossibilita la correcta atenció a les persones.
Així ho han assenyalat després de mantindre una reunió a València en la qual han posat en comú les polítiques en matèria de serveis socials que han dut a terme des dels dos governs. Els dos responsables polítics han coincidit en la «necessitat urgent» de millorar el finançament de la llei de dependència, al mateix que han reclamat el traspàs de la gestió i els fons de l’Ingrés Mínim Vital (IMV), que es controla des de l’Estat.
Mas ha sol·licitat a l’administració de l’Estat que complisca amb la Llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les Persones en situació de dependència i que aporte el 50% dels fons a les comunitats autònomes, especialment al País Valencià, on segons ha lamentat «la part de l’Estat només arriba al 16%, per sota de la mitjana, que està al voltant del 20%».
«Són molts anys patint un infrafinançament de la dependència que fa que l’ajuda per dignificar la vida de la nostra ciutadania no siga tan bona com caldria, malgrat tots els avenços que hem fet durant aquests anys», ha indicat. «L’Estat porta anys sense aportar la xifra que li correspon per llei, cosa que ens obliga a fer uns sobreesforços considerables sent, a més, una autonomia infrafinançada», ha lamentat.
Pel seu compte, Campuzano ha dit que els dos territoris, el català i el valencià, «pateixen una situació que, si es perpetua, és evident que els recursos que seran necessaris els pròxims anys per a atendre l’envelliment de la població no es poden sostindre amb el model actual». Campuzano ha fet una visita institucional per a conèixer de primera mà el model de concertació de serveis socials del País Valencià, i ha estat acompanyat pel secretari general de Drets Socials, Oriol Amorós; pel secretari d’Afers Socials i Famílies, Lluís Torrens; i per la secretària d’Infància, Adolescència i Joventut, Núria Valls.
En aquesta línia, la vicepresidenta valenciana ha destacat la necessitat de «recompensar» els avenços de les comunitats que aposten per millorar l’atenció a les persones més vulnerables, com és el cas del País Valencià, que està fent un «vertader esforç» per atendre i tractar amb «dignitat» les persones que estan dins del sistema de la dependència a aquelles que la sol·liciten.
Mas ha destacat que més finançament «permetria continuar incrementant les mesures que, des de la Generalitat, s’han posat en marxa finançades amb fons autonòmics, com ara la prestació econòmica per a l’assistent personal, que supera àmpliament a la d’altres comunitats; o l’homologació acadèmica de les cures no professionals, que permet eixides laborals a moltes dones que durant molt de temps han estat cuidant els seus familiars dependents».
Durant la trobada, Aitana Mas i Carles Campuzano han manifestat la importància de millorar la col·laboració entre les diferents administracions en la gestió dels recursos públics adreçats a atendre les necessitats de les persones, especialment d’aquelles que són més vulnerables, com és el cas de l’IMV, que concedeix el Govern espanyol conjuntament amb les prestacions que gestionen directament les comunitats, que en el cas del País Valencià és la Renda Valenciana d’Inclusió (RVI).
En aquest sentit, han reivindicat conjuntament la necessitat d’accelerar els processos per a assolir una «major harmonització» de les eines informàtiques que s’utilitzen per a la tramitació d’ambdues prestacions, per considerar que és imprescindible per a garantir una gestió més àgil i eficaç que permeta reduir el temps mitjà d’espera de resolucions i ampliar el nombre de persones beneficiàries, facilitant així la vida a les persones.
L’entrada en vigor de l’IMV d’una forma tan sobtada, explicava la vicepresidenta, va causar «un gran impacte» en la gestió de la RVI i va fer necessària la realització d’un seguit d’actuacions que «han tensionat el sistema d’ajudes a l’augmentar, per exemple, el volum de treball tant per al personal de la direcció general com dels serveis socials d’atenció primària».
A la trobada, des de la Conselleria s’ha explicat a la representació catalana els detalls de l’actual model valencià d’acció concertada que el govern de Catalunya vol utilitzar com a «referència» en el projecte de llei català. «Un dels pilars del projecte valencià s’ha basat a dignificar les condicions de les treballadores i dels treballadors del sector», ha dit Aitana Mas, que vol desenvolupar acords sectorials amb la voluntat de dotar d’estabilitat l’acció concertada i a les persones professionals que l’integren.
Per a això s’ha dut a terme una convocatòria plurianual que permetria la millora de les condicions laborals de les persones treballadores de l’acció concertada i una equiparació amb les del sector públic. Per a Campuzano, aquesta experiència, pel que fa a la concertació, «posa de manifest que aquest model aporta estabilitat i qualitat en els serveis socials».
