És fàcil pressuposar que quan el PSPV va inscriure la proposta de creació d’una comissió especial d’estudi per a analitzar el grau d’aplicació de l’Agenda 2030 al País Valencià, la idea era obligar els socis de govern a mostrar les seues diferències. És ben sabut que els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) és una de les conspiracions preferides de l’extrema dreta a escala continental, mentre que –almenys en teoria- el Partit Popular els hi dona suport.
Si aquest era l’objectiu, no podria afirmar-se que s’ha complert, encara que potser s’ha aconseguit una altra cosa.
La proposta, molt modesta, defensada per la diputada socialista Rosario Navalón pretenia convidar a diferents experts a explicar els perills del canvi climàtic i quines mesures caldria implementar –en el marc de les competències autonòmiques- per tal de cenyir-se als objectius de l’Agenda 2030 marcats per la Unió Europea i, per cert, dels quals depenen totes les ajudes comunitàries, en risc en alguns casos precisament per desviar-se d’aquestes directrius.
Les respostes dels grups de dretes no han estat massa sorprenents. O potser sí, ja que podrien ben bé estar intercanviades. El diputat del PP, Jesús Lecha, ha estat el primer encarregat de respondre a la petició de comissió i ho ha fet amb un to que podria haver estat el de Vox. Ha començat fort, repetint que Navalón representava el «partit socialista de l’inexistent País Valencià», un tipus d’estirabot més esperable en les intervencions dels diputats de l’extrema dreta. A partir d’ací ja tot ha anat cap avall: el Consell compleix els ODS –no cal ni dubtar-ho ni estudiar-ho- i a més acaben d’aprovar els «pressupostos més socials de la història», així que ni tan sols plantejar el debat és propi d’un «populisme» condemnat per la història. I per què assegura que compleixen els ODS? Doncs, entre altres coses, perquè han baixat els impostos i perquè permetran la «llibertat d’elecció de les famílies». Dos qüestions que ha assegurat que són imprescindibles per a complir-los.
Lecha, per argumentar per què s’oposava a la creació de la comissió, ha tirat de pràcticament tot l’argumentari habitual de la fatxosfera: des de la Llei del Sí és Sí, que «va deixar centenars de violadors al carrer», fins a la Llei d’Amnistia, i, fins i tot ha ironitzat amb les poques autonomies amb govern d’un PSOE –«els dinosaures van extingir-se amb més poder territorial que vostès»- a qui li ha vaticinat un futur similar al de Podemos: «En uns anys, en aquesta cambra farem una comissió d’estudi dels motius pels quals van desaparèixer». I tot per demanar una comissió de seguiment de les polítiques europees.

Amb aquest argumentari, Vox ho ha tingut més complicat per marcar línia. De fet, paradoxalment, aquesta ha estat una de les seues intervencions on menys ha atacat l’Agenda 2030, un espantall que gasten per respondre a qualsevol altra qüestió menys quan es tracta de parlar-hi. No ha pogut evitar referir-s’hi –açò sí- com a «Agenda de colorines» i ha acusat de ser una «agenda de l’esquerra», malgrat que el seu soci de coalició acabava de defensar-ne el ple acompliment des del Govern. Per a Joaquín Alés, la defensa del medi ambient es demostra mantenint oberta la central nuclear de Cofrents, que «ofereix energia neta, segura i barata» i «llevant les traves als megaparcs solars» –una qüestió, per cert, que se’ls va oblidar mencionar en campanya electoral. La resta és tot «prohibir» i «imposar impostos». Impostos que el seu govern s’encarregarà de llevar, especialment els que ha qualificat «d’ecolojetas», una altra de les ocurrències que fan molta gràcia als cercles de l’extrema dreta.
Preparar-se per la sequera?
En la mateixa sessió del Ple també s’ha debatut –i rebutjat- una altra proposta de comissió, aquesta de Compromís, per tal de preparar les mesures necessàries per afrontar les sequeres cada volta més severes que afectaran el País Valencià.
De nou, i davant una desesperada Aitana Mas que intentava fer-los veure que cada cop tindrem menys accés a l’aigua i, per tant, cal debatre com afrontarem la situació, PP i Vox han rebutjat la sessió argumentant que si el País Valencià no té aigua «és culpa de Sánchez» i no del fet que no ploga ni, per descomptat, del canvi climàtic. De fet, segons Vox, aplicar mesures de prevenció de situacions de sequera «arruïna l’economia», i que, podent fer transvasaments, no hi ha cap altra política a estudiar o tindre en compte.