Divendres a la nit, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia d’Alacant (ICALI) va publicar una declaració institucional que ha acabat sent polèmica. Segons expressaven en la nota emesa, aquest col·legi professional condemnava, de manera unànime i implícita, el pacte d’investidura segellat entre el PSOE i Junts.
Concretament el comunicat, introduït per una mena de preàmbul, deia que «el poder judicial no pot estar sotmès a pressions polítiques ni a intromissions que impliquen un risc per a la independència judicial i un trencament de la separació de poders i, en conseqüència, de l’estat de dret que ens hem donat». A més, asseguraven que la referència al terme «guerra judicial», tal com es llegia al pacte esmentat, suposava «un risc inassumible en la imprescindible separació de poders i una amenaça als principis fonamentals d’una democràcia consolidada i plena», perquè «posar en qüestió la independència dels nostres jutjats i tribunals és el començament d’un procés que portaria, de manera irremeiable, a posar en perill l’estat social i de dret».
Al mateix document es pot llegir que ICALI s’expressa, pretesament, «des de la neutralitat i la pluralitat que han de presidir els actes d’una Corporació de Dret públic representativa d’una professió a la qual és obligatori afiliar-se per a exercir-la».
Crítiques
És això últim, justament, el que han criticat alguns col·legiats alacantins. Perquè qüestionen, precisament, que un comunicat d’aquest tipus es puga interpretar com una intenció de neutralitat i de pluralitat.
És per això que l’Agrupació de Dones Advocades (AMA per les sigles en castellà) d’ICALI emetia una resposta aquest mateix dilluns. En quatre punts, consideraven que els col·legis d’advocats «són corporacions de dret públic que no tenen com a finalitat el posicionament en relació amb temes d’actualitat política i, per tant, les “declaracions institucionals” que s’estan produint no poden ser enteses més que com a posicionaments dels respectius membres de la Junta i manquen de tal condició institucional, trobant-se desconnectades dels interessos professionals als quals serveixen».
Alhora, consideren que per a «defensar la professió» i els professionals «és idoni mantindre, des de la institució, una posició d’independència i neutralitat», i també protesten pel fet que aquesta mena de declaracions «obvien que els col·legis d’advocats i de l’advocacia estan formats per multitud de persones que s’hi adscriuen de manera obligatòria per a l’exercici professional, no per connexions ideològiques, i per tant en el col·lectiu s’integren sensibilitats i posicions polítiques diverses, per la qual cosa declaracions com la pronunciada pel nostre Col·legi és segur i ens consta que ha causat malestar a moltes de les persones col·legiades que no s’hi veuen representades».
Per últim, des d’AMA diuen sentir-se «profundament decebudes amb aquesta situació». També pel fet que, segons indiquen, «hauríem desitjat i esperat una major sensibilitat» per part d’ICALI quan la Generalitat, en els últims Pressupostos presentats, va anunciar la disminució en més de dos milions d’euros en la dotació per al torn d’ofici, «així com sobre la disminució generalitzada de dotació econòmica en la lluita i assistència en matèria de violència de gènere».
Isabel Moltó, presidenta de l’AMA, explica a aquest diari que la publicació de la declaració institucional va resultar «una sorpresa» pel fet que ICALI es pronunciara «sobre l’activitat política», encara que aquest «no és l’objectiu d’un col·legi professional». Alhora, si bé admet que altres col·legis professionals han emès declaracions similars, com el de Madrid o el de Granada, també recorda que d’altres com el de Barcelona van rebutjar fer-ho emparant-se en el que s’estableix a la doctrina de la Sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Suprem, que diu que «una corporació de dret públic, representativa d’una professió i a la qual és obligatori afiliar-se per a exercir-la, no pot abandonar la posició de neutralitat que li és pròpia en eixe camp per a assumir posicions ideològiques i polítiques de part, desconnectades, a més, dels interessos professionals als quals ha de servir».
«No és que estiguem d’acord o que deixem d’estar d’acord amb l’amnistia, és que senzillament un col·legi professional no és qui per a pronunciar-s’hi», conclou Moltó.
