Mari Carmen Climent (PPCV) és alcaldessa de la capital de l’Alt Palància des que, amb majoria absoluta en les eleccions del 2019, va recuperar de les mans del PSPV el govern municipal. Amb ella parlem sobre gestió local, política autonòmica i també dels canvis dins del seu partit. A petició de l’entrevistada, la conversa ha tingut lloc en castellà. Posteriorment, ha sigut traduïda pel periodista.
Per què considera tan important dir «Segorbe» en lloc de Sogorb?
Si el municipi haguera consentit a canviar el nom aprovant-ho en ple municipal, no hi hauria cap problema. Però ací som castellanoparlants. Jo respecte totes les maneres de parlar: el valencià, el català, el basc, l’italià, el francés… Però que ens respecten a nosaltres també. Si nosaltres volguérem canviar a valencià el topònim del poble i dir Sogorb o Segorb, ja ho hauríem fet. Però més bé al contrari, sempre hem demanat, per favor, que se’ns respecte el nom de «Segorbe». No creiem que siga respectuós ni amb el municipi, ni amb els «segorbinos» que un canal de televisió, un programa o qualsevol revista utilitze Sogorb.
En maig de 2021 tots els grups del ple municipal aprovaren una sol·licitud oficial a la Generalitat i els seus organismes dependents, pensant especialment en À Punt, perquè fera servir només el topònim de «Segorbe»…
Aquest acord es va enviar a la Generalitat, al Consell Rector d’À Punt, a Presidència i a grups polítics de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies. Mai tinguérem resposta per part de la Generalitat, només À Punt va contestar que ho tindrien en compte, però després d’això hem continuat veient el topònim Sogorb en les seues emissions. Et contesten una cosa i després en fan una altra.
Parlem ara de gestió. El PP ha recuperat el govern municipal amb majoria absoluta i vosté s’ha estrenat en l’alcaldia. Quines pensa que han sigut les actuacions més rellevants?
En primer lloc, cal recordar que els dos anys de pandèmia han sigut molt complicats, tant des de les administracions com per a qualsevol ciutadà. Hi ha hagut que deixar aparcats projectes per a dedicar-nos a traure ajudes a empreses i ciutadans. Es van paralitzar moltes coses perquè l’administració, en els seus diferents nivells, va tancar quasi totalment. Però encara així vam tirar moltes coses avant quant al manteniment del municipi, atendre les persones i el teixit associatiu, fer obres públiques… Però els projectes grossos açò es van deixar aturats amb la pandèmia. Arribàrem a l’alcaldia el juny del 2019, quan ens quedava el temps just per a preparar les festes, que no són qualsevol cosa, i aprovar els pressupostos en gener. Però en març ja estàvem en estat d’alarma i només tinguérem temps de passar tots aquells diners que estaven preparats per a obres públiques a serveis socials. També va caldre fer plans d’emergència de tots els edificis del municipi. Però era difícil perquè, durant aquell període, rebies una normativa, intentaves posar-la en marxa i dues setmanes més tard havia canviat. Així hem passat dos anys sencers.
Quins són aquests projectes paralitzats que li agradaria portar avant?
En aquests moments estem remodelant la biblioteca i tenim dos museus projectats de cara a millorar el turisme local. També tenim preparat el Pla Estratègic de Turisme 2021-2026 i tot el necessari per a demanar els fons europeus, a veure si tenim sort i arriben. A més està el projecte del pàrquing de l’Argén i obrir la muralla per a crear un espai que unifique diverses zones del municipi… D’altra banda, estem treballant amb Conselleria la creació d’un Centre Específic de Malalties Mentals (CEEM) i la remodelació del Col·legi de Primària Pintor Camarón a través del Pla Edificant. I un assumpte molt important és el Conservatori de Música, l’únic de la província de Castelló que encara no ha assumit la Generalitat.
Resoldre la situació del conservatori serà la seua prioritat?
Sí. Ens costa un dèficit anual d’uns 400.000 euros. Del finançament del conservatori, només 97.000 euros venen de Conselleria i al voltant de 110.000 euros, de les matrícules. La resta ho paga l’Ajuntament. Un dèficit de 400.000 euros anuals en un pressupost de 9 milions és una càrrega molt gran. A més, el 52% d’alumnes són d’altres municipis. Ara estem en converses amb la Generalitat, que ens demana un pla d’espais bàsics. Ens comprometem a resoldre-ho amb la seguretat que el professorat actual no perd el seu lloc de treball, ja que teníem la preocupació de no saber què passaria amb la plantilla quan la Generalitat absorbira el centre. A mesura que els treballadors actuals es vagen jubilant, Generalitat cobrirà les noves places.
Els incendis d’aquest estiu han afectat especialment l’Alt Palància, encara que el seu terme municipal ha tingut la sort de no vore’s afectat. En qualsevol cas, que planteja l’Ajuntament en matèria de prevenció?
Sí, per sort el nostre terme s’ha lliurat, però altres municipis de la comarca ho han patit. Per la nostra banda, tenim el Pla Local de Cremes llest. Però la qüestió principal és que les muntanyes no estan netes i tampoc et deixen netejar-les bé. És aleshores quan arriba qualsevol espurna i ocorre el desastre.
«Netejar les muntanyes» s’ha convertit en una mena de mantra en moltes declaracions polítiques durant aquest estiu. Però la muntanya és un espai natural, quan vosté parla de netejar la muntanya a què es refereix exactament?
Al fet que les brigades forestals, que són competència de la Generalitat, tinguen la muntanya en condicions. Abans es deixava que el bestiar isquera a la muntanya i, menjant, netejava. També, quan queia un pi, es recollia. Per posar un exemple, l’alcalde de Toràs ha estat reivindicant per activa i per passiva que les muntanyes eren un polvorí i que calia netejar-les. No s’ha fet res i, efectivament, ha passat el que ha passat. 20.000 hectàrees cremades, un desastre tremend i qui ha d’assumir la responsabilitat és la Generalitat.
Entrem en política. El poble té a penes 9.000 habitants i el PPCV governa amb majoria absoluta. Com ha sigut la relació amb l’oposició?
Efectivament, és un municipi xicotet. Però per desgràcia, la relació no és bona. Els plens han arribat a ser desagradables. La setmana passada vaig haver d’alçar el ple [5 d’octubre]. No sé si les respostes que els donàvem no eren el que volien escoltar o que ja tenien orquestrat muntar un espectacle, però després de quatre o cinc vegades de demanar per favor que respectaren el torn de paraula, que deixaren d’ofendre, d’increpar… Per primera vegada en tres anys i mig vaig haver de suspendre el ple.
Al maig el grup socialista va denunciar-la a vosté i al regidor de Parcs i Jardins enfront de l’Agència Antifrau per un suposat fraccionament de contractes en una intervenció al Parc de la Glorieta. Aquell mateix mes, la nova executiva local del PSPV va fer un comunicat desentenent-se d’aquesta denúncia. En quin lloc ha quedat aquest cas?
Coses estranyes que ocorren. Es va contractar un treball determinat i l’any següent es va tornar a contractar, ja que eren anys diferents i partides diferents. No sé si va poder haver-hi un error des de la regidoria. Ells [el PSPV local] van dir que era frau, nosaltres no ho veiem així. Com has comentat, el seu mateix partit es va desdir del que havien dit. Des de llavors no hem tingut cap notícia de l’Agència Antifrau.
Es presentarà com a candidata a les eleccions municipals?
Sí, si no canvia res, em presentaré. Compte amb el suport del partit.
L’anterior alcalde popular, Rafael Calvo, ha governat durant 20 anys ininterrompudament. Es veu vosté igual?
No. Jo faré dues legislatures i ja està. Tenim molts projectes en marxa que m’agradaria acabar en els pròxims quatre anys, però crec que ha d’haver-hi sempre sàvia nova, s’han d’anar renovant les persones i les idees. Més de 8 anys en el govern poden crear vicis o coses que no siguen adequades.
Aquest comentari sobre els vicis el fa en referència als 20 anys de govern de Rafael Calvo?
En absolut. Aquest comentari és en referència al que volguera per a mi en particular. Rafa ha sigut una meravella d’alcalde i estic encantada i orgullosa del seu govern.
Ja no 20 anys, sinó 24, ha estat el PP al capdavant de la Diputació de Castelló. Durant la present legislatura ha sigut el PSPV el que ha pres la presidència. Com ha sigut la relació amb la Diputació? S’han sentit escoltats?
Sempre se’ns escolta, però després no se’ns respon. En aquests moments aquest Ajuntament rep ni més ni menys que el que li correspon per habitant. Eixint d’ahí, qualsevol altra cosa que hem arribat a demanar per necessitat puntual o urgència no l’hem rebuda.
Diria que està satisfeta amb aquesta Diputació?
No, no puc dir que estiga satisfeta. Tinc una bona relació amb ells, però no de la seua resposta cap al nostre municipi com a cap de comarca, tenint en compte els serveis que estem donant a tota la població de l’Alt Palància.
El PPCV també ha patit molts canvis recents. L’expresidenta del partit, Isabel Bonig, castellonenca i de perfil més autonomista, va ser substituïda pel candidat preferit per Gènova, Carlos Mazón. Ella mai va ocultar el seu malestar amb aquesta imposició. Què li va semblar a vosté?
Del que haja ocorregut en l’àmbit autonòmic dins del partit no opinaré perquè escapa a l’àmbit municipal. Et puc dir que Isabel Bonig és una gran persona i durant el temps que va estar com a presidenta va complir al cent per cent. Quant a Carlos Mazón, des que ha arribat està treballant molt, té molt bones idees i ho farà molt bé al capdavant de la Generalitat si arriba a ser president.
Carlos Mazón és fill polític d’Eduardo Zaplana. Com a candidat, li preocupa que l’electorat puga identificar a Mazón amb l’etapa més corrupta del govern del PPCV, ara que l’expresident ha sigut processat recentment pel cas Erial?
La gent ha de pensar que cada persona és diferent. Si som amics i tu has fet una cosa indeguda, quina culpa tinc jo dels teus actes? No veig que vaja a suposar cap problema, Carlos és una persona irreprotxable que està fent un treball excepcional.
I què li ha semblat aquest segon terme de Botànic? Com ha sigut la relació amb la Generalitat?
Què vols que et diga? Et reben, parlen, prometen… Però tot ha portat moltíssim temps. El novembre de 2021 ens van aprovar el Pla Edificant i ha costat quasi un any que per fi ens deleguen les competències degudes. Quasi un any. Si això no és exemple de com allargar els projectes fins que ja no queda més remei que aprovar-los… T’ho acaben donant perquè han de tancar l’any pressupostari.
Creu que la Generalitat allarga deliberadament aquests projectes?
Et diré que no estan atenent de la mateixa manera els municipis del Partit Popular que els del seu mateix partit.
Diria que això és una actitud exclusiva del Botànic o una constant en la política valenciana?
Això és així almenys des que jo soc alcaldessa, només puc parlar per la meua experiència. Encara més, sí que sé que en la legislatura anterior, quan ací governava el Partit Socialista i en la Diputació estava el Partit Popular, aquest municipi va rebre molts més diners per part de la Diputació. Ara la Diputació insisteix que estem rebent molt, però és només perquè Conselleria passa a Diputació el pressupost que correspondria donar al municipi, i és la Diputació la que ens fa arribar aquest pressupost. Però en cap cas és perquè la Diputació ens passe més diners.
