Després de sis anys d’instrucció, el judici per les agressions protagonitzades per feixistes durant la manifestació del 9 d’Octubre de 2017 a València havia de començar aquesta setmana. El treball d’Acció Cultural del País Valencià, que actua com a acusació particular en nom de la Comissió 9 d’Octubre –el conjunt de col·lectius i entitats que organitzen la manifestació valencianaista de cada diada–, ha permès identificar els 28 acusats dels delictes de vulneració del dret fonamental de manifestació, d’agressions verbals i físiques i de lesions a diversos participants. A més, aquesta feina ha servit també per a documentar la participació dels acusats en les agressions d’aquell any.
Mentrestant, Acció Cultural reivindica que el seu treball ha servit per a «expulsar els acusats de l’estadi del València CF i la dissolució d’una penya violenta i protagonista de nombrosos incidents», diuen en referència implícita als Yomus. Alhora, segons l’entitat, també s’ha assolit «la condemna social dels violents, de tal manera que les manifestacions del 9 d’Octubre dels anys posteriors s’han realitzat amb normalitat i tranquil·litat» Segons la mateixa plataforma, «tot això ja és un èxit i un punt i apart, tenint en compte el context de la tradicional impunitat de què ha gaudit l’extrema dreta al País Valencià».
Pel que fa al judici ajornat, l’entitat explica que «els acusats no han volgut acceptar plenament les seues responsabilitats, i s’han trobat amb la ferma decisió d’Acció Cultural i la Comissió 9 d’Octubre de continuar el seu treball de condemna de la violència i no acceptar cap rebaixa en el nostre escrit d’acusació, amb la qual cosa ha quedat fixada nova data per a la celebració del judici de manera definitiva».
És en aquest sentit que tant Acció Cultural com la citada Comissió, diuen, es marquen un triple objectiu. D’una banda, «aconseguir que, per primera vegada, es reconega el caràcter polític de la violència antivalenciana amb el reconeixement del delicte de vulneració del dret fonamental de manifestació». Segons els col·lectius, aquesta violència «ha condicionat la vida política al País Valencià des de la transició, i sempre ha estat judicialment negada, des del judici per l’assassinat de Guillem Agulló fins ara». D’altra banda, les entitats busquen «la condemna clara dels agressors, incloent, a més de les peticions de penes de presó i d’antecedents, el pagament de multes i indemnitzacions a les víctimes, per les lesions físiques i psíquiques que van patir, així com pel dany moral que se’ls va causar. A més, que assumesquen el pagament de les costes processals i de la responsabilitat civil». Per últim, Acció Cultural vol «introduir una nova pena per als culpables de violència feixista, la de l’allunyament de les víctimes de la seua violència», és a dir, de les persones i de les seus i locals de les organitzacions que integren la Comissió 9 d’Octubre. Tal com indiquen, aquesta pena d’allunyament és habitual en altres tipus de delictes.
