Acció Cultural del País Valencià ha lamentat «l’atac frontal als drets lingüístics» que suposarà la iniciativa legislativa popular (ILP) que es debatrà dimecres dia 20 de març a les Corts Valencianes. Aquesta ILP està promoguda per l’entitat supremacista Hablamos Español, i segons ACPV, «sota el suposat dret d’elecció conculca els drets de les persones valencianoparlants, sotmetent-les a una situació més desigual de la que ja existeix».
La iniciativa, expliquen des d’ACPV a través d’un comunicat, no proposa cap mesura orientada a protegir, restaurar i recuperar el valencià i, pel contrari, «posa en qüestió l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia, que estableix el valencià com a llengua pròpia i assenyala que “s’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”», indiquen. I segons interpreten des d’ACPV, a la proposició «es restringeix la possibilitat que els ciutadans i ciutadanes utilitzen el valencià en qualsevol situació comunicativa, i només empara l’ús del castellà», per la qual cosa «obvia que les dues llengües són oficials i que cap de les dues no ha d’estar subordinada a l’altra».
Des de l’entitat també creuen que la ILP trenca «el consens de les forces polítiques que l’any 1983 aprovaren sense cap vot en contra la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià», que ha establert un marc normatiu els últims quaranta anys «insuficient» per a protegir i promoure el valencià, «en situació de minorització» segons ACPV. I a més, aquesta proposta «encara en dificultarà més la recuperació i la promoció».
La «falsa» llibertat d’elecció
A més, Acció Cultural entén que «sota la suposada llibertat d’elecció l’esmentada proposició de llei permet que les empreses privades es puguen negar a atendre en valencià la ciutadania, i posa el fal·laç dret d’empresa per damunt de les ciutadanes i els ciutadans». Alhora, la proposta «oblida la responsabilitat de l’administració i els drets de tot l’alumnat a tindre un coneixement suficient de les dues llengües oficials en finalitzar l’etapa d’escolarització obligatòria».
«La llibertat d’elecció en cap cas pot estar per damunt d’aquesta responsabilitat pública i del dret a l’educació que suposa l’adquisició de tots els coneixements previstos al currículum oficial per part de l’alumnat», apunten des de l’entitat, i també asseguren que promouran mobilitzacions i accions legals contra aquesta «nova agressió cap a la llengua i els drets lingüístics».
