El diputat del Grup Mixt i exsecretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, ha presentat una denúncia davant la Fiscalia General de l’Estat perquè s’investiguen les filtracions de documents relatius al cas Koldo que l’afecten a ell i a terceres persones amb les quals ha tingut relació. Ábalos ha insistit que, almenys de moment, segueix sense tindre la condició d’investigat en aquest procés.
En concret, Ábalos ha presentat la denúncia per «delictes indiciàriament constitutius de descobriment i revelació de secrets», però també per «l’omissió de perseguir delictes», és a dir, per la inacció davant aquestes filtracions.
El també exministre de Transports, que compta amb l’exassessor Koldo García Izaguirre investigat pel Jutjat Central d’Instrucció número 2 de l’Audiència Nacional per la presumpta trama de cobrament de comissions pels contractes de màscares durant la pandèmia, ha decidit fer aquest pas davant la «publicació sistemàtica d’informacions contingudes en el procés judicial» que afecta tant a ell com a la seua família i «altres ciutadans corrents».
Així ho ha explicat en una roda de premsa en el Congrés, en la qual s’ha queixat que aquestes revelacions no han estat objecte de retret penal ni de investigació «per part de qui ha de ser garant de la puresa del procediment penal».

En el seu escrit ressalta que ni la Guàrdia Civil ni el jutjat que dirigeix el magistrat Ismael Moreno han iniciat cap actuació per a detectar d’on provenen les filtracions que estan fent un «mal enorme» a la seua reputació personal i professional.
Ábalos considera que amb aquestes revelacions s’ha establert un «estat d’excepció de drets i ja no existeix dret a la intimitat» no de persones que tenen rellevància pública com ell, sinó d’altres que «no tenen res a veure» i que, segons recrimina, «ja han estat privades dels seus drets a la intimitat i l’honor».
Investigació descontrolada
En l’escrit que ha presentat a la Fiscalia, Ábalos assenyala que s’estan difonent «amb sistemàtica precisió» dades sobre la seua vida privada, com ara viatges o estades, «el coneixement de les quals òbviament només és possible per informació recaptada en registres administratius i policials».
El diputat recalca que es tracta de dades que res tenen a veure amb els fets que investiga el Jutjat que porta el magistrat Ismael Moreno i denuncia que estan sent publicats per mitjans contra els quals ell ja tenia obertes actuacions en l’ordre civil i penal i que estan fent «judicis paral·lels».
Tot això el porta a concloure que s’està realitzant sobre ell una «investigació no controlada» i fins i tot sospita que aquesta va poder arrencar abans que es començara a investigar judicialment el cas Koldo. En concret, apunta que la investigació va poder iniciar-se després que al febrer de 2020, rellevara un càrrec de la Guàrdia Civil quan va fer canvis en la Unitat d’Emergències i Coordinació de Crisi del Ministeri de Transports.
A més, destaca que els mitjans que es van fer ressò d’aquell relleu són els que estan publicant informacions ara, que els investigadors etiqueten els documents que s’estan filtrant, donant-los diferents nivells d’importància, que no s’esborren dades personals dels documents i que no van acompanyats d’un informe policial que «suporte la seua eventual relació amb la causa».
Els funcionaris, en el focus
Així mateix, Ábalos posa l’accent en la denúncia en el fet que «és obvi» que la difusió d’aquests documents «ha estat consentida». «I el focus», afegeix, «es dirigeix a qui té l’obligació de preservar aquesta privacitat, que no són altres que els funcionaris que hagen intervingut en la investigació».
Per tot això, entre altres diligències, sol·licita a la Fiscalia que requerisca al Ministeri de l’Interior un informe amb les dates d’incorporació d’informes policials a la causa i de la seua publicació en mitjans, així com de les consultes sobre ell o els seus familiars de primer grau en registres públics de tota índole als quals tinguen accés les Forces de Seguretat des de gener del 2020 –registre de la propietat, registres policials de sortides i entrades del país, titularitat de béns mobles, o la DGT, entre altres.