Aquest dijous 21 de març començarà el judici a l’expresident valencià (1995-2002) i exministre de Treball (2002-2004) Eduardo Zaplana a l’Audiència de València. La vista hauria d’haver començat el 9 de gener, però es va suspendre fins al febrer i la malaltia de l’advocat de l’expresident valencià va fer-la endarrerir fins aquest dijous. Zaplana, que va arribar a ser detingut al maig del 2018 i va ser empresonat durant nou mesos de manera preventiva, s’enfronta als 19 anys de presó que li demana la Fiscalia Anticorrupció.
Atesa la magnitud de la pena i del cas mateix, el judici s’allargarà durant un total de quaranta sessions i amb més de 200 testimonis participant-hi. El cas que es jutjarà és l’Erial, en el qual també està implicat l’expresident valencià José Luis Olivas (2002-2003), màxim dirigent de la Generalitat de manera interina en la transició entre Zaplana i Francisco Camps.

Les penes sol·licitades
Anticorrupció demana una condemna de 19 anys de presó contra Zaplana per haver cobrat, presumptament, comissions il·legals i haver comès blanqueig de capitals a través de la privatització d’estacions valencianes d’ITV. En teoria, Zaplana i els seus col·laboradors haurien cobrat 20,6 milions d’euros de benefici. Els encausats del seu entorn acusats d’haver-se enriquit són Juan Francisco García, exdirector de Gabinet i president de la mesa de contractació de les ITV; Vicente Cotino, empresari presumptament responsable de crear la infraestructura empresarial pertinent a Espanya i Luxemburg per a adjudicar contractes; José Cotino, empresari acusat d’haver fet el mateix que l’esmentat anteriorment, Joaquín Barceló, empresari amic de Zaplana que també va ser membre del Consell d’Administració de Terra Mítica; Francisco Grau, presumpte dissenyador de la trama i considerat testaferro de l’expresident valencià; Mitsouko Henríquez, exsecretària de Zaplana; i l’expresident valencià José Luis Olivas, acusat d’haver rebut comissions per la concessió de parcs eòlics. A tots ells se’ls sol·licita penes d’entre 14 i sis anys de presó.
Els casos
Pel que fa a la privatització de les ITV, aquesta operació va cloure el 1997 de manera irregular, segons l’agència antifrau, atès que se n’haurien beneficiat empreses que mai no es van erigir com la millor opció per a desenvolupar aquest negoci. El concurs que va desembocar en les concessions hauria sigut manipulat per Zaplana, imputat per haver-se enriquit a canvi d’haver facilitat aquest pla i haver cobrat comissions com a contrapartida.
Pel que fa a les adjudicacions dels parcs eòlics, l’expresident valencià també hauria cobrat comissions gràcies a l’empresa adjudicatària de diversos parcs valencians, Proyectos Eólicos Valencianos SA, obtenint una plusvàlua ben considerable gràcies a unes adjudicacions presumptament irregulars i que van desembocar, també, en comissions per a l’expresident valencià i el seu entorn.