Després de les passes que PP-Vox han fet per canviar À Punt, amb una llei adreçada a assegurar-ne el control polític per majoria absoluta de Les Corts, és justificat pensar que la radiotelevisió pública valenciana acabarà empitjorant la imatge que ens va deixar Canal 9. Esperem que tant la societat civil com el col·lectiu de treballadors públics, des del primer intent, denuncien per totes les vies legals i mediàtiques qualsevol intent d’abús, injustícia o manipulació. Nosaltres com a mitjà en clau valenciana estem disposats a donar-los veu i fer totes les denúncies públiques que calga.
À Punt ha adquirit un prestigi enorme amb la cobertura DANA. Un prestigi que és inèdit en la història de la radiotelevisió pública valenciana i que el president Mazón no té cap intenció de mantindre pels seus interessos partidistes. Recordem que el mateix dia de la DANA del 29-O el president Mazón estava de reunió amb una periodista per a proposar-li la direcció d’À Punt. Amb aquest fet i amb el nou consell d’administració la televisió no sembla tindre cap altra finalitat que la de fer d’altaveu del règim en un moment necessari per al Consell, després de la gestió desastrosa de la DANA, que ha ocasionat 223 morts.
Si a PP i Vox els preocupa la pluralitat de la radiotelevisió pública i la qualitat informativa no ho han demostrat amb els consellers proposats. Tot i que s’ha de dir que alguns tenen un perfil professional contrastat, no és seriós que un dels nous consellers siga patró de la Fundació Disenso, el thinktank de Vox. La trajectòria de periodisme institucional al caliu del PP de molts altres d’aquests consellers tampoc no augura bons presagis i el fet que Vicente Ordaz, previsible futur director de la radiotelevisió pública, mai no s’haja expressat públicament en valencià, és un fet que parla per si mateix.
Com va dir el president Mazón, «la revolució d’À Punt és que es veja», i tal com ha anat evidenciant el dirigent del Consell, el valencià és una nosa per a ell. També en la radiotelevisió pública. Tot apunta que per primera vegada en la història el canal públic serà bilingüe i perdrà aquest tret diferencial inexistent en cap altra cadena pública o privada de les que es poden veure al País Valencià. Curiosament, el president Mazón només es preocupa d’incorporar el castellà, una llengua cooficial, a l’únic canal públic que utilitza de manera íntegra el valencià, però no d’exigir el valencià a tants altres canals públics d’àmbit local, comarcal i provincial que marginen la llengua de manera sistemàtica usant només el castellà. Un atac directe més a la nostra llengua pròpia i oficial, i un incompliment greu de l’article 6 de l’Estatut d’Autonomia i dels articles 25 i 26 de la LUEV.
D’altra banda, i com és normal, el president Mazón no ha parlat de possibles corrupteles ni malbarataments de diners públics en aquesta nova televisió. Però si es té present que bona part de les obres de la reconstrucció han anat a parar a empreses que van confessar haver finançat il·legalment el PP valencià fa anys en el marc de la trama Gürtel, cal donar per fet que, per desgràcia, tot va en la direcció que À Punt serà, també, una nova font d’enriquiment personal de les empreses i dels particulars pròxims al PP valencià. Tal com ja ho va ser l’antiga Canal 9. I tot amb el control polític de l’Agència Valenciana Antifrau, encapçalada per Eduardo Beut, una persona del condemnat Zaplana.
S’ha de recordar que quan À Punt va ser creada no van ser poques les veus de la dreta que rebutjaven el nou canal adduint a la necessitat de contindre la despesa pública. En el fons el que venien a dir és que els valencians no necessitem una ràdio i una televisió pròpies, perquè amb els mitjans espanyols ja ens va bé. I en la forma mentien de manera deliberada, perquè À Punt no deixa de ser per a ells una possible font més d’ingressos i una possible agència més de col·locació per al seus amics de l’ànima. Tal com ja ho va ser l’antiga Canal 9.
Per desgràcia, no tardarem a comprovar-ho. Estem alerta i actuem.