Teòricament, els negociadors socialistes i de Compromís havien acordat que les dos carteres series dirigides per independents. Sanitat a proposta del PSPV-PSOE i Educació per suggeriment de la coalició. Però una infinitat d’interessos creuats fan trontollar el pacte en este aspecte concret. El punt de fuita ha estat la proposta del Bloc, concretament d’Enric Morera, de Gràcia Jiménez, una activista d’Escola Valenciana i membre de la Intersindical. Un nom que no disposa de tot el consens dins la coalició tal i com s’evidencià este dissabte al Consell Nacional de Compromís celebrat a València.
A Iniciativa, amb Mònica Oltra al capdavant, no li agrada Jiménez per l’elevat grau de significació política. Oltra voldria un perfil més acurat perquè Educació no es convertisca en una trinxera latent. I Ximo Puig, l’altra pota del negoci, tampoc no li té massa fe a Jiménez i, des de divendres, ha passat a la contraofensiva per controlar Educació. De fet, Puig vol mantindre una relació correcta i estable amb Ciutadans, de qui depèn que el pròxim president de la diputació d’Alacant siga socialista. Un perfil massa valencianista a Educació li provocaria tot tipus de pressions i dificultats des la part més dretana del parlament. I li calen majories ben llargues si és que vol reformar, per exemple, l’estatut i rebaixar així el llindar del 5% per arribar a les Corts.
Per últim, el Bloc s’ha plantat. “O Jiménez o marxem del pacte”. Així de categòric es va mostrar dissabte Enric Morera. Fonts del Bloc properes a la negociació mostraren a La Veu la seua perplexitat per la marxa enrere del PSPV. “Això ja estava parlat i havia quedat clar”, expressen estes veus i assenyalen que els socialistes proposen ara que el conseller siga de l’àmbit de la universitat. “Som un partit de professors i on anem a renunciar-hi”, expliquen estes fonts i apunten que Jiménez compta amb el suport de les principals associacions del ram com ara Escola Valenciana, Acció Cultural del País Valencià o l’STE-PV, el sindicat majoritari, amb un 58%, en les aules. “Gràcia serà la consellera, sense dubte”, manifesten estes fonts.
Més enllà de remors internes, el Consell Nacional de Compromís referendà amb un 91% (118 vots a favor i 11 en contra) l’acord polític i de govern amb el PSPV-PSOE. Les veus crítiques ho foren no tant pel contingut sinó pel contingent. És a dir, sobre la manca d’informació interna i la consulta telemàtica per validar l’acord. Àgueda Micó, membre del grup de negociació reconegué les dificultats per pactar al voltant d’una estructura tan gran com és el Consell i, alhora, controlar la informació. “Han eixit en la premsa moltes més dades de les que teníem com a negociadors”, apuntà i explicà que si hi ha hagut presses, entre d’altres motius, ha estat per arribar al 3 de juliol amb el Consell pactat “i així realitzar en condicions el ple de reconeixement de les víctimes del metro”.
D’altra banda, el veterà Pasqual Mollà, també de la comissió negociadora, féu un relat de com es construí l’acord. “Durant la primera setmana els socialistes volien que fórem comparsa, però s’hi plantàrem. I en la segona setmana s’establí el veritable nivell de la negociació”. “Hi ha hagut coses que han costat molt”, prosseguí, entre elles hi ha la Inspecció General de Serveis, on Compromís pretén establir la seua influència o la recuperació de la Direcció General de Normalització Lingüística com una agència transversal. Per acabar, Mollà matisà la seua companya Micó: “Si contes com van les coses, poses les cartes damunt la taula i t’afeblixes”.
