“Sabem que l’arribada d’un fill és una etapa meravellosa per a les famílies, però també suposa un gran repte, tant emocional com econòmic. Per això, amb aquesta iniciativa volem donar un primer suport a les famílies en un moment tan important de les seues vides”, declarava el portaveu municipal de l’Ajuntament de València, Juan Carlos Caballero, en la justificació del Xec Bebé que la ciutat ha establit amb una quantitat de 300 euros per cada naixement, adopció o acolliment. L’única condició és que almenys un dels dos progenitors porte empadronat a la ciutat un mínim de quatre anys. I, naturalment, assabentar-se de la convocatòria i tramitar la sol·licitud, ja que aquesta ajuda no és automàtica.
Una de les beneficiades per la mesura és la regidora de l’equip de govern Rocio Gil, responsable de les àrees d’esports, igualtat i educació –amb un sou de 82.976,22 euros bruts anuals- i també diputada provincial –amb les corresponents dietes per assistència als plens i reunions.
El marit, Enrique Pardo, també treballa a l’equip del govern com a assessor del regidor Santiago Ballester, cobra un sou de 64.266,58 euros bruts anuals. Diners als quals, ara hi podran sumar l’ajuda municipal de 300 euros pel naixement de la seua filla.
Gil prové de les files de Ciudadanos i, de fet, ja havia estat regidora de València per aquesta formació. La seua boda amb Pardo, fa just un any i mig, va convertir-se en un esdeveniment social de primera magnitud.
El Xec Bebé no té cap limitació ni condició de renda, per la qual cosa l’adjudicació al matrimoni Gil – Pardo s’ajusta perfectament al que estableix la convocatòria.
A qui beneficia el Xec Bebé?
Amb tot, “l’anècdota” de l’adjudicació de l’ajuda a Rocio Gil per part del govern del qual forma part, permet reflexionar sobre quins són els objectius de les ajudes socials de l’actual equip de govern municipal, que s’ha destacat per la deixadesa en el manteniment dels serveis socials.
Anualment naixen a València poc més de 5.000 nadons. De fet, aquest era el càlcul municipal, que va consignar un fons d’1,5 milions d’euros per a unes ajudes de 300 euros per xiquet. A l’hora de la veritat, les sol·licituds presentades –segons les dades publicades per la mateixa regidoria- són “més de mil”, de les quals ja se n’han concedit 449, mentre que 12 s’han rebutjat, sempre per no complir el període mínim d’empadronament.
Unes dades que –tal com va passar amb les ajudes als llauradors del mateix consistori l’any passat- fan pensar que la majoria de potencials beneficiaris no hi han tingut accés, segurament per manca d’informació. De fet, són molts els estudis que alerten que aquest tipus d’ajudes socials, sense criteris de renda, però que en canvi precisen del que s’anomena “capital cultural” –com l’accés a la informació que s’han publicat- faciliten que acaben beneficiant principalment les rendes més altes.
El període de quatre anys d’empadronament és una altra de les barreres que afecta amb més intensitat la població migrant, que en general és la més empobrida.
