Aquest cap de setmana pràcticament tots els telenotícies van obrir amb la concentració que el PP va convocar a València contra la previsible amnistia que el PSOE presentarà al Congrés per ser aprovada a canvi de la investidura de Pedro Sánchez, que necessita dels vots dels diputats independentistes catalans, bascos i gallecs per a continuar en la presidència del Govern espanyol.
L’assistència del líder estatal del PP, Alberto Núñez Feijóo, protagonista en aquest acte conjuntament amb el president valencià, Carlos Mazón, va despertar interès mediàtic i va servir, sobretot, per a prendre el pols a la capacitat mobilitzadora del PP, que ha convocat manifestacions en totes les capitals de demarcació de l’Estat per al pròxim diumenge amb la mateixa finalitat.
Les xifres oficials de la concentració de València oscil·len entre els 10.000 assistents calculats per la Policia espanyola i els 20.000 comptabilitzats pels propis convocants. El nombre, tot i ser elevat, no és gens comparable amb la quantitat de gent que es va concentrar a Bilbao un dia abans, dissabte, a favor de la normalització de l’èuscar.
Gran manifestació a Bilbao
Concretament, l’entitat Kontseilua va convocar una manifestació per a protestar contra el que consideren «ingerències» de la justícia espanyola en la normalització de l’èuscar després d’una vintena de sentències que han servit per a limitar les administracions locals –tant del País Basc com de Navarra– a l’hora d’exigir aquest idioma per a fer contractes públics.
Entre els partits que hi van fer acte de presència hi havia el PNB, EH Bildu i Sumar, així com distints representants institucionals del País Basc i de Navarra i delegacions d’entitats per la llengua com ara Escola Valenciana, Acció Cultural o Plataforma per la Llengua.
En aquesta marxa, els organitzadors van comptabilitzar 70.000 persones, mentre que els càlculs policials situen l’assistència en 60.000 manifestants. Unes xifres molt per damunt de les que va assolir la concentració del PP a València contra l’amnistia, però que no han servit perquè aquesta manifestació adquirisca tant de ressò mediàtic.
Kontseilua, l’entitat que va convocar la manifestació, ha demanat un nou acord social i polític davant les últimes decisions judicials, que consideren «reaccionàries» i que afecten el futur de l’èuscar, en tant que aquest idioma minoritzat perd terreny a les administracions, un dels pocs espais en què la política lingüística es pot desenvolupar amb més garanties si els jutges no ho impedeixen.
