La política valenciana d’aquest any 2025 girarà al voltant de diversos eixos si no hi ha esdeveniments sobrevinguts.
1 El futur de Mazón
El president valencià s’ha aferrat al càrrec malgrat la seua gestió durant la DANA del 29 d’octubre, que ha causat 223 morts. Malgrat les crítiques internes –que no públiques– que s’han fet des del PP, Mazón ha deixat clar que no pensa dimitir i només un gir inesperat de la situació el podria fer caure. De moment s’han celebrat tres manifestacions multitudinàries a València demanant la seua dimissió i els canvis constants de versió sobre el seu dinar que el va impedir prendre el control de la situació aquell 29 d’octubre juguen en la seua contra. Al seu favor té el PP, sabedor que una convocatòria electoral anticipada perjudicaria el partit; i Vox, que s’ha negat a demanar que marxe.
2 Els pressupostos
El PP té previst aprovar enguany els pressupostos valencians per al 2025. El PSPV, en els dies posteriors a la DANA, va anunciar que aprovaria els comptes proposats pel PP sense demanar contrapartides. Vox també sembla predisposat a aprovar els pressupostos després de les negociacions pertinents.
3 L’actitud de Vox
El PP ha comptat fins ara amb un suport dòcil de Vox malgrat el trencament dels governs autonòmics decidit de manera unilateral per Santiago Abascal. Mazón encara té en Vox el seu principal salvavides i només un canvi d’actitud de l’executiva del partit ultra a nivell estatal –la condició jeràrquica al si de la formació és evident– podria complicar la vida al president valencià.
4 El PSPV, en reconstrucció
Després de la derrota electoral del 2023 els socialistes –més concretament la direcció espanyola del partit– han confiat el lideratge del PSPV en la ministra de Ciència, Diana Morant, qui fins ara no ha aconseguit erigir-se com a secretària general a tots els efectes. Des de dins del partit s’han deixat sentir veus crítiques amb el paper distant de Morant. D’altra banda, l’omnipresència de Pilar Bernabé, delegada del Govern espanyol al País Valencià, arran de la DANA, està fent ombra a qui hauria de ser la pròxima candidata socialista a la presidència de la Generalitat Valenciana.
5 Compromís es consolida com la veu de l’oposició
L’actitud confusa d’un PSPV predisposat a aprovar els pressupostos de Mazón ha deixat via lliure a Compromís per a erigir-se com el partit més bel·ligerant contra la gestió del Consell durant la DANA. De fet, els valencianistes van proposar una moció de censura contra el president valencià a la qual els socialistes no van voler donar suport. Joan Baldoví, l’últim candidat de Compromís a la presidència de la Generalitat, no sembla tindre cap competidor que li puga disputar el posicionament al capdavant de la coalició.
6 El futur preocupant d’À Punt
El canvi de llei que ha permès a PP i Vox fer-se amb el control total de la radiotelevisió pública fa témer per la seua castellanització i per un canvi radical en la infraestructura programàtica i informativa després d’un any en què À Punt ha batut rècords d’audiència i de prestigi durant la cobertura de la DANA.
7 La depredadora Llei Rovira
La llei de «llibertat educativa» començarà a implementar-se amb la consulta de la «llengua base» prevista per a finals de gener i contra la qual els col·lectius del món educatiu, de defensa de la llengua i de mares i pares d’alumnes han protestat per la intencionalitat última de la normativa, que és reduir les hores lectives en valencià.
8 El finançament, encara
El més que complicat trencaclosques per resoldre el finançament autonòmic continuarà present aquest 2025. El «finançament singular» pactat per ERC i PSC a Catalunya encara no ha sigut concretat, però sí hostilment rebutjat per les comunitats en què governa el PP. És el cas del País Valencià, on el president Mazón s’ha sumat a les tesis del seu partit malgrat que el finançament català podria ser aplicable a la resta de territoris a través de negociacions bilaterals que els populars, que ostenten la majoria dels governs autonòmics, també rebutgen. Mentrestant, el model actual porta caducat des del 2014 i el País Valencià continua sent el territori més castigat per aquest sistema.
9 L’esquerra alternativa més enllà de Compromís
La crisi orgànica patida per Sumar, amb Yolanda Díaz fent un pas al costat després dels últims resultats electorals, obri la porta a una reconfiguració interna de l’esquerra alternativa. Sumar té previst constituir-se com a força política a nivell territorial, tot i que també afirma que aquest pas el farà coordinant-se amb els seus socis en cada zona. Això hauria de voler dir que Compromís tindrà alguna cosa a dir en aquest desplegament, si bé fins ara no s’han concretat més detalls d’aquesta operació. Mentrestant, Podem va guanyar oxigen després de les últimes eleccions europees i mira de transcendir amb els seus posicionaments exigents davant el Govern liderat per Pedro Sánchez; i Esquerra Unida vol trobar reimpuls a través d’una vertebració territorial des de fa dècades, però en un delicat moment polític per a l’organització.
10 La reconstrucció
Tornant a la DANA, el paper de Francisco José Gan Pampols com a conseller i el de José María Ángel com a comissionat del Govern espanyol seran determinants en l’evolució de la reconstrucció posterior a la DANA i en el pes del relat polític dels dos partits més votats al País Valencià. De la rapidesa de les ajudes i de les tasques de manteniment dependrà la reactivació de les comarques afectades per la DANA i de bona part de l’economia del País Valencià, que ha patit un fort sotrac després d’aquest episodi.
