Cèsar Ferrandis / Pelayo.
Santi i Jesús, Jesús i Santi, els germans de Silla, juntament amb Carlos del Genovés, tots tres enfaixats de blau, van trencar tots els pronòstics el dissabte passat a Pelayo en guanyar una partida en què sobre el cartell, i sempre atenent l’opinió dels entesos, eixien en clar desavantatge front al trio encapçalat per Genovés II, Natxo de Beniparrell i Héctor II, el punter de Massamagrell. La càtedra, sempre a punt per filar prim, donava dos jocs al trio blau pràcticament abans del va de bo. Amb dos quinzes, l’avantatge ja s’apujava fins als tres jocs. Res més lluny d’allò que s’hi pronosticava: el resultat final afavorí el trio blau per 60-50.
Més enllà de les especulacions de la càtedra, la partida no va acabar d’agafar volada en tota la vesprada. Fou una partida discreta, sense emoció, de quinzes curts, en què la qualitat, mesurada amb comptagotes, la posaven Santi i Jesús per la part blava i Genovés per la part roja. Tot i perdre els dos primers jocs i haver d’escoltar com Manolo Soro cantava rojos a cor què vols, els germans no van perdre la calma i la seguretat en ells fins al punt d’igualar ràpidament la partida a 30 i començar a posar en dubtes els rojos, que cada volta en tenien més. Quan Santi de Silla té confiança en el seu joc pot fer la contra a qualsevol, com així passà el dissabte. Mogué i tornà pilotades de totes les factures, amb un dau més que correcte i restades de molt de mèrit. Llàstima que encara es deixe algunes pilotes molt clares. Amb el nivell que va oferir, l’ajuda per part de Jesús i la faena que feia Carlos en la punta, les possibilitats de victòria del trio blau pujaven molts enters joc a joc fins a fer saltar la càtedra amb la igualada a 50. Jesús, molt segur tota la vesprada, sempre buscava la corda alhora que la feia rodar per l’escala, mentre que Carlos sumava bona cosa de quinzes en la punta.
Jesús. Foto: Miquel Navarro
