-En primer lloc, el nou diariet respecte als que han hagut fins ara és una retallada a la llibertat d’expressió. La introducció de la subjectivitat del Director/a en considerar un article irrespectuós, poc elegant, etc, és un exemple d’aquesta soterrada censura.
-En segon lloc, deixar tres pàginas als grups municipals i nomès una pàgina per a altres opinions,on es dóna prioritat a partits polítics davant de la ciutadania, talla camins d’expressió d’aquesta última i això és gravíssim en la publicació d’un govern Obert i participatiu. L’eliminació, a més, de la paraula, “lliurement” de l’anterior Reglament és tota una declaració d’intencions.
-En tercer lloc, la prohibició de “cartells i proclames”, que són vies d’expressió d’una crítica a qui governa, és el signe d’identitat d’aquest renovador(?) tripartit.
-En quart lloc, intentar fer creure que el setmanari d’informació local Vinaròs és un Butlletí d’Informació Municipal és ignorar la centenària tradició periodística al nostre poble.
Finalment el més greu de tots, i pel qual demanem la retirada del Reglament que es vol aprovar,a més de la revisió de les al.legacions que ACORD CIUTADÀ ha entregat , és el fet que el nou aparell propagandístic del nou PSOE i PODEM, col.loca al mateix nivell jurídic la llibertat d’expressió i el dret a l’honor, la qual cosa atempta sempre contra la primera. Hi ha sentències tant del Tribunal Suprem, una d’elles de 21 Octubre de 2014, o sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans que reiteren la prevalència de la llibertat d’Expressió sobre el dret a l’honor, i aquesta prevalència, paraules textuals, “se incrementa aún más si la critica apunta hacia personas o cargos públicos”, podem seguir “ la libertad d’expresión, según su propia naturaleza, comprende la crítica de la conducta del otro, aún cuando sea desabrida y pueda molestar, inquietar o disgustar a aquel contra quien se dirige(…)”
Ser càrrec públic ,com tant bé ha treballat Podem des de fora de la política(!), comporta la crítica i la critica dura, inclús la consideració d’injúria o de dubtar de l’honorabilitat dels que feiem politica honestament. És el que hi ha.
