En desembre, Compromís va presentar una moció de rebuig de la nova llei de seguretat ciutadana que actualment està tramitant-se. Vam advertir que, malgrat que encara no estiguera aprovada, ja s’estaven veient símptomes d’enduriment de la repressió al carrer de les llibertats de manifestació i d’expressió, i vam posar com a exemple el cas del dirigent sindicalista Vicent Mauri, que ha sigut processat i jutjat per interessar-se davant la policia per uns companys detinguts, i posteriorment, molt recentment, absolt per la justícia.
La “crisi”, ocasionada principalment per l’especulació i la mala gestió d’executius bancaris amb salaris de centenars de milers d’euros per any, afecta greument la banca, el deute privat de la qual ha tingut que ser “rescatat” per l’administració de l’estat i ha afectat a les altres administracions. Eixe deute, ara públic, és la justificació per a retallar drets socials i laborals: el deute bancari ara afecta a la sanitat, a l’educació, als depenents, als menors amb problemes, als més desafavorits, i s’ha estès a la classe mitjana, mentre les grans fortunes es continuen incrementant a l’Estat (un 5,4% del 2012 al 2013, segons diversos informes).
Això fa que el descontent de la ciutadania s’estiga incrementant i que les manifestacions públiques al carrer s’incrementen. En són exemples il·lustratius les que està duent a terme en Santa Pola la Plataforma d’Afectats i afectades per les Hipoteques, PAH; o, en la província d’Alacant, els afectats per les retallades en les ajudes en virtut de la Llei de Dependència; les dels treballadors i treballadores acomiadats de RTVV; o les que en general mantenen en tot l’Estat els col·lectius de treballadors i treballadores de la sanitat o l’ensenyament.
La nova llei introdueix mesures restrictives de l’exercici de la protesta o manifestació, endureix les penes, redueix les garanties judicials de defensa i demostra que la seua única finalitat és entrebancar o impedir la llibertat d’expressió i el rebuig a la política econòmica vigent. La repressió pura i dura acompanya les retallades socials i retrocessos dels drets laborals i ciutadans, en un escenari que ens fa retrocedir social i normativament a mitjans del segle passat, durant la dictadura franquista.
Proposàvem al ple el rebuig del projecte de llei, ja que ja hi ha un marc normatiu suficient per garantir el correcte desenvolupament de les manifestacions i concentracions públiques ciutadanes, i ja que el procediment sancionador establert per via administrativa i judicial ja contempla de forma escaient els diversos supòsits i en quanties elevades per a la situació econòmica que estem vivint.
Així mateix proposàvem al ple que manifestara que qualsevol reforma que afecte a drets bàsics constitucionals hauria de gaudir d’un ample consens i anar sempre dirigida a consolidar els drets i les llibertats.
No ha estat possible. Una vegada més, la majoria absoluta i el seguidisme amb respecte al govern de Madrid, que també actua amb majoria absoluta i en solitari, com ací, impedeix que es defendan els drets de tots i totes.
Compromís Santa Pola
