Des de la seua primera regulació, ara fa més de 30 anys, les pràctiques externes en empreses es van justificar com una manera d’afavorir la incorporació dels joves universitaris al mercat de treball. No obstant això, el frau generalitzat de les pràctiques i la seua laxa regulació han creat una barrera d’entrada en el mercat laboral amb condicions de treball dignes, abocant a encadenar pràctiques, sense els drets laborals adequats i, en moltes ocasions, sense remuneració. D’esta manera, les pràctiques en empresa, en compte d’afavorir la inserció laboral, degraden l’accés de la joventut a l’ocupació i donen lloc al fenomen de les persones becàries en frau.
Per altra banda, la falta de control fa impossible conèixer el nombre real de persones becàries que es troben realitzant una pràctica en empreses d’Espanya. És a partir de 2013, i gràcies a que la justícia va obligar a les empreses a cotitzar a la Seguretat Social pels becaris que reberen contraprestació econòmica, quan tenim coneixement de les primeres dades: en 2013 hi havien 20.000 persones becàries cotitzant, i en 2015 la xifra pujava a 70.000, segons les dades del Ministeri d’Ocupació. Esta xifra només mostra una part d’estes persones, ja que exclou a totes aquelles amb una beca no remunerada.
A més, hi ha estudis de la Comissió Europea que indiquen que el 61% de les persones becàries a Espanya no reben una compensació econòmica per les seues pràctiques. Per tant, calculem que el nombre estimat de persones becàries cotitzants i no cotitzants en 2015 seria com a mínim de 180.000.
No obstant això, qualsevol xifra estimada quedaria per baix de la realitat si tenim en compte factors com ara que el 37% d’estes persones reconeix no haver signat cap tipus d’acord amb l’empresa. Tota esta manca d’estadístiques reflexa no només la poca importància que se’ls concedix, sinó la indefensió en la que es troben estes persones.
La precarització i la temporalitat impedixen el desenvolupament d’un projecte de vida independent: al 45% de les persones becades no se’ls oferixen contractes de treball, ni tan sols la renovació de la beca o estendre les pràctiques una
vegada acabades; i per a un 73% d’elles, la remuneració de la seua beca no és suficient per a cobrir els costos bàsics de la seua vida.
Des de Compromís per Santa Pola volem contribuir a revertir esta situació injusta i presentem, al Ple de l’Ajuntament, una moció per a instar al Govern d’Espanya a que reforme les pràctiques externes en empreses, de manera que no es puguen superar en cap cas les 6 hores diàries de treball; s’establisca una remuneració econòmica obligatòria a les persones becàries per part de les empreses que, almenys, siga igual al Salari Mínim Interprofessional; es limite el nombre de persones becàries a un màxim del 5% del total de la plantilla de l’empresa o, en aquelles que compten amb menys de 10 treballadores i treballadors, a una sola persona; i es garantisca la rotació de les persones becàries entre els diferents llocs de treball de l’empresa que es corresponguen amb la seua titulació.
A més, també demanem que les i els estudiants de formació professional que hagen superat almenys la meitat del pla d’estudis, tinguen la possibilitat de realitzar pràctiques extracurriculars mentre dure la seua formació; i promoure una normativa que fomente la contractació de persones amb beca després del període de pràctiques, fixant unes quotes que regulen el nombre de persones becàries que s’incorporaran a l’empresa amb un contracte laboral, una vegada finalitzades les pràctiques.
Per últim, instem a que es reglamente i es dote a l’administració de mitjans per a la creació d’un sistema estadístic que permeta monitoritzar les condicions dels convenis de pràctiques en empreses i el nombre real de becàries i becaris existents.
Compromís per Santa Pola
