Falta afavorir intervencions en els centres escolars que fomenten valors d’igualtat i de cooperació. Els nostres joves reprodueixen els models que veuen en el seu entorn, que no són només els de casa, sinó els difosos per la televisió i les xarxes socials. Hem de fomentar actituds crítiques davant els conflictes que afecten la convivència i els problemes socials, no aclamar el model imperant.
Les autoritats pertinents han d’incloure en l’ensenyament la transversalitat de la igualtat i la coeducació afectiva-sexual. I han de dotar el professorat i les famílies dels recursos necessaris per eliminar els comportaments masclistes, perquè els joves aprenguen a valorar reflexivament el mal que es pot fer mitjançant un ús irreflexiu del llenguatge i que assumeixen altres alternatives al seu ús desigual.
De la mateixa manera, toca ja promoure una regulació que evite la desprotecció laboral i social en què es troben les dones que treballen en l’economia submergida per a evitar la desprotecció social en què es troben, i que permet que no puguen accedir als drets i prestacions que proporciona el treball amb contracte. I toca també crear cooperatives de treball domèstic que trenquen la relació laboral individualitzada i aïllada, i garanteixen condicions laborals justes per a les persones que treballen a les cases.
Necessitem mà ferma en la millora de la salut reproductiva de les dones: polítiques que eviten l’embaràs no desitjat, que milloren l’accessibilitat als mètodes anticonceptius i a la píndola del dia següent gratuïta; a una educació sexual obligatòria en els programes escolars; a la promoció de models que superen el patró biomèdic tradicional i tinguen en compte els aspectes psicosocials i la subjectivitat de les dones.
Falta posar en marxa programes d’intervenció integral contra la violència masclista que no es limiten a lamentar-se o atendre les dones maltractades, sinó que fomenten instruments de participació i col•laboració entre les diferents administracions públiques, organitzacions socials, agents econòmics, grups de dones i professionals, com a elements necessaris per a millorar la prevenció i l’atenció i recuperació de les víctimes.
Falta un programa de mesures per a la intervenció amb fills i filles de dones en situació de violència masclista, i atendre especialment els perfils femenins d’exclusió tenint en compte la desigualtat de gènere enfront d’altres factors de desigualtat, com són l’origen, l’edat, la diversitat funcional, etc. Falta també elaborar protocols per prevenir les mutilacions sexuals femenines, i l’assetjament sexual, que ha de deixar de ser “normal”.
I falta afavorir la representació i participació de les dones en els processos de presa de decisió per equilibrar les perspectives de gènere de l’espai públic, no només incloure-les com gerros en les llistes electorals.
Tot això falta. Com poc.
Compromís per Santa Pola
